Victòria de la candidatura d'esquerres a l'Alta Cerdanya a les eleccions departamentals, marcades per la baixa participació

La candidatura de la Unió d'Esquerra, liderada per Michel Garcia i Aude Vivès, ha guanyat les eleccions al Consell Departamental dels Pirineus Orientals pel que fa a l'Alta Cerdanya, que està englobada actualment en el cantó Pirineus Catalans juntament amb el Capcir i l'Alt Conflent. Garcia i Vives rellevaran Pierre Batalle i Helène Josende com a representants cantonals d'aquesta àrea de muntanya.

La llista d'esquerres ha obtingut un 55,15% de vots a la segona volta, aquest diumenge. Així, li ha tret deu punts a l'altra llista que havia superat la primera volta en aquestes comarques: Els Republicans, encapçalada per José Montesino i Joëlle Urrutia, que han rebut un 44,85% de suport.

Garcia i Vivès han guanyat en 18 dels 22 municipis de l'Alta Cerdanya, incloent el més poblat (Font-romeu, Odelló i Vià), on han rebut quasi un 57% dels vots. També han vençut a Oceja, Enveig i la Tor de Querol. Tot i això, la llista de dretes ha estat la més votada a la capital administrativa, Sallagosa (64,4%), i també en tres dels municipis que limiten amb la Baixa Cerdanya: la Guingueta d'Ix, Ur i Porta. Igualment, Montesino i Urrutia han estat els preferits a la principal població del Capcir, els Angles (54,2%).

Madeleine Malherbe revalida la presidència del Consell Departamental

Les diverses candidatures d'esquerres han guanyat finalment en 10 dels 17 cantons en què es divideix Catalunya Nord en aquests comicis. Això permetrà que la presidència del Consell Departamental dels Pirineus Orientals segueixi en mans de la socialista Madeleine Malherbe, que ha estat elegida al cantó de l'Aspre en coalició amb els Verds. El PS també ha vençut, entre d'altres, al cantó del Canigó, que inclou el Vallespir i bona part del Conflent. De la seva part, les llistes de centre i dreta tradicional -liderades pels Republicans- ha vençut als 7 cantons restants, tots ells ubicats al Rosselló. D'altra banda, el Reagrupament Nacional d'extrema dreta -que actualment ostenta el govern municipal de Perpinyà- ha estat la segona força més votada a 14 dels 17 districtes electorals del departament, però finalment no ha guanyat en cap cantó. 

Els comicis per decidir el nou govern de Catalunya Nord han estat marcats per una abstenció històrica, de pràcticament un 62%, i només ha baixat en dos punts i mig respecte del 64,47% que ja hi havia hagut a la primera volta, la setmana passada.

Suport de l'Alta Cerdanya a Carole Delga, però amb poca participació

Aquest diumenge també s'ha celebrat les eleccions regionals. Al Consell d'Occitània -del qual forma part actualment Catalunya Nord- la victòria ha estat per a L'Occitània en Comú (coalició del Partit Socialista i els Verds), liderada per Carole Delga, que d'aquesta manera revalidarà la presidència.

La candidatura de Delga ha estat la més votada a totes les poblacions de l'Alta Cerdanya sense excepció, amb percentatges d'entre el 52% i el 80%. A Font-romeu, ha rebut un 61% de vots. El mateix ha passat a bona part dels municipis de Catalunya Nord, on la llista d'esquerres ha sumat en conjunt un 48% de suport.

Tot i això, el Reagrupament Nacional (liderat per Jean-Paul Garraud) ha estat la segona força més votada (36%) i ha guanyat en alguns dels principals municipis del Rosselló, incloent Perpinyà. A més a més, com a les eleccions departamentals, l'abstenció a les regionals a Catalunya Nord també ha estat de rècord (62,2%). És a dir, que la participació ha estat de només un 37,78% (poc més de 133.000 votants) i tan sols ha millorat lleument la de primera volta, on ja es va quedar en el 35,25%.

Una situació que coincideix amb el malestar amb els partits tradicionals (agreujat per la crisi sanitària), amb polèmiques com el tancament de passos fronterers o les limitacions a l'ensenyament de llengües regionals, i també amb el fet que Catalunya Nord hagi estat integrada a la nova macroregió 'Occitània', amb capital a Tolosa de Llenguadoc. Una decisió rebutjada al territori i en la qual l'Estat francès fins i tot ha desestimat la petició d'incloure el terme 'País Català' en el nom de la regió.