#9JPirineu | Diversitat de resultats a l'Alt Pirineu i Aran i a la demarcació de Lleida, amb Junts com a formació més votada

Junts ha estat la formació més votada a 45 dels 77 municipis de l'Alt Pirineu i Aran a les eleccions europees d'aquest diumenge, incloent poblacions com Puigcerdà i Tremp, a més de bona part de l'Alt Urgell. Tot i això, els resultats a la regió pirinenca han estat força repartits entre aquesta formació, el PSC i ERC-Ara Repúbliques, com les tres forces preferides. Els socialistes han confirmat el seu predomini a l'Aran i a l'Alta Ribagorça, a banda de guanyar a la Seu, mentre que la llista republicana ha vençut a Sort i a 15 municipis més, sis d'ells al Pallars Sobirà. Tot plegat, en uns comicis marcats per la baixa participació o, dit, d'una altra manera, per l'alta abstenció, que a la majoria de casos ha superat el nombre de vots emesos.

A la Cerdanya, la segona comarca de l'Alt Pirineu amb més votants després de l'Alt Urgell, Junts ha vençut a 14 dels 17 municipis, incloent Puigcerdà. A la capital cerdana ho ha fet de manera ajustada, amb un 23,8% de vots i superant de poc el PSC (23,1). Ja a més distància han quedat ERC-AR (17,6), PP (16,3) i Vox (5,7), amb una participació molt baixa, de només un 33,4%, prop de la meitat que als anteriors comicis (-26,3).

A Bellver, Junts ha obtingut un 28,7% i el segon lloc ha estat per a ERC-AR (26,1), mentre que el PSC s'ha quedat en el 19%; i el PP, en 6,9%, també amb una baixa afluència en conjunt (39,6%). La llista liderada per Toni Comín també ha estat la preferida als dos altres principals municipis de la comarca, Alp (amb un suport del 37,0%) i Llívia (38,3), a més de Ger (48,3%), Urús (46,5), Bolvir (38,8), Guils (34,6), Fontanals (36,3), Meranges (37,5), Isòvol (40,4), Riu (41,0) i Prullans (38,8). De la seva part, ERC ha estat la primera força a Das (amb un suport del 32,1%) i als dos municipis més a prop de l'Alt Urgell: Montellà i Martinet (38,2) i Lles (39,1).

Al Pallars Jussà, Junts ha estat la força més votada a Tremp amb un 31% de suport, per davant del PSC (26,4), ERC (17,9) i PP (9,2). El predomini de la formació sobiranista a la comarca en aquests comicis s'ha traduït en la seva victòria a nou municipis més, incloent Isona i Conca Dellà (amb un suport del 49,8%), la Torre de Capdella (40,4) o Sant Esteve de la Sarga (33,9), entre d'altres. De la seva part, el PSC ha guanyat al segon municipi de la comarca, la Pobla de Segur (amb un 30,3%, poc més d'un punt per sobre de Junts), i al municipi veí de Senterada, mentre que l'únic triomf d'ERC ha estat a Talarn, amb un 26,8%.

Al Pallars Sobirà, ERC-AR ha guanyat a Sort amb un 28,3% de suport, dos punts i mig per sobre de Junts (25,7) i ja a més distància del PSC (23,2), PP (6,8) i Comuns Sumar (4,0). La candidatura encapçalada per Diana Riba també ha estat la preferida a 6 municipis del nord de la comarca, incloent Llavorsí (amb un 38,8%), la Guingueta d'Àneu (35,7) i Espot (31,7), mentre que Junts ha vençut a Rialp (amb un 38%), a Baix Pallars (35,9), a Soriguera (26,2), a Alt Àneu (32,6) i a quatre poblacions més de les Valls d'Àneu.

A la Val d'Aran, en canvi, el predomini ha estat novament del PSC. A Vielha e Mijaran, la llista liderada per Teresa Ribera ha guanyat amb un 34,3%, amb el PP en segon lloc (24,8) seguit d'ERC (10,2), Junts (9,0) i Vox (6,8). Els socialistes també han estat l'opció més votada a cinc municipis aranesos més, incloent Naut Aran (amb un 26,8%) i Les (40,6), mentre que a Bausen hi ha guanyat ERC (39,1%) i a Arres el PP hi ha obtingut el seu únic triomf de la regió pirinenca, amb un 42,1% de vot. De la seva part, Canejan és l'únic municipi pirinenc on hi ha hagut un empat, amb 7 vots tant per al PSC com per a ERC.

