#23J | El PSC és la formació més votada a les capitals de l'Alt Pirineu a les eleccions al Congrés, i Junts és la que guanya en més municipis
La llista sobiranista és la preferida a 31 termes de la regió pirinenca, 13 d'ells a la Cerdanya, i els socialistes ho són en 28. ERC ha retingut el primer lloc a 15 poblacions, el PP l'obté a Arres i hi ha hagut dos empats a vots
Les eleccions al Congrés d'aquest diumenge han deixat un panorama més repartit que en d'altres comicis estatals a l'Alt Pirineu i Aran. Tant pel que fa a les formacions més votades a cada municipi com al repartiment de vots, amb pocs casos en què un sol partit hagi superat el 40% de suport.
El PSC-PSOE ha estat l'opció preferida a totes les capitals comarcals de la regió pirinenca, incloent la Seu d'Urgell, i també al còmput global de tres comarques (Alt Urgell, Pallars Jussà i Alta Ribagorça) i de l'Aran. Junts ha guanyat a la segona comarca més poblada, la Cerdanya, i en un total de 31 municipis, tres més que els socialistes, que ho han fet en 28. I ERC, clar guanyador dels comicis del 2019, enguany només ha estat primera força en 15 casos, la majoria al Pallars Sobirà, on també ho ha estat a nivell comarcal. El vencedor estatal, el PP, només ha estat el preferit en un petit municipi aranès, Arres, i s'ha quedat lluny de guanyar a tota la resta de l'Alt Pirineu, com també els hi ha passat a Sumar-ECP, la CUP i Vox. Per completar aquesta llista, en dos casos hi ha hagut un empat a vots entre els dos grups més votats.
A la Cerdanya, el PSC va vèncer a Puigcerdà amb un 25,9% de suport, deu punts més que als anteriors comicis, i Junts, tot i perdre dos punts, manté el segon lloc (16,5) per davant del PP (16,4). ERC, que havia estat la preferida a la capital cerdana ara fa quatre anys, cau fins al quart lloc (16,2%) i perd més d'un terç dels vots (-11,76) respecte del 28% a què havia arribat anteriorment. Per sota han quedat Sumar-ECP (10,5%), Vox (8,2) i la CUP (2,5).
Bellver és un dels pocs municipis principals de l'Alt Pirineu on ha guanyat ERC. Ho ha fet amb un 24,5%, superant per poc el PSC (23,6) i a quatre punts de Junts (20,4). Els republicans també han vençut a Montellà i Martinet. A la resta de la Cerdanya, el domini ha estat de Junts, que ha vençut a 13 dels 17 municipis i d'aquesta manera ha estat la força més votada a la comarca. La formació sobiranista ha dominat especialment a les poblacions que voten a la circumscripció de Girona, ja que, tret de Puigcerdà, hi ha guanyat a totes, incloent Alp i Llívia. També han estat l'opció preferida a Riu i a Prullans, mentre que a Lles hi ha hagut un empat entre Esquerra i Junts. D'altra banda, el fins fa poc alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, no ha aconseguit l'elecció com a senador, després que JxCat només ha rebut un escó a la cambra alta per Girona. Piñeira era el número 2 d'aquesta llista.
Al Pallars Jussà, el PSC ha guanyat a Tremp amb quasi un 36% de suport, enfront del 21,3% de Junts i el 13,9 d'ERC, que ha perdut quasi la meitat el 26,9% de vot obtingut ara fa quatre anys. El PP i Sumar no han arribat al 10 per cent, Vox s'ha quedat en el 4,7 i la CUP en el 3,2. El grup socialista ha estat la primera opció a sis municipis més, tots ells a la meitat occidental de la comarca: la Pobla de Segur, Senterada, Salàs, Talarn, Sant Esteve de la Sarga i Llimiana. La resta del Jussà ha estat dominada per Junts, que ha vençut a Isona i Conca Dellà, Abella de la Conca, Gavet, Castell de Mur, la Torre de Capdella i Sarroca de Bellera, mentre que ERC només ha vençut a Conca de Dalt.
Pel que fa al Pallars Sobirà, a Sort els socialistes han assolit un 25,1% de vot (15 punts més que al 2019), cosa que ha coincidit amb la davallada de més de sis punts tant d'ERC (23,8) com de Junts (19,3). Sumar-ECP ha quedat en quart lloc (12,5), tot superant el PP (8,0) i la CUP (5,1). El PSC ha guanyat a tres municipis més (Soriguera, Alins i la Vall de Cardós), però a la majoria de poblacions de la comarca l'opció preferida ha estat ERC, que ha dominat a Rialp i a bona part de les Valls d'Àneu: Llavorsí, Farrera, Tírvia, la Guingueta, Esterri d'Àneu, Espot, Lladorre i Alt Àneu. Junts només ha vençut a Baix Pallars i a Esterri de Cardós.
A la capital de l'Alta Ribagorça, el Pont de Suert, el PSC hi ha rebut un dels seus suports més amplis (40,8%), molt per davant d'ERC (14,2%, deu punts menys que al 2019), Sumar-ECP (12,1) i Junts (10,6). El mateix ha passat a Vilaller, on la llista encapçalada per Montse Mínguez ha rebut el 42,9% dels vots, mentre que a la Vall de Boí ha guanyat ERC.
Finalment, a l'Aran, el PSC ha confirmat el seu domini a Vielha (35,7%) i el segon lloc ha estat pel PP (25,1), seguit de Sumar (9,7), Vox (9,6), ERC (9,0) i Junts (6,5). La formació socialista també ha estat la més votada a Naut Aran, Es Bòrdes, Vilamòs, Bossòst, Les i Canejan. El PP ha obtingut el seu únic triomf pirinenc a Arres, mentre que ERC ha estat la preferida a Bausen, població de la número 2 d'ERC al Congrés, Alidé Sans, que no ha obtingut representació. Sí que l'ha aconseguit el també aranès Amador Marqués, que anava igualment de número 2, en aquest cas pel PSC-PSOE.
Descens marcat de la participació
En la línia de quasi tot Catalunya, l'abstenció als municipis del Pirineu ha pujat de manera notable. Si a la Seu la participació ha baixat 9 punts fins a situar-se en només un 56,8% (la segona dada més baixa de l'actual era democràtica en aquests comicis), a Puigcerdà s'ha viscut una situació molt semblant i s'han quedat en el 56,7% (-7,3), mentre que a Bellver de Cerdanya ha estat del 63,1% (-6,8).
A Tremp l'afluència a les urnes ha estat del 61,6% (-6,1); a la Pobla de Segur, del 62,6% (amb un dels descensos més forts, de 10 punts); a Sort, del 64% (-6,2); i a Vielha, del 61,3% (-2,1). De les capitals comarcals pirinenques, la menys abstencionista ha estat el Pont de Suert, que tot i així tampoc no ha arribat als setanta punts de participació (67,2%) i ha vist igualment com aquesta baixava (-4,4).