Una trobada sobre polítiques de joventut a l'Alt Pirineu posa sobre la taula la necessitat de més flexibilitat i finançament
Els ens locals han debatut a la Seu d'Urgell sobre el funcionament actual de les oficines locals i els seus principals reptes, amb la presència de la directora general de Joventut de la Generalitat, Clara Quirante. El Consell Comarcal de l'Alt Urgell assenyala que cal més estabilitat per als tècnics
L'Alberg Xanascat de la Seu d'Urgell ha acollit aquest dijous la jornada "Eines de demarcació PNJCat 2030 a l'Alt Pirineu i Aran", en què s'ha parlat dels reptes de les polítiques de joventut a les comarques pirinenques. La trobada, adreçada especialment a tècnics d'ajuntaments i consells comarcals en aquest àmbit, ha comptat amb la presència de la directora general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Clara Quirante, que ha explicat els principals objectius en què treballen actualment per mirar de solucionar les problemàtiques actuals del jovent, especialment pel que fa a l'emancipació.
El programa del dia incloïa una xerrada principal, titulada "Teixir joventut: anàlisi, eines i acció compartida", i un taller pràctic sobre habilitats comunicatives aplicades a la gent jove. Concretament, el guionista, presentador, cantant i showman lleidatà Ferran Aixalà ha parlat de la importància de l'oratòria per aconseguir "fer-nos escoltar" i, de manera específica, que els missatges que es vol transmetre arribin al jovent i se'ls facin seus.
Als assistents també se'ls ha lliurat un pòster en què es resumeix, de manera esquemàtica, les dades relatives a la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil a l'Alt Pirineu i Aran. S'hi fa referència, per exemple, a aspectes com els serveis prestats per aquestes oficines, la majoria dels quals corresponen a Treball (que apareix en el 71% de les consultes) i a educació (65%), però també inclouen habitatge (47%), salut (també 47%) i mobilitat internacional i cultura, amb un 35% en tots dos casos.
Actualment, a la regió pirinenca formen part d'aquesta xarxa 38 professionals i la gran majoria són dones, tant pel que fa a les responsables (71%) com a la tasca d'informadores (76%), i en quasi tots els caos disposen de formació universitària (94% entre responsables i 100% entre informadores). D'altra banda, el 71% de centres adscrits tenen més de dos professionals en plantilla, mentre que el 29% restant funciona amb una sola personal.
La tinent d'alcalde i regidora de Joventut de l'Ajuntament de la Seu, Christina Moreno, ha celebrat que es faci aquesta jornada de debat i es conegui amb dades reals la situació actual de les polítiques en aquest àmbit, perquè necessiten eines "per poder transmetre les necessitats de la gent jove cap a les instàncies superiors". Moreno, però, demana també que aquestes polítiques "es puguin modificar" i aplicar amb flexibilitat, perquè s'adaptin a cada realitat local, i per això creu que cal "una comunicació bidireccional molt fluida", encara més "en un territori que és molt divers", per tal que al final "la població vegi útils aquestes polítiques".
A la jornada també hi ha intervingut la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Josefina Lladós, que ha posat l'accent en els problemes de finançament que pateixen actualment -en unes partides que ha d'aportar la Generalitat- per desenvolupar les polítiques tant de joventut com d'altres àmbits socials, cosa que fa "complicada" la seva aplicació real. Lladós assegura que des del Consell els "preocupa" aquest fet "perquè fins ara estàvem al Contracte Programa, que regula el finançament dels serveis socials", però la part de joventut "en va sortir" i tot just aquest dijous se'ls ha comunicat com es resoldrà el finançament d'aquest 2026, quan ja gairebé s'ha complert la meitat de l'any.
Lladós també ha assenyalat que de cara al 2027 "encara queden alguns serrells per aclarir". I ha subratllat que el més important és que es doni "estabilitat, tant del personal com de finançament, perquè això és imprescindible "per poder abordar polítiques a llarg termini" i en cas contrari "només podem anar fent coses puntuals i molt concretes, però que després no tenen l'eficàcia que haurien de tenir a més llarg termini". La dirigent comarcal també critica l'excés de burocràcia i assegura que "es fa molt difícil treballar d'aquesta manera, pensant que els nostres tècnics, no només de Joventut sinó d'altres àrees, dediquen més temps a omplir papers per justificar les subvencions que no pas fent feina efectiva".
Sobre aquesta preocupació expressada des de l'Alt Urgell, Clara Quirante ha reconegut que "el finançament als ens locals aquest 2026, per part del Departament de Drets Socials, ve condicionat per la finalització del Contracte Programa, que va acabar el període quadriennal al 2025", però afirma que per enguany "s'han buscat diferents solucions". En el cas de Joventut, però, recorda que les dotacions econòmiques "van per subvencions" i per això en aquest cas "no és possible prorrogar-la".
Aquesta jornada a la Seu forma part de set trobades territorials que el Departament de Drets Socials de la Generalitat ha programat entre aquest mes i el vinent a les diferents vegueries catalanes, per parlar dels reptes dels joves tant a nivell català com a escala local. Es va començar els dies 6 i 7 de maig, amb sengles sessions a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona, aquest dimarts dia 19 va ser el torn de les comarques de Girona i, després de la d'avui a l'Alt Pirineu, es continuarà amb les que hi ha previstes a la Catalunya Central (27 de maig), l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Penedès (2 de juny) i, per acabar, la regió de Ponent (4 de juny).
