Un estudi sobre plàstics a rius del Pirineu confirma que la contaminació és 'generalitzada' i que arriba a llocs remots

Un estudi transfronterer, a càrrec de científics de Catalunya, Andorra i França, ha constatat que la presència de plàstics als rius del Pirineu és "generalitzat" i que ha arribat a indrets remots, com llacs d'alta muntanya, on no hi ha activitat turística. Per a la recerca s'ha pres mostres a les capçaleres fluvials de diferents punts del territori. En el cas de Catalunya, s'ha detectat que la localització amb més presència de microplàstics és a Setcases, prop de la depuradora.

El projecte, que porta per nom Plasticopyr, va començar fa dos anys amb el finançament de fons europeus i ja ha finalitzat. Una de les coautores de l'estudi i investigadora del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Helena Guasch, assenyala a l'ACN que el que més ha sorprès els científics és que la contaminació de plàstics és molt àmplia, "de manera que les zones més remotes no n'estan exemptes". 

Les conclusions de l'estudi concreten que l'activitat turística n'és la principal responsable. La pitjor part se l'emporten les zones urbanes i les que estan a prop de les pistes d'esquí. Una altra dada que recull la investigació és que la mitjana de microplàstics trobats als intestins de truites oscil·la entre 1 i 12 per individu, arribant a 15 en el tram de Setcases. Els resultats situen dues fonts dominants de contaminació: l'ocasionada per activitats turístiques i la difosa per la deposició atmosfèrica.

Sobre aquesta última causa, Guasch explica que els investigadors francesos han trobat truites contaminades en llacs de muntanya on no arriba el turisme. "Com passa amb el vent del Sàhara, que porta pols i partícules, els microplàstics també entren en el cicle atmosfèric i, segons els vents, poden arribar a zones remotes", detalla. I afegeix: "Aquest fet ja s'ha fet evident en altres recerques i aquí s'ha corroborat de nou".

Cal un nou model de turisme

Els principals residus plàstics localitzats als espais fluvials i el seu entorn són el polietilè (PE), el poliestirè (PS) i polipropilè (PP). Entre els més comuns hi ha sobretot bosses i ampolles. "La contaminació no se soluciona amb les brigades dels ajuntaments, cal reduir el consum de plàstics d'un sol ús", afirma la investigadora, que especifica que el turisme de muntanya també ha de fer un pas endavant i no portar aquests residus als espais naturals. El projecte, que inclou una part de conscienciació ciutadana, proposa alternatives com l'ús d'ampolles d'acer o bosses de cotó i de ràfia.

Crit d'alerta a Setcases per les aigües que surten de la depuradora

Pel que fa a la recerca a Setcases, Guasch subratlla que "no és un estudi exhaustiu, sinó un cas a l'entorn de Vallter, la zona analitzada a la part catalana". També ha incidit en el fet que un cop estudiats diferents trams de riu, a partir de les truites de la zona, s'ha descobert que on hi ha una concentració més alta de microplàstics és just després de la depuradora, que aboca les aigües tractades al riu Ter. Per Guasch, "és un exemple de que cal redimensionar algunes depuradores en els indrets on hi ha més activitat turística o incorporar noves tecnologies per evitar que això passi".

Per la seva banda, l'Ajuntament de Setcases lamenta que l'estudi confirma el que ja s'ha constatat des de fa un temps amb la qualitat de l'aigua. El municipi té 187 habitants censats però unes 450 cases (sobretot de segona residència), que poden suposar la presència de 800 o 900 persones. "Si hi ha molta gent, l'aigua fa olor a aigua fecal i es tenyeix de gris en aquest punt", explica l'alcalde, Joan Casadevall. Ja fa un temps que ho han notificat al Consell Comarcal del Ripollès, que és qui gestiona la depuradora, i estan pendents d'una solució tècnica. La instal·lació ja porta dècades en marxa i "només decanta sòlids", sense cap altre tractament.

Segons comenta l'alcalde, "sap greu que un riu, a deu quilòmetres del seu origen, ja tingui concentració de plàstics". És per això que reclama a la Generalitat i als organismes responsables que posin tots els mitjans per solucionar-ho. "És preocupant, a 50 metres de la depuradora hem habilitat una zona de caravanes i algú ens ha dit que fa olor, però què podem fer-hi nosaltres?", comenta amb resignació. "Jo d'aquí cap avall no agafaria aigua ni per cuinar ni em banyaria, tot i que abans es feia", recorda. Per contra, també subratlla que actualment no tenen cap problema amb l'aigua de boca en tot el nucli urbà. "Quan anem d'excursió bevem aigua i no ha passat mai res, però d'aquí en avall, és més preocupant", precisa.

Separar millor les aigües blanques de les grises, la clau

El president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, concreta a l'ACN que van ser ells qui van detectar el problema: "Es barregen les aigües blanques amb les brutes i tot el procés acaba finalitzant a la depuradora, que no és capaç de poder-ho gestionar". Precisa que l'actual instal·lació és un estadi previ a una depuradora, amb un tractament primari, i asseguren que la solució final passarà per posar-ne una de nova. Abans, però, s'ha de solucionar l'arribada d'aigües blanques en aquest punt i això, remarca, és competència de l'Ajuntament, que haurà d'assumir les obres de millora. Actualment l'ens comarcal ha encarregat un estudi per detectar els punts on s'han de separar les blanques de les grises i saber el volum real d'aigües a tractar a Setcases, per després calcular amb exactitud el volum de la futura depuradora.

Una neteja solidària el 26 de novembre

La neteja dels entorns del riu és una altra assignatura pendent, tal com ha demostrat l'estudi Plasticopyr. Casadevall admet que "és molt complicat" i que no tenen mitjans. Només hi ha una persona a la brigada que "fa el manteniment de tot" i creu que haurien de ser els organismes públics els que facin neteges periòdiques en espais d'interès natural.

En relació amb la investigació, un dels aspectes positius ha estat descobrir la bona disposició dels diferents agents del territori i la conscienciació que hi ha de la problemàtica dels plàstics. "Hi ha moltes ganes de millorar i això ens motiva a seguir treballant en la recerca de solucions", afirma Guasch. Un exemple és la neteja solidària que Setcases organitzarà, si té prou voluntaris, el pròxim 26 de novembre a l'entorn del riu.