Finalment, a l'Alta Ribagorça, el PSC ha vençut al Pont de Suert amb un 36,5%, a força distància d'ERC (16,0), Junts (15,3) i PP (10,7), i també ha estat la primera opció a Vilaller (amb un 37,5%). En canvi, a la Vall de Boí ha guanyat ERC (35,2%) seguit de Junts (24,9).

Pel que fa a d'altres comarques de muntanya, el Solsonès és una de les comarques que ha apostat més clarament per Junts, atès que aquesta opció hi han guanyat a la totalitat dels 17 municipis. A Solsona la formació sobiranista ha obtingut un 33,7% de vots i ERC ha estat segona (25,0), seguida del PSC (19,1) i el PP (7,5). I a Sant Llorenç de Morunys, el triomf juntaire ha estat amb prop de la meitat de vots: 43,1%, mentre que el 28% ha estat per a ERC.

I al Berguedà, Junts també ha estat la força més votada tot i que els resultats han estat una mica més diversos. A Berga la llista de Comín ha rebut el 36,7% de vots, per davant d'ERC (23,0), PSC (20,1), PP (5,9), Vox (3,8) i Podemos (2,8). Junts també ha vençut a 24 municipis més (d'un total de 34), incloent Gironella (33,7), Puig-reig (31,7) i Bagà (29,1), mentre que ERC ha estat la més votada a Olvan, la Quar i Vilada; i el PSC, a Guardiola, Cercs i Sant Jaume de Frontanyà. I el PP ha obtingut un inèdit triomf al petit municipi de Fígols, amb un 30% (6 vots).

Victòria ajustada de Junts a la demarcació de Lleida

A la demarcació de Lleida, Junts ha estat novament la formació més votada, tot i que amb un notable descens respecte del 2019: ha rebut 32.642 vots (27,4%) i ha perdut més de la meitat dels 81.000 que havia rebut a la darrera cita, cosa que li ha comportat una pèrdua també de percentatge (-12,9). De la seva part, el PSC ha mantingut intacte el nombre de vots (28.368) i, a causa de l'alta abstenció, ha augmentat en més d'un terç el seu tant per cent (23,8%, +9,5). ERC-AR ha rebut 23.038 vots (19,3%) i, com Junts, ha davallat notablement tant en vots (-30.632) com en representativitat (-7,0), mentre que el PP (14.573, 12,2%) ha augmentat força (+7,4) i també ho ha fet Vox (7.197, 6,0), que guanya 4,5 punts. En sisè lloc, ja a més distància, ha quedat la nova formació Se acabó la fiesta (2.755, 2,3%), que ha superat tant Podemos (2.631, 2,2%) com Comuns Sumar (2.574, 2,1%). En aquest sentit, la suma d'aquestes dues formacions ha perdut un terç del seu anterior resultat conjunt (-2.676 vots).

La participació a la demarcació lleidatana, com en molts altres casos, ha marcat mínims històrics i s'ha quedat en només un 39,62%, un descens notable (-24,90) sobre el 64,52% a què s'havia arribat al 2019. Dit d'una altra manera, tres de cada cinc electors s'han abstingut (60,37% d'abstenció).

El PSC s'imposa a Catalunya amb una abstenció del 56%

I al conjunt de Catalunya, el PSC ha guanyat clarament amb 732.000 vots (un 30,63% del total). Ja a força distància, el segon lloc ha estat per a Junts (18,02%), que ha superat ERC-AR (14,81%), si bé ambdues formacions han patit retrocessos significatius (-10,6 i -6,4 respectivament) respecte del 2019. Quart ha quedat el PP (13,78%), seguit de Vox (6,18), Podemos (4,60), Comuns Sumar (4,30), Se Acabó (2,81) i PACMA (1,30), mentre que Ciutadans s'ha desplomat i només ha obtingut un 0,55% de vots (-8,06).

A Catalunya, com a Lleida, la participació també ha estat superada per l'abstenció. Només s'ha recollit un 43,53% de vots emesos, 17,40 punts menys que al 2019 (quan es va arribar a un 60,9%), i d'aquesta manera l'abstenció s'ha situat a un nivell semblant al del 2014: al 56,47%. Fins ara la participació més baixa en unes eleccions europees a Catalunya ha estat al 2009, quan es va quedar en només un 37,5%, i al 2004, quan va ser del 39,8%, mentre que la més alta va ser als primers comicis continentals amb participació catalana, l'any 1987 (67,9).