Vot repartit a l'Alta Cerdanya a la primera volta de les presidencials franceses
Els municipis de l'Alta Cerdanya han optat majoritàriament pel candidat esquerrà Jean-Luc Mélenchon a la primera volta de les eleccions presidencials franceses. Tot i això, el vot dels electors cerdans ha estat força repartit i tots els candidats han rebut percentatges moderats.
Segons es reflecteix als gràfics publicats pel diari L'Indépendant, Mélenchon ha guanyat en una dotzena de poblacions de l'Alta Cerdanya, si bé en general no ho ha fet de manera aclaparadora: amb percentatges d'entre el 24% a la capital, Sallagosa, i el 40% obtingut a Vallsabollera. També ha estat el més votat, entre d'altres, a Oceja, Enveig, Angostrina i Palau de Cerdanya. Tanmateix, a la zona més poblada, Font-romeu i Bolquera, la victòria ha estat per al conservador François Fillon, amb percentatges al voltant del 24%.
Es dóna la circumstància que tant Mélenchon com Fillon són entre els candidats que no han passat el tall. Per tant, a la segona volta la majoria d'electors cerdans s'hauran de decantar pel liberal Emmanuel Macron o bé per la ultradretana Marine Le Pen. Aquest diumenge, Macron ha estat el més votat en els municipis més propers a Andorra (Porta, Porté-Pimorent i la Tor de Querol), mentre que Le Pen ha guanyat a la Guingueta d'Ix, Estavar i Er, en tots els casos també amb una quarta part dels vots.
Victòria de Le Pen i desfeta del PS
La candidata del Front Nacional sí que ha estat la clara guanyadora al conjunt de Catalunya Nord i especialment al Rosselló, on s'ha imposat a quasi tots els municipis, Perpinyà inclòs. En canvi, al Conflent i el Vallespir ha dominat el vot favorable a Mélenchon. En xifres totals, al departament dels Pirineus Orientals, la de Le Pen ha estat la candidatura més votada (30%), seguida de Mélenchon (21,1%), Macron (18,5%) i Fillon (17,1%). El candidat del Partit Socialista per succeir François Hollande, Benoît Hamon, ha quedat en cinquè lloc, amb només un 5% de suport, i no ha guanyat en cap municipi nord-català.
Els analistes atribueixen el predomini de les dues opcions més radicals i euroescèptiques al descontentament amb la situació d'atur, poca inversió i precarietat que es viu actualment tant a l'Alta Cerdanya com al conjunt del territori. A això s'hi ha sumat la manca de sensibilitat del govern central del PS, que entre d'altres mesures ha rebutjat incloure el terme 'País català' al nom de la nova macroregió d'Occitània, en la qual ha estat inclosa Catalunya Nord. L'abstenció en molts municipis ha estat propera o superior al 20%.