Un estudi documenta més de cent pobles abandonats o amb pocs habitants a l'Alt Urgell

L'Alt Urgell compta amb almenys 108 pobles amb menys de 30 habitants o que ja han quedat abandonats. Així ho determina un estudi que ha impulsat l'Institut d'Estudis Ilerdencs i que ha servit de base per a l'estrena de l'exposició ‘Pobles Abandonats: claus per a la planificació estratègica del territori’. I és que des de l'IEI consideren aquest perfil de nuclis, poc poblats o que ja s'han quedat sense cap habitant, "poden ser una font d’informació per comprendre com s’ha transformat el territori i ajudar a pensar-ne el futur".

Entre 2019 i 2026 el projecte ha documentat prop de 1.500 nuclis, tant de Catalunya com d'Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent. D’aquests, 589 corresponen a comarques de la demarcació de Lleida i especialment a l'Alt Pirineu. I és que, a banda del centenar de petits pobles identificats a l'Alt Urgell, també se n'ha localitzat més de 220 al Pallars, dividits entre 130 al Pallars Jussà -la comarca on n'hi ha més- i 92 al Pallars Sobirà. Pel que fa a la plana de Lleida, on se n'ha documentat més és a la Noguera (79), seguida de la Segarra (53).

En el conjunt de l’inventari, un 68% d'aquests nuclis analitzats es mantenen vius, si bé tots ells no arriben als 30 habitants censats. Un 20% estan abandonats i el 12% restant es troben en procés de recuperació o bé només tenen usos estacionals.

Els pobles abandonats com a ‘laboratoris a l’aire lliure’

A partir del treball de camp desenvolupat durant set anys i recollit al portal poblesabandonats.cat, l’exposició planteja aquests espais com a "laboratoris a l’aire lliure" des d’on "observar els processos d’ocupació del territori, els usos del sòl, l’accessibilitat, la gestió dels recursos i les relacions entre el món rural i els centres urbans".

L’objectiu, remarquen els autors, "no és plantejar la recuperació indiscriminada dels nuclis, sinó entendre les causes i les diferents trajectòries que han seguit" per "generar coneixement útil davant els reptes territorials actuals i les estratègies contra el despoblament". La mostra també posa en valor aquests espais com a "testimonis d’una determinada manera de viure i d’organitzar el territori", que en alguns casos s'ha perdut o està a punt de perdre's.

A la inauguració de l'exposició hi han intervingut el director de l’IEI, Andreu Vàzquez; la vicepresidenta de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i membre del Patronat de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), Maria Jesús Llavero, i la directora de l’IRMU i coordinadora del projecte Pobles Abandonats, M. Carme Jiménez. Vàzquez ha remarcat que volen seguir generant "coneixement sobre el territori i els seus principals reptes" i que un dels principals reptes de la demarcació és justament frenar el despoblament.

De la seva banda, M. Carme Jiménez ha destacat que "les polítiques contra el despoblament han de tenir en compte les particularitats de cada municipi i del seu entorn més proper". La responsable de Pobles Abandonats ha remarcat que "generar activitat és essencial per fixar població" i que, per això, "l’habitatge només pot ser una solució real si va acompanyat d’un territori viable i amb oportunitats". També ha posat l’accent en el patrimoni com "un actiu que va més enllà de la conservació" i que pot contribuir a dinamitzar els municipis, a més de la necessitat d’abordar la transició energètica i que aquesta es faci amb "consens local", en lloc d'imposar-los determinats projectes energètics des de les administracions superiors.

Finalment Maria Jesús Llavero ha apuntat, en aquesta mateixa línia, que la viabilitat dels municipis passa per garantir bones comunicacions, serveis adequats i oportunitats laborals, elements "indispensables per fixar població", perquè “sense comunicacions, serveis i ocupació, els municipis no poden tenir futur”.

El projecte ha comptat amb la participació de ciutadania, centres d’estudis locals i comunitat investigadora. El portal ofereix una base de dades i un mapa amb informació basada en més de 23.000 recursos documentals. L’exposició ha estat produïda per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI)-Diputació de Lleida. 

L'estudi es presenta en un congrés internacional a Barcelona

La mostra està concebuda com una exposició itinerant. Per això, tot i que aquests dies ja es pot veure a l'IEI, la seva inauguració oficial es farà dijous vinent, 1 d’octubre, tot coincidint amb el Congrés Internacional '(Des)Abandonament. L’ordenació política a Europa i els seus efectes en les realitats locals contemporànies', que tindrà lloc a Barcelona al llarg de tres dies.

Organitzat per la UAB, l’IRMU, la CCEPC i l’IEC, el congrés reunirà investigadors i especialistes per analitzar el despoblament i les seves implicacions socials, territorials i patrimonials a escala europea. Entre altres qüestions, abordarà les causes i els models d’abandonament, les polítiques de repoblament i les possibilitats que ofereixen les dades i els models predictius per anticipar escenaris i orientar polítiques públiques.