Un estudi del CREAF i la UAB aconsella augmentar el vincle del turisme de muntanya amb la natura
L'anàlisi, amb la participació d'FGC i basat en l'experiència de La Molina i Vall de Núria, ha plantejat 36 possibles mesures per adaptar aquestes i d'altres estacions a les noves tendències i al canvi climàtic
L’estudi, liderat pels investigadors Joan Rabassa i Bernat Claramunt, forma part del "Projecte Neret" impulsat per FGC amb l’objectiu d’"incrementar el capital natural de l’entorn" de les estacions de muntanya que gestiona. En aquesta línia, estableix objectius a llarg termini per a preservar-los. Per assolir-ho, l’equip de recerca ha analitzat el capital natural que envolta les dues estacions de muntanya que fa més anys que són gestionades per FGC: La Molina i la Vall de Núria. N’ha estudiat les connexions amb la seva activitat i en conclouen que "la seva capacitat depèn dels recursos naturals del seu voltant, com els boscos, les pastures o els cursos fluvials", dels quals s’obtenen "espais esquiables, protecció davant d’allaus, aigua per fer neu de cultiu o paisatges que donen sentit a l’experiència turística".
Segons ha dit Rabassa, "el repte científic ha estat, doncs, proposar solucions realistes per fer sostenibles aquests espais, mentre conserven la natura i s’adapten a un context de crisi climàtica i de necessitats creixents de la població dels territoris de muntanya”. Per analitzar tot plegat i fer les propostes, l’equip ha combinat informació científica, models econòmics, dades geogràfiques i treball de camp amb tallers participatius amb diferents actors implicats.
Entre les mesures proposades hi ha el fet de preservar i ampliar la cobertura forestal, restaurar pastures degradades, "despavimentar i reduir infraestructures innecessàries" i millorar l’emmagatzematge d’aigua, a més de "restaurar ecosistemes com rierols de muntanya o prats alpins" i "protegir hàbitats d’interès comunitari o crear-ne de nous, com els jardins de papallones".
Accions ja endegades
Ferrocarrils, de fet, ja ha començat a desplegar diverses actuacions relacionades amb el projecte Neret. Pel que fa a La Molina, i en el marc de la millora de la massa forestal, s’està treballant el sistema de "crèdits climàtics forestals" que esperen que ajudin a "fixar el carboni", optimitzar el consum d’aigua de bosc; conservar la biodiversitat, i reduir el risc d’incendi.
En el cas de Vall de Núria, s’està recuperant una superfície de 30.000 metres quadrats de zones enjardinades i pastures com a "espais de lliure coneixement d’espècies vegetals", creant àrees per afavorir la pol·linització de les papallones i recuperant i ampliant la bassa de les granotes. A Vall de Núria també es va celebrar el passat octubre el Congrés de Bioenginyeria, on es van poder veure algunes de les tècniques de bioenginyeria utilitzades per reparar un talús malmès per una esllavissada.
Pastures, ramaderia i biodiversitat
A l'estiu, per les pistes d’esquí de La Molina hi pasturen uns 3.500 caps de bestiar d'ovella, a més de bestiar boví i cavalls. Una de les recomanacions específiques que proposa l’estudi és millorar la gestió d’aquestes pastures. Aquesta ramaderia serveix per mantenir els prats, que després serveixen com a pistes d’esquí, però la gestió actual presenta alguns reptes logístics i ecològics, com la "sobrepastura" en algunes zones que, afirmen, "posa en risc la biodiversitat de les plantes", o la presència d’espècies invasores, com el seneci, que també ho dificulten. Per això, l’estudi proposa establir sistemes de rotació del bestiar, restaurar pastures degradades i controlar aquestes plantes invasores, amb l’objectiu de millorar la qualitat dels ecosistemes i reduir la degradació del sòl.
Un dels resultats destacats de l’estudi és que, tot i les diferències entre les dues estacions analitzades, hi ha alguns elements del capital natural que apareixen sistemàticament com a prioritaris tant per a l’empresa com per als actors locals. Entre aquests destaquen especialment l’aigua, els usos rurals del territori (ramaderia i extracció de fusta) i els serveis culturals (com el paisatge o les activitats recreatives vinculades a la zona).
Aquests factors, conclouen, compleixen els tres requisits claus: "són essencials per al funcionament de les estacions d’esquí, també per al benestar de les comunitats locals i per mantenir l’atractiu turístic del territori". Segons els autors, "integrar el capital natural en els plans de gestió de les estacions és una nova manera de funcionar" i de "pensar que pot ajudar a identificar millor els riscos" i les oportunitats associades al canvi climàtic i als canvis en els usos del sòl, i, en el fons, facilitar decisions que facin sostenible aquest sector a llarg termini.
