Vist per a sentència el judici a la família Pujol, vinculat als comptes a Andorra

L'Audiència Nacional ha deixat vist per a sentència el judici a la família Pujol Ferrusola i a una desena d'empresaris, per diversos presumptes delictes vinculats a corrupció econòmica, en què un dels temes principals de la vista ha estat la fortuna guardada a Andorra fruit de la deixa del pare de Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003. 

El macroprocés judicial s'ha acabat després de 38 sessions a les seus de Madrid i de San Fernando de Henares i amb la declaració d'uns 200 testimonis, alguns d'ells d'Andorra o vinculats al Principat. A les últimes sessions, les acusacions han mantingut les seves peticions de penes, de les quals la més alta és de 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola per blanqueig i frau fiscal, entre altres. En canvi, les defenses han demanat l'absolució dels acusats i han al·legat que els fets no són delictius i que no s'han presentat proves concloents contra els acusats.

Un dels fets més sorprenents i polèmics de la part final del judici és que, després d'obligar-lo a desplaçar-se a Madrid tot i el seu delicat estat de salut (acreditat per professionals mèdics), el tribunal va acabar exonerant Jordi Pujol Soley malgrat que en les hores prèvies l'expresident de la Generalitat s'havia mostrat disposat a declarar i a explicar tot el que sabia sobre aquest cas i sobre el seu rerefons. Prèviament el jutge no havia fet cas als informes mèdics i va dictaminar, després de parlar amb l'expresident per videoconferència, que ho decidiria al final del judici, quan fos el torn de declaració dels acusats. Finalment, Pujol va anar presencialment a la seu de l'Audiència Nacional, va ser visitat per un metge forense i va parlar amb els magistrats, que van decidir apartar-lo de la imputació.

L'origen dels comptes a Andorra

Un dels punts fonamentals del judici ha estat l'origen de la fortuna familiar a Andorra. La tesi de la defensa és que el pare de l'expresident de la Generalitat, l'avi Florenci, va acumular una important riquesa durant el franquisme com a agent de borsa, com també amb el contraban de divises i d'altres negocis. El seu fill va ser empresonat per la seva activitat política durant els anys 60, i això va fer que l'home dubtés de l'estabilitat econòmica familiar. Per això, hauria deixat una gran quantitat de diners a Andorra que va cedir als seus nets.

El fill gran del president, Jordi Pujol Ferrussola, es va fer càrrec de la gestió d'aquests fons el 1990, i des del 1992 va començar a repartir-los entre els diversos comptes que s'havia obert cada germà. El 2004 el repartiment de dividends es va acabar. Alguns germans van continuar fent inversions, com Jordi mateix, Josep i Oleguer. En canvi, altres pràcticament no van tocar els diners fins que al 2010 l'Andbank els va expulsar i van traspassar els diners a Banca Privada d'Andorra. El 2012 van acollir-se a l'amnistia fiscal impulsada pel ministre Cristóbal Montoro i al 2014 el cas va esclatar amb la publicació de la famosa captura de pantalla al diari 'El Mundo' i la confessió pública de l'expresident. Només Oriol Pujol, l'únic que es va dedicar a la política, va retornar els diners al seu germà gran el 2009.

La defensa 

La immensa majoria de sessions han estat monopolitzades per la intensa activitat econòmica del fill gran. A part dels diners que tenia a Andorra, fruit de la 'deixa' de l'avi Florenci, segons les defenses, Jordi Pujol Ferrusola va participar en nombroses inversions i compra-vendes a diversos punts de Catalunya, a la resta de l'estat espanyol i en països estrangers com Mèxic, l'Argentina o Gabon, entre altres. Gairebé tots els testimonis el van descriure com un home hiperactiu que feia d'intermediari entre empreses interessades a comprar, vendre o invertir en tota mena de negocis: immobiliaris, abocadors d'escombraries, energia, turisme, infraestructures i d'altres.

La seva defensa, ell mateix, els empresaris implicats i la majoria dels testimonis de la fiscalia al·leguen que en aquells temps era "normal" en el sector financer el fet de treballar sense contracte i cobrar una comissió d’entre l'1 i el 5%, només si l'operació tenia èxit. En canvi les acusacions diuen que, en realitat, Jordi Pujol Ferrusola no intervenia en aquestes operacions, sinó que cobrava les comissions per tal que els empresaris poguessin accedir a adjudicacions públiques.

Tensió per la declaració dels implicats en l''Operació Catalunya'

Durant el judici hi ha hagut nombroses anècdotes amb els testimonis, molts dels quals han declarat per videoconferència. Confusions d'identitat, connexions fallides i alguns malentesos han aixecat somriures però també indignació a la sala de vistes.

Quan hi va haver més tensió va ser durant les declaracions dels membres de l'anomenada 'policia patriòtica' de l'Operació Catalunya, els investigadors de la UDEF i els pèrits d'Hisenda. En el primer cas, els excomandaments policials José Manuel Villarejo, Eugenio Pino o Marcelino Martín Blas van mantenir versions confuses i contradictòries pel que fa al seu paper a l'hora d'aconseguir informació bancària dels Pujol a Andorra. L'investigador principal de la UDEF va admetre "animadversió" cap als Pujol, i les seves tesis van ser fortament contestades pels advocats defensors, a qui va acabar admetent que molts dels informes es van fer basant-se en suposicions i sense entrar al fons de l'assumpte. Els pèrits d'Hisenda es van enfrontar als pèrits de les defenses, també exinspectors tributaris, a l'hora de treure conclusions sobre els suposats delictes fiscals, el blanqueig i els diners a Andorra dels Pujol.

Ara el tribunal haurà de dictar sentència, que s'espera que trigui diversos mesos. La fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van mantenir dilluns les peticions inicials de penes contra tots els acusats: 29 anys i 25 anys de presó, respectivament, per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat en document mercantil, frau fiscal i frustració en l'execució per a Jordi Pujol Ferrusola; 17 anys per a Mercè Gironès, la seva exesposa, i 14 i 4 i mig per a Josep Pujol. Per a la resta de germans, l'Advocacia de l'Estat no demanava pena, mentre que la fiscalia reclama vuit anys de presó. Als empresaris els demanen 5 i 2 anys de presó, respectivament.