Un estudi revela una elevada diversitat de dinosaures carnívors als Pirineus al final de Cretaci

Un estudi liderat per personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà ha revelat que a finals del Cretaci hi hagué una elevada diversitat de dinosaures carnívors, de mides diferents, poc temps abans de la seva extinció a tot el món. La recerca, centrada en l’anàlisi de dents fòssils trobades al jaciment de Molí del Baró-1, als afores de Sant Romà d'Abella, aporta noves dades sobre la diversitat i les característiques dels que van ser els darrers dinosaures europeus.

I és que el Pirineu català és un dels pocs indrets d’Europa que conserva restes fòssils de dinosaures dels últims centenars de milers d’anys abans de l’extinció global, que va ser fa 66 milions d’anys. En el cas de Molí del Baró, una de les seves particularitats és que ha proporcionat diverses dents de dinosaures teròpodes (carnívors), un grup força desconegut a la península Ibèrica i especialment a Catalunya. Si bé aquests dinosaures van habitar gairebé arreu del món, amb una gran diversitat de mides i formes, les restes trobades fins ara a la zona eren escasses i no havien estat estudiades amb detall.

L’estudi, publicat ara a la revista Cretaceous Research per un equip de recerca internacional, ha analitzat diverses dents excavades en diferents campanyes dutes a terme en aquest jaciment, que data del Maastrichtià superior, fa poc més de 66 milions d’anys "en una edat extremadament propera", en termes paleontològics, al moment de l’extinció massiva; concretament, uns 300.000 anys abans. Òscar Castillo, investigador de l'Institut Català de Paleontologia i primer signant de l'article, ha assegurat que aquest indret del Pallars Jussà "és com una fotografia d’un dels darrers moments dels dinosaures europeus i ens ofereix una informació valuosíssima sobre la diversitat de carnívors en aquesta zona poc abans que desapareguessin per sempre".

Els dinosaures dels Pirineus, els darrers d’Europa

La recerca és una mostra més de l’excepcional registre fòssil de dinosaures a Catalunya i especialment a les comarques del Pallars Jussà, l'Alt Urgell i el Berguedà. Els jaciments dels Pirineus contenen les restes dels darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs milions i fins i tot milers d’anys abans de la seva extinció global. Els fòssils que proporcionen són un recurs clau per a paleontòlegs i també una font inesgotable de continguts per als centres d’interpretació i museus de la zona, com ara la Dinosfera de Coll de Nargó, que divulguen aquest patrimoni paleontològic únic.

"La presència d’aquests grups de dinosaures a la regió d’Ibero-Armòrica dibuixa un panorama força diferent del que coneixíem a altres llocs del planeta en aquesta etapa final del Cretaci", ha explicat Bernat Vila, investigador i coautor de l’estudi. Ibero-Armòrica és l’antiga illa gegantina que englobava parts de la península Ibèrica i l'actual Occitània i que, d’acord amb altres estudis, presenta unes característiques diferenciades de la resta del món pel que fa a les faunes de dinosaures. Però l’estudi encara ha anat més enllà: l’anàlisi de les marques de desgast dental dels fòssils ha permès inferir l’ecologia d’aquesta regió. Vila ha comentat que "tots els dinosaures d’aquest jaciment eren de mida petita, però cadascun ocupava un nínxol diferent de l'ecosistema, de manera que creiem que hi havia poca competència entre ells".

Tres grups de dinosaures

Els fòssils analitzats revelen la presència de, com a mínim, tres grups de dinosaures carnívors diferents en aquesta zona. El primer és el dels velociraptorins, un grup molt divers, generalment de mida petita i amb algunes formes grans, "però molt allunyada de les mides enormes que va imaginar Steven Spielberg a l’arxifamosa Jurassic Park", remarquen.  Les característiques de les dents identificades al jaciment català suggereixen una dieta carnívora amb un mecanisme d’alimentació conegut com a "punxar i estirar", que consistiria en mossegar clavant les dents seguit d’un moviment d’enretirar les dents enrere, arrencant peces de carn en el procés. Aquesta també era una característica del segon grup, els dromeosaurins. 

Pel que fa al tercer grup, els troodòntids, a Catalunya estan representats per l’espècie Tamarro Insperatus, descrita a Sant Romà d’Abella l’any 2021. Les característiques de les seves dents suggereixen una dieta omnívora, amb una alta proporció de plantes en la seva dieta, fet que contrasta amb les dietes carnívores de la resta de teròpodes. A més, s’ha identificat un quart tipus de carnívor que correspondria a la forma més petita de les trobades al jaciment i que podria pertànyer  a un llinatge que es creia que ja s’havia extingit durant el Maastrichtià i que la seva distribució estava pràcticament restringida a l’actual Xina.