Vint-i-sis municipis de l'Alt Pirineu i Aran, entre ells la Seu i Oliana, pendents d'homologar el pla d'inundació

Un total de 26 municipis de l'Alt Pirineu i Aran que estan obligats a tenir un pla d'inundacions no disposen actualment d'aquest document homologat, ja sigui perquè ja el tenen fet però estan pendents de revisar-lo o bé, en els pitjors casos, perquè no el tenen redactat.

Entre els que estan en espera de l'homologació hi ha la Seu d'Urgell i Oliana, si bé en aquestes dues poblacions l'afectació actual d'un aiguat en el seu nucli habitat seria molt baix o nul, segons l'Agència Catalana de l'Aigua. De la seva part, Montferrer i Castellbò, Ribera d'Urgellet i Organyà el tenen aprovat i en vigor. Al conjunt de Catalunya hi ha 521 ajuntaments que per llei han de tenir aquest pla, però la majoria no el tenen vigent d’acors als criteris actuals del Govern.

A més de la Seu i Oliana, entre els municipis que estan pendents de revisió a la regió pirinenca també hi ha Alins, Arres, Es Bòrdes, Esterri d'Àneu, Espot, la Guingueta d'Àneu, Llívia, Llavorsí, Les, Montellà i Martinet, Sort, la Vall de Cardós, Tremp, Vielha e Mijaran i Vilamòs.

Pel que fa als que ni tan sols tenen redactat el projecte, hi figuren Alp, Bellver de Cerdanya, Bossòst, Bolvir, Ger, Fontanals, Guils de Cerdanya, el Pont de Suert, Puigcerdà, la Vall de Boí i Vilaller.

Més d'una desena, incloent la Seu i Puigcerdà, tenen un risc molt alt

De tots aquests termes, els que tenen més necessitat teòrica de disposar d'aquest pla són els que tenen un risc molt alt d'inundació, entre els quals hi ha les dues principals poblacions de l'Alt Pirineu i Aran: la Seu d'Urgell i Puigcerdà, que entre les dues concentren prop d'un terç de la població de la regió. També hi figuren en aquest nivell de risc Alt Àneu, Bellver, Bossòst, Esterri d'Àneu, Llavorsí, Les, Montellà i Martinet, el Pont de Suert, Sort, la Vall de Cardós, la Vall de Boí i Vielha e Mijaran.

La resta de municipis amb zones inundables i amb el pla pendent presenten un risc alt o bé moderat.

Només sis municipis de l'Alt Pirineu ja el tenen homologat

En canvi, Montferrer i Castellbò, Naut Aran, Organyà, Ribera d'Urgellet, la Pobla de Segur i la Torre de Capdella sí que tenen el pla homologat. Això, tanmateix, significa que actualment només 6 dels 31 municipis de l'Alt Pirineu que hi estan obligats compleixen plenament amb aquest requisit. És a dir, amb prou feines un 20%. D'aquests termes, els dos primers -Montferrer i Castellbò i Naut Aran- tenen un risc molt alt en part del seu territori, mentre que els altres quatre presenten un perill alt.

Les inundacions són el principal risc natural a Catalunya, amb un historial d'episodis d'origen fluvial, pluvial i marítim amb importants danys materials i humans. Un total de 1.300 km2, el 4% del territori, són zones inundables fluvials on viu el 9% de la població. Pel que fa a les inundacions pluvials, els canvis detectats darrerament en la pluviometria han portat a revisar els avisos d'intensitat de l'Inuncat per adaptar-los als fenòmens violents cada cop més habituals i "difícils de preveure".

Accions de neteja de la llera per prevenir danys

En el cas concret del Pont de Suert, per exemple, els experts calculen que hi ha un període de retorn d'uns 100 anys, en el qual és molt probable que es repeteixin els aiguats greus. L'alcaldessa de la capital de l'Alta Ribagorça, Iolanda Ferran, ha explicat a l'ACN que confien poder acollir-se a la línia d'ajuts específica que convoca la Diputació de Lleida per la redacció d'aquests plans, perquè tal com adverteix el consistori que dirigeix "no disposa d'aquests recursos per fer-ho". De fet, Ferran recorda que cap dels tres municipis de la comarca -tots ells amb risc potencial- no disposa actualment d'aquest pla. Per això, opina que haurien d'aconseguir que el Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça financés un tècnic per la redacció d'aquests plans als ajuntaments de tota la comarca.

De moment, per intentar minimitzar qualsevol afectació en cas d'inundacions, l'Ajuntament del Pont de Suert demanarà a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) que netegi el tram no urbà de riu de possibles arbres caiguts, pedres o d'altra vegetació al mig del riu, perquè no facin tap en cas del creixement del riu. El mateix preveu fer a curt termini la Seu d'Urgell, si bé en aquest cas s'ha decidit fer-ho per part de l'Ajuntament mateix, després de molts anys demanant-ho a la CHE sense que aquest organisme se n'hagi preocupat.

