Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Una quinzena d'entitats i col·lectius de la Cerdanya consensuen un decàleg d'accions per avançar cap a un model més sostenible

Una quinzena d'entitats i col·lectius de la Cerdanya consensuen un decàleg d'accions per avançar cap a un model més sostenible

L'accés a l'habitatge i als espais naturals o l'activitat de l'aeròdrom de la comarca, entre els temes que volen posar a debat

Dos busos llançadora aparcats a l'entorn de la font de Pollineres, a Lles de Cerdanya, on hi ha el camí que va cap als Estanys de la Pera (Foto d'arxiu/ACN)
Dos busos llançadora aparcats a l'entorn de la font de Pollineres, a Lles de Cerdanya, on hi ha el camí que va cap als Estanys de la Pera (Foto d'arxiu/ACN)
14/10/2022 18:35

Una quinzena de col·lectius i associacions de la Cerdanya, principalment dels àmbits cultural i mediambiental, han presentat la 'Confluència per una Cerdanya Sostenible', que va néixer el mes de juny passat per reivindicar els seus objectius comuns pel que fa a com creuen que ha de ser el futur de la comarca. De moment han donat a conèixer un "decàleg d'objectius", aprovats per tots ells. La idea que tenen és "fer-se visibles de forma unitària" i "col·laborar amb les diverses administracions" per avançar en les seves propostes. Alguns dels temes que s'estan debatent tenen a veure amb l'accés a l'habitatge, la protecció dels espais naturals o l'activitat que té l'Aeròdrom de la Cerdanya, entre d'altres. La finalitat és que el Consell Comarcal lideri aquestes qüestions i les solucions que cal adoptar-hi, segons ha explicat el president de l'Associació Ceretània, Frederic Abelló.

Els col·lectius que han impulsat aquest moviment, alguns d'ells de recent creació, són: Associació Agroalimentària Cerdanya, Amics de Cerdanya, Associació de Veïns de la Molina, Salvem Éller, Salvem la Molina, Salvem la Solana, Ateneu Popular de Cerdanya, Cerdanya EcoResort, Cerdanya en Acció pel Clima, Ceretània, Grup d’Amics de Montellà, Grup de Recerca de Cerdanya, Institut d’Estudis Ceretans, Òmnium Cerdanya i Petits Ruisseaux.

En relació amb l'àmbit de l'habitatge, des de les associacions consideren que hi ha un problema de "gentrificació" a la comarca, motivat del pas d'una economia majoritàriament ramadera a una altra més basada en el turisme i els serveis. Marcel Sangenís, membre del Sindicat de l'Habitatge de la Cerdanya, creu que la població no visualitza tant aquest fenomen en aquesta zona pel fet d'estar situada en un entorn rural, però que es constata com la classe treballadora pateix un "desajust" entre el nivell de vida i el sobrecost de l'habitatge, fet que els "precaritza i expulsa" de la zona. Així, assenyalen que aquesta qüestió, sumada al pes de les segones residències, està creant una falta d'habitatge destinat als joves o persones de la tercera edat. Per aquest motiu, demanen incrementar el parc d'habitatge social i fomentar la rehabilitació de pisos i cases buides.

Mentre, en el cas de la preservació dels espais naturals, des de la Confluència han posat en valor les zones que compten amb algun tipus de protecció especial, ja sigui dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró o la Xarxa Natura 2000, entre d'altres. En aquest sentit, creuen que caldria més implicació dels ajuntaments i el Consell Comarcal de la Cerdanya en aquest àmbit i demanen que l'ens comarcal lideri l'elaboració d'un pla de protecció efectiva dels espais naturals cerdans. La vicepresidenta de l'Associació Ceretània, Marta Medrano, detalla que aquest pla hauria de contemplar mesures diverses en funció de les circumstàncies per les quals passa cada espai i que una de les accions que caldria prendre hauria de ser la de regular els accessos.

D'altra banda, respecte a l'Aeròdrom de la Cerdanya, des de les associacions celebren l'aprovació del Pla Director Urbanístic de la infraestructura ara fa dos anys però creuen que caldria crear una comissió de seguiment amb entitats i veïns. També demanen controlar les variables ambientals i acústiques derivades de l'activitat de l'aeròdrom, eliminar l'escola de vol, que les activitats en terra es gestionin des del Consell Comarcal i que la presidència del consorci que gestiona la infraestructura recaigui en l'ens comarcal cerdà.

Accions del decàleg

Pel que fa a les accions que plantegen al decàleg, la primera té a veure amb un canvi de model econòmic global de la comarca, apostant per desestacionalitzar el turisme, la sostenibilitat, les noves tecnologies i la diversificació dels sectors productius, entre d'altres. També es demana combatre els diversos tipus de contaminació, preservar els ecosistemes cerdans i la promoció de la biodiversitat, afavorir una gestió basada en l'economia circular i el foment de la reutilització i el reciclatge dels residus o promoure les energies netes. A més, es vol limitar el creixement dels habitatges per a segones residències; apostar per la promoció dels serveis públics, com ara la sanitat, l'ensenyament i el transport, entre d'altres; limitar la creació de noves infraestructures que puguin danyar el medi ambient i promoure els productes agroalimentaris locals, ecològics i de varietats autòctones.

Mostrar formulari de contacte