Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles volen que es compleixi el compromís perquè l'Església retorni tots els béns immatriculats de manera irregular

Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles de Catalunya han denunciat l’incompliment que el PSOE i Unidas Podemos han fet del seu programa electoral en relació amb les immatriculacions de béns per part de l’Església, així com la ruptura del compromís amb el programa de govern de coalició exposat en el discurs d´investidura i en què el president del govern espanyol Pedro Sánchez es va comprometre a fer modificacions legislatives per revertir aquestes immatriculacions.

Les dues entitats fan aquestes valoracions arran de la les declaracions fetes aquest dilluns pel president Sánchez i el president de la Conferència Episcopal i arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, en què l’Església admetia la immatriculació irregular de més d’un miler d’immobles i es comprometia a retornar-los als seus propietaris.

El sindicat i l’associació alerten que els llistats de béns immatriculats elaborats pels governs català i espanyol són incomplets i que oculten la dimensió real d’aquesta problemàtica, reflectint tan sols una part dels béns adjudicats irregularment a favor de l’Església. De fet, ambdues parts asseguren que en el llistat de 34.961 béns que el govern central va entrar al Congrés no s’hi reflectien les immatriculacions fetes entre els anys 1947 i 1998, motiu pel qual la xifra real seria molt superior. En aquest sentit, les entitats reclamen a l’Administració que es dugui a terme un recompte més exhaustiu i que tingui en compte les propietats inscrites irregularment entre els anys 1947 i 2015. També se sol·licita que es publiquin les notes simples del registre de la propietat relatives a aquests béns.

Al mateix temps, l’Associació de Micropobles de Catalunya i Unió de Pagesos denuncien també la política impulsada per la llavors vicepresidenta del govern central Carmen Calvo, qui va donar la problemàtica de les immatriculacions per tancada en fals amb la publicació d’aquest llistat incomplet i va deixar les possibles reclamacions judicials en mans dels ajuntaments i dels afectats a títol particular, abocant-los a recórrer a la via judicial i indultant les pràctiques irregulars fetes per la jerarquia eclesiàstica.

Afectació al Pirineu

L’Alt Pirineu i Aran és la regió on l’Església ha inscrit més propietats al seu nom les darreres dècades, segons un informe que va publicar el 2020 la Generalitat i que abasta el període entre els anys 1946 i 2015. En total, segons el Govern, la institució religiosa ha immatriculat un total de 3.772 immobles al conjunt de Catalunya, sense cap títol que n’acredités la propietat. El document destaca que el Pallars Sobirà (amb un 11,2% del total), l’Alt Urgell (7,9%), el Pallars Jussà (7,7%) i la Cerdanya (5%) són de les comarques on s’ha produït més aquest fenomen. Entre les quatre sumen més del 30% del total. Tanmateix, el municipi pirinenc on s’hi ha localitzat més casos és la capital de l’Alta Ribagorça, el Pont de Suert, amb 82. La Conferència Episcopal admet que almenys 965 dels 34.961 béns immobles que va immatricular no són seus.

Demanda al Parlament

En el cas de Catalunya la resolució d’aquest problema també es veu llunyana. Així, encara que Unió de Pagesos va comparèixer l’any 2018 a la Comissió de Justícia del Parlament i va demanar per escrit a la consellera de Justícia Ester Capella les notes simples del registre de la propietat, el govern no va atendre les peticions. En comptes d’això, el govern de la Generalitat va publicar un llistat amb 3.722 immobles immatriculats a nom de l’Església, llistat que el sindicat i l’Associació de Micropobles de Catalunya sospiten que en realitat s’hauria d’enfilar per sobre de les 8.000 immatriculacions. Per aquest motiu, les dues entitats anuncien que aniran de nou al Parlament català per tal de reclamar la publicació d’aquestes notes simples i descobrir la dimensió real d’aquesta pràctica.