Un estudi sobre les papallones alerta sobre l'impacte del canvi climàtic

Els efectes que el canvi global pot tenir sobre el medi ambient no es preveuen massa positius. Així ho reafirma un estudi sobre les papallones de Catalunya i Andorra, realitzat per investigadors del Museu de Granollers-Ciències Naturals i el CREAF.

L’informe analitza l’impacte que deu variables ambientals i antròpiques (clima, geografia, recursos d’hàbitat, impacte antròpic o cobertura del sòl, entre d'altres) tenen sobre la diversitat d’aquest grup d’insectes, per posteriorment predir com poden respondre les poblacions a l’anomenat canvi global.

Els resultats, que es basen en milers de dades recollides al llarg dels darrers 15 anys, mostren com la pèrdua d’hàbitats (en particular els prats de dall i les pastures), així com l’augment de l’aridesa i l’augment de la temperatura, tenen efectes molt negatius sobre la riquesa de papallones.

Pel que fa a les zones de muntanya com Andorra (que es troba entre les més diverses de tot Europa), s’ha vist que les comunitats estan dominades per papallones fortament especialitzades i molt vulnerables als canvis ambientals. Un exemple paradigmàtic seria el de l’espècie Aricia morronensis, extremadament local a Andorra i coneguda en poquíssimes localitats catalanes. Aquesta papallona s’alimenta únicament d’una planta que creix als ambients calcaris de la zona del Casamanya, i qualsevol pertorbació en aquesta zona (humana o climàtica) pot posar ràpidament en perill la població.

Si es compleixen les prediccions dels climatòlegs d’un augment de temperatura i d’aridesa en els propers anys, i si s'afegeix el canvi en els usos del sòl esdevingut a Andorra i a la resta dels Pirineus durant els últims anys, "tindrem uns impactes inevitablement negatius i molt ràpids sobre les poblacions de les nostres papallones", segons apunta l’estudi en què ha contribuït el CENMA.

Publicació a la revista Ecography

L'estudi sobre les papallones s'ha publicat a la revista Ecography, firmat per un equip d’investigadors catalans encapçalats per Constantí Stefanescu.

Les papallones són molt bons bioindicadors dels canvis ambientals. Pel fet de ser animals ectoterms (que regulen la temperatura del cos a partir de la temperatura ambiental) són molt sensibles a les variacions climàtiques. Alhora, moltes espècies mostren una forta especialització en quant a l’hàbitat on viuen, tant pel que fa al microclima que el caracteritza com per la presència de les plantes de les quals s’alimenten les erugues.

"És important l’estudi de bioindicadors d’aquest tipus, ja que reflecteixen la qualitat de l’ecosistema i, a gran escala, del planeta Terra, de manera que permeten “avisar” dels fenòmens climàtics i les modificacions dels ecosistemes quan encara estan en fases inicials", es comenta a través d'un comunicat.

A principis dels anys 70 es va iniciar a Anglaterra un seguiment de les papallones diürnes, anomenat Butterffly Monitoring Scheme (BMS), que més tard s’ha estès a d’altres països.