Un veí d'Anserall reobre Sant Serni de Tavèrnoles als visitants
La iniciativa és altruista i les visites guiades són gratuïtes. L'objectiu és promoure el desenvolupament cultural del territori
La voluntat d'un veí d'Anserall ha permès reobrir el cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles als visitants. Es tracta d'en Pere Miquel Parés, que duu a terme visites guiades a les restes del monestir i el seu entorn monumental, inclòs el Camí de Sant Jaume, que passa just per davant. El guiatge és gratuït i només cal concertar cita prèvia.
Pere Miquel Parés ha expressat que "no costa gaire donar a conèixer el patrimoni del poble i evitar que la gent s'endugui una idea molt superficial". Per la seva banda, el president del Centre d'Estudis Sant Sadurní de Tavèrnoles-Anserall, Josep Maria Nogués, ha manifestat que "l'objectiu és promoure el desenvolupament cultural del territori".
Sant Serni de Tavèrnoles és una abadia benedictina situada als afores del poble d'Anserall (les Valls de Valira). Segons explica Nogués a l'ACN, el cenobi és d'origen visigòtic i episcopal. Tanmateix, les dades històriques no són molt clares, "perquè els monjos van falsificar documents en diverses ocasions amb la finalitat d'obtenir beneficis papals".
El que sí assegura Nogués és que "el seu moment de màxima esplendor va ser cap a l'any 1040, en què es consagra la nova església, que era molt més gran". El monestir va ser clausurat l'any 1542 quan l'edifici ja estava en molt mal estat i només hi quedaven dos monjos. Nogués ha manifestat que "la davallada de la comunitat comença amb el terratrèmol de 1428 amb epicentre a Camprodon".
Detalls arquitectònics i entorn natural
Pere Miquel Parés especifica que els visitants "s'interessen per tot allò que se'ls explica". En aquest sentit, subratlla que "qualsevol detall de l'arquitectura, de la ubicació, de l'orientació o del mateix camí de Sant Jaume, fan especial el monument". I conclou: "L'entorn natural que l'envolta fa que la gent no marxi mai indiferent".
L'estat actual del cenobi és a causa dels efectes de terratrèmol. Actualment, i amb una reforma que es va fer als anys setanta per Ponç Sorolla, resta de la primera època la gran capçalera de l'església amb l'absis. També es conserva el transsepte que està rematat per unes absidioles. Nogués afirma que "se sap que constava de tres naus encara que aquestes no s'han conservat del tot". Encara pot veure's una base rodona i gran part del campanar primitiu.
El president de l'associació manifesta que del claustre situat en el sud no en queda cap vestigi. En aquest sentit afirma que "es diu que era bessó del de la Catedral de Santa Maria d'Urgell". Nogués afegeix que alguns capitells es troben a Barcelona i als EUA, ja que van ser venuts a un col·leccionista. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven, entre altres peces, capitells, un frontal de l'altar del segle XII en el qual apareixen representats nou bisbes amb aurèoles i en la catedral de la Seu d'Urgell diversos documents, entre ells el cartulari de l'abadia.
