Xerrada sobre Sant Ot al Casal Parroquial de la Seu d'Urgell

Montserrat Pagès, doctora en Història de l’Art, conservadora i assagista, ha estat convidada per la Parròquia de Sant Ot per cloure els actes acadèmics de commemoració de la mort del bisbe urgellenc ara fa 900 anys, el 30 de juny de l’any 1123. La xerrada està prevista al Casal Parroquial de la Seu d'Urgell a les vuit del vespre.

El bisbe Ot és una figura destacada a la història de la diòcesi d’Urgell i la seva influència ha seguit vigent segles després. A capital de l'Alt Urgell, cada 7 de juliol se celebra la festa dedicada al Sant, ja que és patró de la ciutat.

En la ponència “Sant Ot, retrats i imatges del sant bisbe d’Urgell” s'explicarà alguns trets del seu penó romànic, provinent de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, que actualment s’exposa com a peça singular al Museu del Disseny i que Montserrat Pagès considera que va ser confeccionat per un taller professional quan ell encara vivia.

Canvi de dates

Aquest 2023 s'ha commemorat els 900 anys de la mort del bisbe urgellenc amb un seguit d’actes i conferències, gratuïtes i obertes a tothom. Com a curiositat, des del Bisbat d'Urgell s'explica que la celebració de Sant Ot es duu a terme un dia diferent a la seva mort. Inicialment, el bisbe Pere Berenguer, que succeí el bisbe Ot, va decidir instituir una festa solemne en la seva memòria deu anys més tard, a la vista que acabaria essent considerat sant. Primer es va optar per recordar-lo el 30 de juny de 1133. Tanmateix, més de 200 anys després, el bisbe Berenguer d’Erill va traslladar la diada al 7 de juliol, com registra la consueta d’Urgell del segle XV. "Es va cercar una major solemnitat en la celebració litúrgica, evitant solapar la festivitat dels apòstols de Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, perquè era molt important per a la comunitat", s'especifica.

Molts miracles van tenir lloc davant del seu sepulcre, la qual cosa que va fer que les seves relíquies fossin especialment venerades. Durant els anys posteriors a la seva mort, es duien a terme solemnes processons rituals amb els cossos sagrats de Sant Ermengol, a qui se li demanaven els beneficis de la pluja, i Sant Ot, per demanar la serenitat de l'aire i temps assolellat.

Es desconeix la data i llocs exactes del seu naixement

Segons la informació recollida en els pergamins que hi ha a l’Arxiu Capitular del Bisbat d’Urgell i les dues còpies de la Vida del bisbe Ot, datades entre el segle XIV i XV, es creu que el bisbe urgellenc va néixer durant la segona meitat del segle XI en les poblacions de València d’Àneu o de Sort. El seu nom apareix en un document per primera vegada el 6 d’abril de 1087 en la donació de la vila de Lleret a Santa Maria d’Urgell i al bisbe Bernat Guillem, en un acte de reconciliació familiar dels Comtes de Pallars. Ot, com ardiaca, signa juntament amb Llúcia de la Marca i Artau II, comptes de Pallars, mare i germà seus respectivament, perquè al comte Artau I, el seu pare, se li concedeixi sepultura eclesiàstica.

Construcció de la catedral

Durant el seu pontificat (1095-1123), Sant Ot va exercir un paper fonamental en la potenciació del culte de Santa Maria. Davant el deteriorament de l'antiga església, construïda pel bisbe Sant Ermengol, va convocar els fidels a participar en la construcció d'un nou temple. Per incentivar les donacions i recaptar fons, el bisbe va proclamar indulgències per a aquells que contribuïssin segons les possibilitats almenys una vegada a l'any. La construcció de la nova catedral va ser una tasca de gran magnitud i complexitat, i es va estendre més enllà del seu pontificat. No va ser fins al temps del bisbe Arnau de Preixens, el 1175, quan es va estipular la seva clausura i finalització amb la supervisió de l'obrer Ramon Lambard.

La crida del bisbe Ot per potenciar el culte a Santa Maria d'Urgell demostra "el seu compromís amb la fe i la seva visió d'enfortir la presència religiosa a la regió". En aquest sentit, el Bisbat d'Urgell manifesta que "la construcció de la nova catedral no només va ser un projecte arquitectònic sinó també un acte de devoció, una expressió tangible de la importància del culte de Santa Maria que ha arribat fins els nostres dies sent la l’única íntegrament romànica a tota Catalunya".

Estendart de Sant Ot

Un vestigi de l'època de Sant Ot que es conserva és el seu penó o estendard, que actualment s'exposa al Museu de Disseny de Barcelona. És una peça de gran valor i misteri descoberta a l'altar dedicat al sant a la catedral durant les obres de restauració de 1915, duta a terme per Josep Puig i Cadafalch. Aquest estendard estava confeccionat amb tela de lli color porpra, ricament adornat i brodat en seda amb la imatge de Crist entronitzat en majestat, envoltat pel tetramorf.

Patró de la Seu d'Urgell

El patronatge de Sant Ot sobre la comunitat d'Urgell es va estendre com a garantia de pau i prosperitat, tenint un caràcter cívic i polític que transcendia allò merament religiós. La festivitat servia com una ocasió per reafirmar l'esperit de pertinença i unitat entre els habitants, així com mostrar gratitud i devoció cap al Sant. "Era i és, un esdeveniment que reuneix les autoritats locals i la població oferint un espai per enfortir els llaços socials; la presència i veneració del bisbe Ot han perdurat al llarg del temps i han deixat una empremta significativa en la història i la identitat d'Urgell", se subratlla des del Bisbat d'Urgell.