Un terratrèmol de magnitud 4,2 sacseja l'Alt Urgell i el Pirineu

Un terratrèmol de magnitud 4,2 a l'escala de Richter ha sacsejat aquest dimecres a la tarda l'Alt Urgell. L'epicentre s'ha localitzat al terme municipal de Ribera d'Urgellet, però el sisme s'ha percebut no només a tota la comarca sinó també, en menor mesura, a bona part dels Pirineus i de Catalunya.

Segons han informat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i l'Institut Geogràfic Nacional, la tremolor s'ha produït a les 17.29 hores, a una latitud de 42.34º N, a prop de la població de la Parròquia d'Hortó i també a poca distància del nucli d'Adrall i de l'Aeroport Andorra-la Seu. S'ha generat a una profunditat d'uns 1.000 metres. Inicialment l'IGN l'ha xifrat en 4,3 i a última hora de la tarda en 4,5, si bé l'ICGC ha mesurat que era de 4,2.

Posteriorment s'ha informat que s'ha detectat diverses rèpliques; entre elles, una de 2,7 graus i amb epicentre a les Valls d'Aguilar, i una altra de 2,2 graus, entre els pobles de Tírvia i Alins, al Pallars Sobirà.

Des de totes les principals poblacions de l'Alt Urgell, usuaris de les xarxes socials han confirmat des del primer moment que han percebut clarament el terratrèmol, que ha durat pocs segons però ha generat angoixa, especialment entre les persones que en el moment dels fets estaven en plantes altes de blocs de pisos. També han confirmat que l'han percebut, de manera més lleu, veïns de ciutats de la resta de Catalunya, com per exemple Barcelona, Sabadell, Lleida o bé Vilanova i la Geltrú. Tanmateix, altres persones no l'han notat, sobretot les que estaven en moviment.

De fet, l'ICGC ha informat que ha estat "àmpliament percebut a gran part de Catalunya" i ha posat a disposició dels ciutadans un formulari perquè facin arribar la seva experiència. També es demana col·laboració per sumar dades des de l'Institut Geològic Nacional, que planteja una enquesta similar.

El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT manté el contacte amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ICGC i amb els municipis propers a la zona de l’epicentre per fer seguiment de la situació.

El més intens dels darrers anys

La Direcció General de Protecció Civil, després d'anunciar la prealerta el Pla Sismicat, l'ha desactivat cap a dos quarts d'11 de la nit en no haver-se detectat danys. El telèfon 112 ha rebut desenes de trucades de veïns advertint del terratrèmol.

En declaracions a RàdioSeu, la cap de Geofísica i Sismologia de l'ICGC, Sara Figueras, ha detallat que el 112 ha rebut trucades de fins a 32 municipis i que en poca estona a l'Institut han rebut més d'un miler d'interaccions a les xarxes socials de gent que ha percebut el moviment, una informació que considera "de molta utilitat" per poder estudiar aquests fenòmens.

Figueras ha matisat que els terratrèmols d'entre 4 i 4,5 no són estranys a Catalunya, perquè "n'hi ha un cada cinc o sis anys", però ha subratllat que és el més fort que hi ha hagut al Pirineu català aquest començament del segle XXI. Fins ara el més intens havia estat el del 21 de desembre de 2004, amb magnitud 4,0 i epicentre a Queralbs.

Fora del Pirineu, al 2015 hi va haver un sisme semblant a Roses (Alt Empordà), que va marcar 4,3. I al 2013, un de la mateixa magnitud que el de Ribera d'Urgellet (4,2), el qual es va detectar a la costa del Montsià, si bé en aquest cas va ser causat pels moviments de terra de la polèmica plataforma de gas Castor.

Escala de Richter

Segons l'escala de Richter, els terratrèmols situats entre la magnitud 4 i 5, com aquest, tenen una percepció entre "àmplia" i "forta". A partir de magnitud 6 ja hi pot haver "danys lleugers", mentre que els sismes que arriben a 7 ja provoquen danys moderats; i els de 8, danys greus. Finalment, els de magnitud 9 provoquen danys molt greus; i els de 10, la destrucció total. 

Tanmateix, a la història sísmica de Catalunya no hi ha datat cap terratrèmol superior a 7. El més devastador va ser el conegut com a Terratrèmol de la Candelera, el 2 de febrer de 1428, que segons els documents de l'època va arribar fins a 6,5 i va causar uns 2.000 morts. També va provocar la destrucció quasi total de poblacions com ara Puigcerdà, Queralbs (on no hi va haver cap supervivent) i Camprodon (on hi havia l'epicentre), a banda de causar danys molt greus a Barcelona.

Al segle XX, el terratrèmol més greu va ser el 1923 a la Val d'Aran, que tot i no causar morts va deixar molts danys materials, i al 1927 n'hi va haver un altre de gravetat semblant a la zona del Montseny, a prop de Sant Celoni.