D'acord amb els actuals mapes de perillositat, risc d'inundació i danys potencials que elaboren i revisen periòdicament els governs català i espanyol, tot seguint la Directiva Europea d'Inundacions, hi ha 521 municipis catalans obligats a disposar d'un pla municipal específic sobre inundacions. Però a la darrera actualització del registre, d'ara fa poques setmanes (el 28 de febrer passat), només 200 (el 38%) consten amb el pla homologat i en vigor. De la resta, 256 sí que el tenen però sense actualitzar (tenen quatre anys de vigència), i els 65 restants més no l'han tingut mai, inclosos 17 amb un risc "molt alt".

Entre aquests últims, a més de la Seu i Puigcerdà, també hi figuren ciutats molt poblades com són Badalona, Montcada i Reixac i Vilassar de Mar. Entre els que no el tenen i els que el tenen caducat sumen ara el 61% dels municipis obligats, un percentatge elevat però, amb tot, una mica inferior al que constava l'estiu del 2023 (el 65%). El Pla d'Actuació Municipal (PAM) és un document on els municipis recullen les actuacions previstes en cas d'emergència per inundacions, del tipus que sigui, des de zones a evacuar fins a senyalitzacions expresses o inversions en millores de canalitzacions i sistemes de drenatge de l'aigua, entre altres.

Des del Servei Meterològic de Catalunya, la seva directora, Sarai Sarroca, recorda que és obligatori tenir el PAM i revisar-lo periòdicament, ja que té una vigència de quatre anys. Sarai Sarroca assumeix que en un període de sequera com l'actual "s'accentua la pèrdua de consciència" sobre el risc d'inundacions, "perquè ens hem acostumat a que plogui poc i la gent perd la noció de perill".

Més municipis amb el pla homologat al Pirineu oriental

Tornant al Pirineu, entre els municipis de muntanya que estan en situació de risc i sense el pla aprovat també hi ha Berga, Campelles, Camprodon, Clariana de Cardener, Gósol, Guardiola de Berguedà, Puig-reig, Riner. I sense el pla ni tan sols redactat, hi ha Casserres i Olius. En canvi, d'aquestes comarques -Solsonès, Berguedà i Ripollès- sí que el tenen homologat Bagà, Avià, Campdevànol, Cercs, la Coma i la Pedra, Gironella, Guixers, la Pobla de Lillet, Sant Joan de les Abadesses, Sant Llorenç de Morunys, Sant Pau de Segúries i Solsona. És a dir, 12 dels 22 ajuntaments de la zona que hi estan obligats (més del 50%), un percentatge força per sobre que a l'Alt Pirineu i Aran.

En el cas de Campdevànol, per exemple, un 17% de la població viu en zones potencialment inundables i des del 2005 tenien el pla caducat, però ara fa poques setmanes han recuperat l'homologació. El municipi i la seva indústria han crescut al costat del riu Freser, si bé també n'hi ha un altre de més petit, el riu Merdàs, que hi passa, i necessiten "estar preparats per si ve una forta vinguda d'aigua", segons ha indicat el batlle, Oriol Lázaro. Al document que han presentat s'hi proposen algunes accions, com ara la construcció de murs naturals -no de formigó- d'entre 1 i 4 metres per fer de barrera. "Fer això és una actuació difícil, no només tècnicament, sinó sobretot perquè són projectes amb un cost molt alt que difícilment podrà assumir un municipi petit com aquest, ni a curt ni a mig termini", remarca.

Entre les tasques de manteniment, Lázaro assenyala la neteja de les lleres com a un element clau ja que poden "agreujar" situacions d'inundabilitat si l'aigua troba obstacles. L'alcalde del segon municipi més poblat del Ripollès valora positivament la feina que s'està fent amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) -l'ens dona subvencions per poder fer neteges en els trams urbans-, però adverteix que no passa el mateix amb els trams no urbans.

Precisament, des de l'ACA, el cap de Gestió del Medi, Diego Moixó, remarca que aquesta partida del seu pressupost no ha decaigut "malgrat els 40 mesos de sequera", i assegura que el país està més "preparat" que abans davant nous episodis de pluges intenses. "Malgrat tenir uns cabals minsos a nivell de capacitat, la resposta a les vingudes és raonable", diu entrevistat per l'ACN. Tot i així Moixó adverteix el món local sobre la necessitat de fer intervencions i tenir actualitzat el PAM: "Quan els ensenyes (als alcaldes) la taca d'inundació potencial al seu municipi alguns et diuen que no ho han vist mai, però això no vol dir que no pugui arribar la situació; estem més preparats, però això no vol dir que si ve un nou 'Glòria' pugui tenir conseqüències catastròfiques", avisa.