Un estudi inèdit de Memòria Democràtica documenta quatre fosses de la dictadura franquista a la Val d'Aran

Un treball inèdit, elaborat per Joan Carles Riera Socasau, ha documentat quatre fosses de la dictadura franquista a la Val d'Aran, concretament als cementiris d’Es Bòrdes, Vilac, Vielha i Unha. Entre els principals resultats de la recerca destaca la documentació de la fossa de Vilac, una troballa singular atès que no constava fins ara en el registre de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista. L'estudi, impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia, conclou que es tracta de quatre fosses vinculades als combats de l’"Operació reconquesta d’Espanya" de 1944. En canvi, l’estudi ha descartat la possible existència d’una fossa a Es Colomies, a Tredòs, per manca d’evidències documentals o orals.

Aquests resultats són fruit d’un treball de documentació que es va acabar a finals de 2025 i que, durant el primer semestre de 2026, ha estat objecte de revisió per part dels equips tècnics de la Direcció General de Memòria Democràtica amb l’objectiu de verificar i consolidar la informació recollida. La investigació completa, íntegrament en català i aranès, està disponible en línia.

L’estudi se centra en els episodis de violència i repressió que va viure la Val d’Aran durant els primers anys de la dictadura franquista, quan l'Aran va ser escenari d'una incursió des de França per part de brigades guerrilleres de maquis, comandades per Vicente López Tovar, que volien derrocar el règim de Franco en el marc de la Segona Guerra Mundial, tot aprofitant l'aïllament creixent del règim pel retrocés de les tropes nazis. Els guerrillers van aconseguir controlar inicialment diverses poblacions del Baish Aran, però els combats amb l’exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil els van provocar nombroses baixes i van acabar forçant-ne la retirada. Moltes de les víctimes d’aquests enfrontaments, tant dels maquis com de les forces franquistes, van ser enterrades en fosses comunes.

En aquest sentit, la recerca descriu les característiques de cadascun dels enterraments i incorpora una síntesi del context bèl·lic de les poblacions afectades en aquell moment. També posa de manifest que no totes les víctimes van rebre sepultura al cementiri, ja que alguns maquis van ser enterrats al lloc on van morir o els seus cossos van quedar abandonats a la muntanya. Aquesta circumstància explica que, anys després, encara s’hagin localitzat restes humanes que no constaven en cap registre i que no es pugui descartar la descoberta de noves restes en el futur, ja sigui de manera fortuïta o a partir de testimonis orals i documentació escrita.

Actualització del Mapa de fosses i planificació de les actuacions

Els resultats de l’estudi han permès revisar i ampliar la informació del Mapa de Fosses, un registre que recull les dades disponibles sobre les fosses documentades a Catalunya i contribueix a millorar el coneixement sobre la localització i les característiques dels enterraments.

L’actualització s’emmarca dins la tasca de la Direcció General per millorar el coneixement sobre les fosses i les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista a tot Catalunya. En aquest sentit, els estudis de documentació permeten establir registres rigorosos i verificables de les inhumacions de persones mortes en contextos de guerra, repressió i excepcionalitat, i aporten informació per avançar en les polítiques de memòria democràtica.

A més a més, expliquen, les dades obtingudes son "un factor clau per determinar les prioritats d’intervenció" en el marc dels Plans de fosses de la Generalitat. Aquests plans estableixen les prioritats d’intervenció tenint en compte factors com el risc de destrucció de les fosses, la presència de restes humanes en superfície, la ubicació dels enterraments dins o fora dels cementiris i el seu grau de dignificació. La planificació també pot adaptar-se al nivell de documentació disponible, la vinculació amb casos del Cens de persones desaparegudes i les demandes de familiars, ajuntaments i entitats memorialistes.

Més enllà del valor històric i científic, els treballs constitueixen també una "eina de reparació moral i simbòlica". La documentació, la localització i la possible recuperació de les restes contribueixen a restituir la dignitat de les víctimes i a avançar en el reconeixement dels seus drets i en la reparació dels familiars.

Més de trenta estudis de documentació impulsats

Fins ara, la Direcció General de Memòria Democràtica ha dut a terme 32 estudis de documentació. D’aquests, 14 s’han centrat en fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista, mentre que sis han abordat la documentació de víctimes i persones desaparegudes. Entre aquests darrers, hi ha treballs sobre institucions psiquiàtriques, combatents catalans al front d’Aragó i víctimes de la guerra i la dictadura a la ciutat de Tarragona. Els dotze restants estan vinculats al programa Alvah Bessie, dedicat a la documentació de brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya durant la Guerra Civil.