Una trentena de jutges i jutgesses de pau de l'Alt Pirineu i Aran reivindiquen a la Seu d'Urgell el seu valor social

Una trentena de jutges i jutgesses de pau de l'Alt Pirineu i Aran han assistit aquest divendres a la Seu d'Urgell a una jornada de reflexió i debat per reivindicar el seu valor social. L'acte, que s'ha dut a terme a la Sala de La Immaculada, s'ha organitzat només tres dies després que el Consell de Ministres hagi aprovat la norma que preveu la supressió d'aquesta figura, a través d'un projecte de llei d'eficiència organitzativa al qual s'oposa el Departament de Justícia, Drets i Memòria, que defensa la necessitat de mantenir les seves funcions, almenys a Catalunya. 

En la trobada s'ha explicat el model de justícia català, la particularitat del país en aquest àmbit i els motius perquè es vol que la figura del jutge de pau continuï, fins i tot reforçant algunes de les funcions que han exercit al llarg dels anys, molt especialment les jurisdiccionals i les de conciliació i mediació.

A Catalunya, a diferències d’altres territoris de l’estat, la justícia de pau té una gran implantació territorial: 898 jutjats repartits en els 947 municipis del país, alguns de molt pocs habitants, però d’altres, com pot ser Calella, Salt, Castelldefels o Sant Cugat, amb milers d’habitants. Són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. Són escollits pel Ple Municipal per majoria absoluta i per a un període de quatre anys.

En el cas català, a més, la seva figura està contemplada en l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia. Només Catalunya i Andalusia tenen assumides les competències estatutàries en Justícia de Pau. En aquest sentit, l’esmena que impulsarà el Govern per blindar els jutges i jutgesses de pau va en la línia de reconèixer els territoris que per raons de la seva singularitat tinguin competències estatutàries en aquesta matèria puguin seguir comptant amb un règim de justícia de pau vinculat a les noves oficines judicials municipals.

Un model propi i diferenciat per a Catalunya

La Conselleria fa temps que treballa per definir un model propi de justícia de pau davant la previsió que el Congrés acabi aprovant la llei d’eficiència organitzativa de la justícia. L’eix principal que proposarà el Govern per a Catalunya serà que els jutges de pau esdevinguin els caps de les noves oficines judicials municipals -una altra de les novetats que contempla el Projecte de llei espanyol-, la qual cosa implicaria una major professionalització de la figura i una millora en els criteris d’accés. A banda, i com a conseqüència, Catalunya també proposa una ampliació de les competències, sobretot en el que es coneixen com a ADR per les seves sigles en anglès (Alternative Dispute Resolution). Concretament, es vol que la justícia de pau sigui la porta d’entrada a les eines de conciliació i altres mètodes adequats de gestió de conflictes a nivell local. Així doncs, els jutges de pau farien una funció de cribratge dels assumptes que poden ser derivats a ADR, fomentant-ne el seu ús.

Amb aquests canvis, els jutges i jutgesses de pau també veurien incrementades les seves potestats jurisdiccionals. La proposta és que assumeixin funcions de conciliació en assumptes civils de quantia inferior a 15.000€ i que puguin assumir controvèrsies en matèria civil de quantia de fins a 500€ – actualment el límit són 90€. Amb el reforçament de les seves competències, la justícia de pau pot contribuir a descongestionar encara més l’Administració de justícia i, sobretot, a vetllar per la bona convivència ciutadana, una tasca que sempre ha caracteritzat l’essència del jutge de pau i que li va donar el nom popularment conegut com “el bon home”.

Consens social

El rebuig al projecte de llei compta amb el suport i el consens social i polític per defensar-lo davant de les cambres espanyoles, abans de l’aprovació definitiva. En aquest sentit, s'ha justificat la presentació d'esmenes tenint en compte que si la llei es modifica, "buidaria les competències contemplades a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya".

La jornada a la Seu d'Urgell ha inclòs una ponència sobre la resolució de conflictes i el rol que hi tenen els jutges de pau, a més d'una taula rodona en què han participat la secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar, i la directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació, Imma Barral. També hi han intervingut la secretària general de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, Francesca Terrón, que ha defensat la importància de crear xarxa i col·laborar, i la senadora del grup parlamentari d’ERC al Senat, Sara Bailac.