Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Una campana simbolitza el 150è aniversari de la Congregació de la Sagrada Família

Una campana simbolitza el 150è aniversari de la Congregació de la Sagrada Família

El personal del Sant Hospital i les germanes la rebran aquest dimecres a la plaça Soldevila La comunitat es va crear el 1859 per ajudar en l'atenció sanitària arran d'un brot de còlera
Convent de la Sagrada Família
05/05/2009 16:22

El Sant Hospital de la Seu d’Urgell i la comunitat de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell rebran aquest dimecres la campana que la Congregació ha preparat per a simbolitzar la celebració del 150è aniversari de la fundació de la Congregació i de l'inici de la seva tasca al servei dels malalts i de l’ensenyament.

Aquesta campana, que es diu “Anna Maria” en memòria a la fundadora de la congregació, la mare Janer, simbolitza “la veu de la vocació de servei que caracteritza la tasca del personal de l’hospital", segons assenyala la germana Visitación Lorenzo. La germana també afirma que "és un referent de les paraules de la fundadora, quan diu que estem aquí per un servei de caritat i no per interès”. 

La comunitat encara es manté en actiu prop de les necessitats del Sant Hospital, on ha treballat de manera ininterrompuda des de la seva fundació. La campana s’estarà quinze dies a l’interior del centre hospitalari, i després anirà cap al proper Convent de La Punxa, on va ser fundada fa 150 anys la Congregació.

L’acte de recepció de la campana, una gran peça de fundició, es farà a la plaça Soldevila, al costat del Centre Cívic, a partir de dos quarts de tres de la tarda. Hi està convidat tot el personal del Sant Hospital. Representants dels equips d'infermeria, de l’equip mèdic i de la gerència de l’hospital faran unes paraules de benvinguda i més tard es farà un aperitiu.

La Congregació de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell es va fundar el 29 de juny de 1859. La Mare Janer ho va fer en resposta a un servei de caritat tot atenent la petició del bisbe Josep Caixal i Estradé, després que el Bisbat d’Urgell patís durament pel còlera uns anys abans i a tenor de les limitacions d’atenció sanitària que hi havia a la ciutat.