Una cinquantena de ramaders es manifesten perquè els atacs de gossos els impedeixen portar el bestiar a Boumort
Denuncien que per culpa d'aquest fet serà el primer cop en cent anys que les ovelles no poden passar l'estiu a la muntanya. L'any passat els afectats ja van perdre 32 animals, entre morts i desapareguts, i en el que va d'any ja han estat atacats 14 caps de bestiar
Uns cinquanta ramaders del Pallars s'han concentrat aquest dimarts a Hortoneda, al municipi de Conca de Dalt, per denunciar que dos companys de feina han hagut de retirar els seus ramats de Boumort per culpa dels cada cop més freqüents atacs de gossos, probablement assilvestrats, tot i que no es descarta que a aquests cans s'hi hagi afegit també un llop. L'estiu passat els afectats ja van perdre per aquest motiu 32 ovelles, entre els exemplars morts i els desapareguts. A la protesta han rebut el suport d'altres veïns de la zona.
La ramada afectada per aquest fet consta de 400 ovelles i és propietat de Rafel Noray, de Sossís, i Josep Costa, d'Hortoneda. Costa ha explicat a l'ACN que, de fet, és el primer cop en més de cent anys que el ramat de casa seva no podrà pasturar a Boumort, un fet que considera lamentable. De la seva part, Noray ha criticat que el Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat no protegeixi la ramaderia tradicional i unes maneres de fer ancestrals.
La temporada passada ja hi va haver atacs que van precipitar el retorn dels ramats a casa, amb més d'una trentena de baixes. En repetir-se els incidents aquest començament d'estiu, per evitar més morts, els pastors han decidit marxar de la muntanya. En aquest sentit, els ramaders han recordat que l'any passat a Farrera -al Pallars Sobirà- els ramaders de la zona ja van haver de fer el mateix i retirar els ramats, en aquell cas per culpa dels atacs de l'os bru.
Veuen "inviables" les mesures preventives del Govern
L'alternativa que els ha ofert el Govern ha estat instal·lar collars amb GPS o bé posar material de prevenció de danys, com ara malles per fer tancats electrificats nocturns, a banda de donar autoritzacions excepcional per capturar gossos que causin danys i "els ajuts de suport a l'autoprotecció". En tot cas, els ramaders carreguen contra les solucions proposades per l'administració perquè les veuen "inviables".
Costa ha recordat que ja tenen ovelles amb collars gps i no els han solucionat "res" per evitar atacs, i que tancar-les cada nit ho veuen "difícil" en una muntanya com la de Boumort, que compta amb més de 2.000 hectàrees de bosc i és a 40 quilòmetres del poble a través de pista forestal.
Suport d'Unió de Pagesos
Unió de Pagesos ha donat suport a la protesta i ha comptat amb representants en aquest acte d'Hortoneda. Des del sindicat agrari han reiterat que "la situació actual per a molts és insostenible" pel que fa als atacs de l'os bru, el llop, els gossos assilvestrats i d'altres animals salvatges". Per això, han reivindicat que el Pirineu exigeix seguir tenint "muntanyes amb ramats", perquè consideren que "és un afer de país".
UP ha denunciat la creixent "pèrdua de pastures i de biodiversitat, augment del sotabosc, ramats estabulats tot l’any i pobles abandonats", i adverteix a les institucions que "no és el Pirineu que volem". Per això, han exigit novament ·"una gestió eficient de la fauna" i que aquest canvi es faci "ja".
S'investiga si hi ha un llop
El Cos d'Agents Rurals i la Reserva Nacional de Boumort han reconegut que darrerament han constatat la presència d'almenys dos gossos assilvestrats, a més d'un cànid indeterminat que no es descarta que sigui un llop. Ara encara es treballa en la investigació, però de moment ja s'ha confirmat que un dels gossos ja va ser identificat l'any passat com a causant d'atacs als ramats. Pel que fa al cànid indeterminat, les imatges de les càmeres fotoparany no han permès de moment aclarir si es tracta d'un llop.
Els ramaders rebutgen les denominades mesures d'"autoprotecció" i exigeixen que aquests animals salvatges siguin eliminats, o com a mínim foragitats, de la zona de Boumort. Mentre això no succeeixi, adverteixen que els ramats no podran tornar-hi a pasturar per por a patir atacs i pèrdues, amb les conseqüències que això pot tenir per a la conservació del medi i la prevenció d'incendis.
Des dels Agents Rurals han admès que en el que va d'estiu ja han mort com a mínim tres ovelles per depredació i que és molt probable que per aquest mateix motiu hagin mort cinc exemplars més d'aquesta espècie i una cabra. A més a més, cinc ovelles han patit ferides. Per tant, un total de 14 caps de bestiar afectats.
