Una empresa ven arreu d'Europa productes fets amb la llana de ramats de l'Alt Urgell i Andorra
Vital Pirineus vol fer possible la pervivència d'una activitat que actualment està en perill d'extinció en algunes valls pirinenques. Entre els productes que comercialitzen hi ha tapaboques, mantes i camises de dormir
Aquesta aposta per la llana local contribueix també a posar en valor la llana, que darrerament pràcticament havia deixat de recollir-se en algunes comarques del Pirineu i, malgrat el valor que havia tingut al llarg de la història, ara ja es veia fins i tot abocada a ser tractada gairebé com un residu. Albert Gomà és un dels fundadors de Vital Pirineus i una de les seves tasques és recollir la llana dels ramats just després del moment de la xollada, a la primavera. Gomà ha explicat a l'ACN que el tracte que reben les ovelles influeix en la qualitat del producte i que els vellons s'han de classificar, perquè hi ha unes llanes que serveixen més per farcir coixins o matalassos i d'altres que són més adequades per al tèxtil. Tot i això, no pot fer tot el procés al Pirineu ja que per al tractament s'ha de desplaçar a la província espanyola de Palència, on hi ha l'únic rentador que queda a la península ibèrica.
La seva inquietud per la manera de promocionar el territori el va fer decidir a tirar endavant aquesta empresa l'any 2019, després d'un viatge als Andes on va poder conèixer iniciatives de recuperació cultural basades en la venda d'artesania als Estats Units. Ell mateix lamenta que quan torna al Pirineu s'adona que hi ha "un cert disseny i una cultura tradicional molt rica, però que no li donen valor i no la posem en relleu". L'emprenedor, que viu a Andorra, ha trobat entre els turistes que visiten el Principat un altre mercat on poder vendre els seus productes, sobretot entre persones que busquen articles amb un valor afegit.
Un dels primers productes que van confeccionar va ser el tapaboques, una manta que servia d'abric als pastors. També compten amb una capa, que han redissenyat respecte dels models originals, i fins i tot tenen camises de dormir. Tot plegat, vinculat sempre amb la vida al camp i la muntanya i amb les arrels pirinenques.
Darreres oportunitats per mantenir l'ofici de pastor
Un dels pastors que li facilita la llana del seu ramat és Martí Escudé, que veu la iniciativa com una oportunitat per no perdre aquest producte. Escudé recorda que la seva àvia la utilitzava per confeccionar mitjons i jerseis i que llavors "estava més ben valorada que la carn de corder", per l'escalfor que proporciona. De fet, explica que li havien arribat a pagar a més de 40 pessetes el quilo. Ara, en canvi, lamenta que es troba que "no la volen recollir ni regalada perquè no els surt a compte".
El canvi de tendència en l'aprofitament de la llana va suposar la fi d'una font d'ingressos per a l'economia familiar en moltes llars de l'Alt Urgell i de la resta del Pirineu. Ara, poder desfer-se'n els representa un problema afegit, en un moment en què es troben que l'ofici va de baixa. A Civís, al municipi de les Valls de Valira, dels set ramats que hi havia només que del de Martí Escudé, que a més a més ha rebaixat a una cinquena part els 200 caps de bestiar que tenia. Tot plegat, alerta, pot acabar convertint-se en el preludi de la fi de l'activitat ramadera al poble quan ell es jubili.
#EnImatges Una empresa ven arreu d'Europa productes fets amb la #llana de ramats de l'#AltUrgell i #Andorra, per ajudar a mantenir aquesta activitat: https://t.co/asLRcAkVjg#Pirineu #ramaderia 📷ACN pic.twitter.com/DRqowyUHGU
— RàdioSeu (@RadioSeu) January 2, 2023