Un llibre explica com l'arrencament de les pintures de Santa Maria de Mur va servir per salvar el romànic català

El llibre 'Mur al Descobert', publicat per Bresca Editorial, explica l'arrencament l'any 1919 de les pintures romàniques de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà), que van anar a parar l'any 1921 al Museum of Fine Arts de Boston. L'acció va posar de manifest la importància del romànic català i va servir per salvar-lo, segons explica Lorena Farràs, autora de l'obra. El relat s'explica a través dels seus protagonistes: l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, el president de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba o el col·leccionista Lluís Plandiura. 

Lorena Farràs comenta a l'ACN que l'arrencament de les pintures de Mur va ser "la guspira" que va instar a la preservació i protecció de l'art al país. "El cas de Mur va posar en alerta els governants de l'època, que van decidir arrencar i traslladar a Barcelona les pintures romàniques més importants del Pirineu amb l'objectiu d'evitar més casos com el del Pallars Jussà", afirma l'escriptora. La Mancomunitat va salvaguardar llavors moltes de les obres al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

En el cas de Mur va ser el rector de la canònica de Mur qui va vendre les pintures. El rector especifica que a principis del segle XX la canònica estava mig abandonada en una parròquia amb dificultats econòmiques. És per això que al mossèn no li va semblar una mala proposta arreglar la teulada a canvi d'un mural poc valorat pels feligresos i oblidat darrere d'un retaule. El va acabar cedint per 7.500 pessetes.

El llibre recull anècdotes com la venda de les pintures, a un preu relativament baix, i l'adquisició per part del Museum of Fine Arts de Boston per 92.100 dòlars. També s'explica que el col·leccionista d'art Plandiula (per fer arrencar les pintures de Mur i vendre-les posteriorment) i la Mancomunitat (per arrencar i salvaguardar les pintures de la resta del Pirineu) van utilitzar els mateixos tècnics italians, liderats per Franco Steffanoni.

Testimonis de l'arrencament

Entre els protagonistes que narren la història de l'arrencament tenen un paper rellevant Antoni Mir Casases, el primer que les va donar a conèixer; el mossèn Farràs, que explica que es va vendre el mural per reparar el sostre de la canònica; Franco Steffanoni, un dels tècnics italians que dominava la tècnica de l'strappo i va venir expressament des de Bèrgam per dur a terme l'acció; i el col·leccionista Lluís Plandiura, que va aprofitar el buit legal del moment i va comprar les pintures.

Al municipi de Castell de Mur l'arrencament encara és un tema molt viu entre els seus veïns i recorden haver sentit moltes històries relacionades amb l'obra, com que després de ser comprada per Lluís Plandiura i d'estar dos anys a la seva casa/museu del Born de Barcelona, es va traslladar a Nova York, on es va subhastar. Farràs manifesta que no s'ha trobat cap indici d'aquest fet. Altres veïns relaten que la canalla dels pobles tirava pedres als personatges de les pintures, anomenats pels nens "ninots" per la impressió i por que els feien, fets que tampoc s'han pogut corroborar.

Toc d'alerta per salvar el Romànic Català

Les pintures romàniques de l'absis de la Canònica de Santa Maria de Mur, del segle XII, van ser arrancades i venudes, però aquest fet va alertar la Mancomunitat. Enric Prat de la Riba va posar en marxa la Campanya de Salvament del Romànic Català, en el marc de la qual els frescos de les esglésies del Pirineu van ser arrencats i dipositats a l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). "És precisament gràcies a aquesta campanya que el MNAC compta amb una de les millors col·leccions de pintura mural romànica del món", sentencia Lorena Farràs. "Per Enric Prat de la Riba 'salvar l'art romànic pirinenc' va ser un dels objectius fonamentals de la política cultural de la Mancomunitat", afegeix.

Mostra 'Mur al descobert'

'Mur al desbert' és una obra de caràcter divulgatiu que, per primera vegada, narra els fets ocorreguts de la mà d'una autora i una editorial pallareses. Parteix de l'exposició 'Mur al Descobert', de qui pren el títol, que va ser duta a terme en el marc dels actes organitzats amb motiu del centenari de l'arrencament de les pintures.