Un llibre documenta els frontals d'altar romànics de la Cerdanya
L'obra d'Alfred Pérez-Bastardas, editada per Salòria, recorda la importància que aquest element tenia a les esglésies a l'Edat Mitjana. La majoria dels que s'han conservat s'exposen actualment al MNAC i en d'altres museus d'arreu del món
Edicions Salòria ha publicat recentment el llibre Els frontals d'altar romànics de la Cerdanya, dedicat a aquestes peces romàniques que decoraven entres els segles XI i XIII les parts de davant dels altars de les esglésies. El seu autor, l'escriptor i historiador barceloní Alfred Perez-Bastardas, fa més de 40 anys que estiueja a la comarca i ha explicat que els frontals solien ser pintures policromades on s'explicava "la vida i miracles" del sant de la parròquia o simplement de Crist.
Segons l'autor, aquestes fustes pintades servien perquè els feligresos, que en època medieval "no sabien llegir", poguessin conèixer les històries dels màrtirs. A més a més, en aquestes obres es copiaven les figures que es veien en els llibres com els Beatus i "això els donava una qualitat il·lustrativa considerable". Pérez-Bastardas destaca que "feia falta aquest llibre perquè no n'hi havia cap, hi ha grans obres sobre el romànic al Pirineu, però una obra sobre els frontals i més específicament de Cerdanya, no n'hi havia cap".
Al llibre hi apareixen els 13 frontals que encara es conserven, tant de l'Alta com de la Baixa Cerdanya. D'aquests, 11 estan en museus d'arreu del món i tan sols dos es poden observar en les seves esglésies d'origen, tots dos a l'Alta Cerdanya. L'autor del llibre assegura a l'ACN que "probablement totes les esglésies tenien un frontal, però aquests són els que es conserven i hem pogut documentar". Concretament, els frontals que encara es poden veure en el seu emplaçament original són els de l'església de Sant Andreu d'Angostrina, que els experts daten a la segona meitat del segle XIII, i de Sant Esteve de la Tor de Querol, de la primera meitat del segle XIII i que, de fet, s'ha conservat a Sant Fruitós d'Iraval.
La resta de retaules es van traslladar a diferents museus com ara el Prado, el museu d'art de Worcester (EUA), el museu d'arts decoratives de París, el Centre d'Art Sacre d'Illa de Tet, al Rosselló, i sobretot, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). L'autor reconeix que amb aquestes obres hi va haver en molts casos "espoli", mentre que en d'altres van ser comprades per particulars o institucions. En aquest sentit, assenyala que dècades enrere els frontals van caure "en l'oblit" perquè "van passar de moda, van deixar d'agradar i es van retirar". Així, "quan els marxants d'art a principis del segle passat els van començar a comprar, ja feia cinc segles que estaven guardats en armaris i sagristies".
