El cap de govern d'Andorra, Xavier Espot, ha assegurat aquest dimarts que la intervenció de l'executiu sobre la Banca Privada d'Andorra (BPA), l'any 2015, "no va ser per cap pressió d'Espanya" o de la coneguda com a "policia patriòtica" amb què el Govern espanyol volia frenar el procés cap a un referèndum d'independència de Catalunya. Des de llavors diverses entitats i col·lectiu, i també persones afectades pel cas BPA, han acusat directament l'executiu liderat per Mariano Rajoy d'haver forçat el tancament d'aquella entitat bancària, després que les pressions per trobar-hi presumptes comptes de líders polítics catalans d'aquell moment, com Artur Mas i Oriol Junqueras, només van servir per demostrar que aquests comptes no existien.
En una entrevista al programa 'Cafè d'Idees' de TVE Catalunya, Xavier Espot ha volgut insistir en el posicionament que sempre ha mantingut el Govern andorrà sobre aquella polèmica. El màxim responsable del Govern andorrà ha dit que la reacció de l'executiu encapçalat llavors per Toni Martí va tenir a veure amb l'emissió d'una nota del FinCEN -el Tresor dels EUA- segons la qual "hi havia altes sospites de blanqueig massiu de capitals". Espot, com ja havia fet Martí (que va morir el novembre de 2023), sosté que això posava "en clar risc" la plaça financera andorrana i defensa que van prioritzar "retornar tots els dipòsits i conservar tots els llocs de feina", perquè aquella nota posava en perill tot el sistema bancari del país el qual, recorda, és un filar fonamental de l'economia andorrana. En aquell procés, BPA es va transformar inicialment en Vall Banc i finalment els seus actius van ser absorbits pel grup Crèdit Andorrà. Durant aquells anys -entre 2012 i 2019- l'actual cap de Govern exercia com a ministre de Justícia i Interior, per la qual cosa, assenyala, pot parlar-ne amb coneixement de causa i havent-ho seguit de primera mà.
Tot i negar que hi hagi un vincle entre la intervenció de BPA i l'"Operació Catalunya", preguntat per la qüestió, Espot no ha desmentit que prèviament la "policia patriòtica" de l'Estat espanyol hagués entrat a Andorra amb la voluntat explícita de coaccionar l'entitat financera, per aconseguir dades d'alguns clients, sota l'amenaça que des d'Espanya en forçarien el tancament si no obtenien aquestes dades. De fet, així ho evidencien algunes gravacions publicades de les converses que van mantenir alts càrrecs espanyols amb les presumptes víctimes del xantatge. En aquest sentit, Espot ha volgut deixar clar que des del seu govern no tenen "cap interès de defensar-ho ni de protegir-ho (les coaccions a dirigents andorrans des d'Espanya) sinó tot el contrari: volem defensar els interessos d'Andorra, de les entitats andorranes i dels andorrans".
Comissió en marxa al Congrés espanyol
Actualment el Congrés dels Diputats espanyol té oberta una comissió per investigar l'"Operació Catalunya". Una de les compareixences més contundents ha estat la de Joan Pau Miquel, conseller delegat de BPA en el moment de la intervenció, que va declarar de manera explícita que havia rebut "coaccions i amenaces" d'alts càrrecs espanyols, que perseguien malmetre la imatge dels líders polítics catalans d'aquell moment i d'aquesta manera intentar frenar -sense èxit- el referèndum d'independència de Catalunya. En la seva intervenció a la cambra baixa, aquest mes passat, Miquel va advertir que la trama va "violentar els drets fonamentals dels treballadors i accionistes", i "va enfonsar BPA i la vida de 700 treballadors, per motius polítics espuris", i que en el seu cas li van causar un perjudici molt greu a la seva vida personal perquè va haver de passar dos anys en presó preventiva, un fet que ha recordat com a "extremadament dur".
Per això, Joan Pau Miquel manifestava que van ser "víctimes d'un atac que es va gestar a prop d'aquesta cambra" i "en mans de policies que ho farien tot per Espanya, dirigits per polítics sense escrúpols ni moral". Entre aquests, va assenyalar directament com a principal impulsor el llavors ministre espanyol d'Interior, Jorge Fernández Díaz. L'exresponsable de BPA va aprofitar per advertir als diputats que "el lawfare" que l'Estat espanyol va activar contra BPA i contra representants polítics i socials catalans "demà pot anar contra qualsevol, i pot anar contra vostès i contra la gent que representeu".
