Un nou projecte europeu destinarà prop de 20 milions d'euros a mesures d'adaptació al canvi climàtic als Pirineus

La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), a través de l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC), lidera el nou projecte Pyrenees4Clima, que disposarà de més de 19,8 milions d'euros per implantar, arreu de la serralada pirinenca, accions d'adaptació al canvi del clima. De moment les institucions implicades no han detallat quines seran aquestes accions, tot i que han informat que la majoria de l'aportació econòmica (11,9 milions) provindrà directament de subvencions de la Unió Europea. La resta dels diners els aportaran les 47 institucions i entitats que formen part del pla, que engloba les administracions territorials de Catalunya, Occitània, Nova Aquitània, Euskadi, Navarra i l'Aragó. 

De moment, des de la CTP s'han limitat a explicar que "l'objectiu principal és la implementació de l'Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic (EPiCC)" i que aquesta estratègia és la primera d'abast europeu "adreçada específicament a una bioregió de muntanya i transfronterera". La mesura es va aprovar el desembre de 2021, sota la presidència catalana de la Comunitat dels Pirineus. També han avançat que volen "aportar una visió a mitjà termini necessària per abordar els temes de canvi climàtic" i "accelerar les polítiques d'acció climàtica als Pirineus, tot donant continuïtat als punts clau identificats a la mateixa estratègia".

Des de les institucions impulsores han afirmat que "els Pirineus són una bioregió muntanyosa especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic", perquè "les zones de muntanya, en general, són indrets amb una gran varietat d'ecosistemes i en els quals la temperatura mitjana anual augmenta més ràpidament que la mitjana global". El canvi climàtic, hi afegeixen, "provoca greus impactes als sistemes biofísics i socioeconòmics com la flora, la fauna, els recursos hídrics, l'energia, el turisme o l'agricultura i la ramaderia". Actualment als Pirineus coexisteixen set polítiques territorials diferents de canvi climàtic, una per cadascun dels governs regionals que hi ha. Però de vegades no tenen en compte les singularitats de les àrees de muntanya ni el fet transfronterer, perquè en tots els casos, Catalunya inclosa, es tracta de regions on només una part del seu territori és al Pirineu.

Més resiliència de cara al 2050

L'estratègia, expliquen, vol tenir un "enfocament sistèmic2 centrat en cinc sistemes: Clima, Espais naturals resilients, Població i territori, Economia de muntanya adaptada i Governança. S'hi defineix 72 accions concretes a implementar, que de moment no s'han donat a conèixer però que buscaran "que els Pirineus esdevinguin, l'any 2050, un territori resilient als efectes del canvi climàtic".

La implementació es farà en set anys -des d'ara i fins al 2030- i s'organitza en 10 grups de treball, liderats per alguns dels socis del projecte i formant tàndems nord-sud. Així, per exemple, el Servei Meteorològic de Catalunya s'encarregarà del Grup de Seguiment del Clima al costat de MétéoFrance. Els altres treballs conjunts seran entre l'Institut Pirinenc d'Ecologia del CSIC espanyol i el Conservatori Botànic dels Pirineus de França; el CREAF i l'Agence des Pyrénées; NASUVINSA i l'AECT Pirineos-Pyrénées; la Universitat Autònoma de Barcelona i Réseau Pyrénées Vivantes; l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Govern de la regió d'Occitània, i l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic de la CTP.

La implicació de Catalunya en el projecte és la més significativa de tots els països i territoris que hi participen, tant pel que fa a entitats implicades com especialment al pressupost, ja que el 25% del total dels diner correspondrà a les set entitats sòcies catalanes. A més de les entitats i administracions esmentades, també s'hi implicaran la Universitat de Barcelona, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya i l'Observatori de l'Ebre.

El Meteocat, colíder del grup de treball d'anàlisi del clima

Quant al grup de treball que liderarà el Servei Meteorològic de Catalunya, el seu objectiu serà "proporcionar dades i informació d'alta fiabilitat i qualitat per reduir la incertesa tant de l'evolució del clima els darrers decennis als Pirineus com de l'evolució projectada pel segle XXI. Es treballarà en diverses tasques com són allargar la cobertura d'espai i temps de la base de dades climàtiques dels Pirineus, incloent-hi noves variables, de manera que es pugui fer una millor avaluació del clima.

D'altres tasques que assumiran el MeteoCat i MéteoFrance són proporcionar l'evolució d'índexs climàtics -observació del passat i projecció de futur- que siguin útils pels principals sectors socioeconòmics dels Pirineus, a més de desenvolupar una plataforma per fer el seguiment, en temps real o quasi real, d'alguns dels riscos climàtics com poden ser sequeres i onades de calor. A més a més, s'editarà anualment el Butlletí d'Indicadors de Canvi Climàtic dels Pirineus (BICCPIR), amb informació actualitzada de variables com temperatura i precipitació i de l'estat dels boscos, els ecosistemes naturals sensibles o la flora.