Una taula del retaule gòtic d'Escalarre torna al poble més d'un segle després
La Generalitat va comprar la peça d'art per 25.000 euros a un antiquari. L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu s'encarregarà de la seva custodia i conservació
Un fragment del retaule de Sant Martí d’Escalarre, al Pallars Sobirà, ha tornat al temple més d’un segle després. L’últim rastre documentat que se’n conserva són unes imatges de principis del segle passat del fotògraf Josep Morelló. Després se’n va perdre la pista fins que l’historiador Albert Velasco va donar l’avís que un antiquari havia posat a la venda una peça del Mestre de Son. A partir d’aquí, la Generalitat el va adquirir per 25.000 euros per formar part de la Col·lecció Nacional de Catalunya. La presentació del retaule s’ha fet aquest dimecres a l’església d’Escalarre, però la peça la custodiarà l’Ecomuseu de les Valls d'Àneu per motius de seguretat i conservació.
El retaule es troba repartit entre espais museístics i col·leccions particulars de tot el món i se n'ha documentat fragments a Estats Units i Europa. L’antiquari Albert Martí va adquirir la taula en una subhasta a Suïssa, el catàleg de la qual no proporcionava cap dada sobre la seva procedència.
Es tracta d’una peça d'art pintada a finals del segle XV pel denominat Mestre de Son, que va treballar en diferents retaules d’esglésies de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà. La taula que s’ha presentat als veïns de la zona era la del primer pis de l’esquerra del retaule.
Bon estat de conservació
La restauradora de l’Ecomuseu, Marta Prunera, ha explicat que la peça es troba en un “bon estat” de conservació i que s’hi aprecien intervencions anteriors. La capa pictòrica es troba “lleugerament clivellada” i la pintura presenta un “vernís excessivament brillant com acabat”. Prunera ha destacat a l'ACN que la pintura “fou retocada posteriorment” a la seva creació, mitjançant el repintat de les esveltes generades entre les unions de les fustes. El retoc cromàtic “no és l’adequat”, segons han pogut apreciar amb llum ultraviolada.
Per tot, es planteja una intervenció preventiva i realitzar una neteja superficial de l’obra, eliminar repintats, reintegrar-los cromàticament de nou i consolidar les capes en perill de despreniment.
Restitució cultural
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha detallat que "la compra de peces com aquesta i el seu retorn és bàsica per la restitució cultural d’un determinat territori". La consellera ha realçat el paper dels historiadors i antiquaris per fer possible l'adquisició, que quedarà dipositada a l’Ecomuseu.
El director de l'equipament, Jordi Abella, ha subratllat la importància de la recerca, que ha permès localitzar aquest fragment de retaule. Així mateix, ha valorat el fet que el Pirineu disposi de l’Ecomuseu, integrat al registre de museus de la Generalitat, "fet que farà que pugui albergar i exposar la peça amb seguretat al seu territori d’origen".
La compra del fragment de retaule gòtic va ser “una gran oportunitat per restituir part d’aquest patrimoni pirinenc”, ha indicat Abella. La incorporació d’aquesta peça ajudarà a donar un important impuls a la tasca de recerca i divulgació de l’art medieval, gòtic i barroc en què estan treballant fa anys, ha especificat.
Miracle de Sant Martí, del Mestre de Son
La pintura Miracle de Sant Martí, del Mestre de Son, és una de les portes del retaule major de l’Església de Sant Martí d’Escalarre. Va ser pintat a finals del segle XV, i té unes dimensions de 91 x 75,5 cm. La pintura combina la tècnica al tremp i a l’oli amb relleus d’estuc i daurat i pa d’or sobre taula.
L’existència de fotografies de Joaquim Morelló, fotògraf d’Esterri d’Àneu, mostren com era el retaule major abans de la separació de les peces que el conformaven: l’obra representava diferents episodis de la vida de sant Martí, el patró de la parròquia.
El Mestre de Son és un dels pocs pintors documentats que van treballar a finals del segle XV a les Valls d’Àneu. Entre les obres que avui se li atribueixen destaquen una Dormició de la Verge i un Calvari al Museu Nacional d’Art de Catalunya, i un altre Calvari, de procedència desconeguda, al Museu de Terrassa.