Alp, Espot, Rialp i Naut Aran, entre els municipis que rebutgen el decret català d'habitatges turístics

Sis municipis del Pirineu s'han adherit de moment a un manifest de rebuig al decret llei sobre habitatges d'ús turístic -o HUT- que impulsa actualment la Generalitat de Catalunya. El document l'ha impulsat l'Ajuntament de Salou i ja compta amb una trentena d'adhesions, bàsicament de poblacions petites o mitjanes amb un important pes del turisme en l'economia local.

Els consistoris pirinencs que s'hi han afegit són Alp (Cerdanya), Castellar de n'Hug (Berguedà), Naut Aran (Val d'Aran), Queralbs (Ripollès) i Rialp i Espot (Pallars Sobirà). El text ha volgut posar de relleu les inquietuds i crítiques per la norma la vigília, tot coincidint amb la previsió que el Parlament la sotmeti a votació aquests setmana mateix.

El manifest reivindica obertament "la importància de l'autonomia local" i qüestiona el decret perquè "envaeix les competències urbanístiques municipals" i vulnera "el principi d'igualtat entre municipis i territoris". Els signants destaquen "l'impacte econòmic negatiu" que la regulació podria tenir sobre les economies locals, especialment als municipis turístics, ja que els HUT, asseguren, ja representen actualment el 39,4% de l'oferta d'allotjament a Catalunya.

Consideren que el decret no millorarà l'accés a l'habitatge

El document també qüestiona la "legalitat" del decret, perquè considera que podria vulnerar el principi d'autonomia municipal i la seguretat jurídica. A més a més, el veuen "incompatible" amb la legislació estatal i de la Unió Europea. Alhora, auguren que la nova normativa no resoldrà els problemes d'accés a l'habitatge, sinó que, ben al contrari, podria fomentar l'existència de més habitatges buits i l'economia submergida.

Per tot plegat, els municipis afectats demanen la suspensió de l'aplicació del decret fins que s'arribi a un "consens satisfactori". Així, sol·liciten "un procés de consulta més ampli", que involucri tots els sectors afectats, i que s'explorin alternatives per a una regulació més específica, que tingui en compte la diversitat i les particularitats de cada municipi.

A més a més, els ajuntaments afectats demanen que als criteris emprats per a la limitació i per justificar l'impacte dels pisos turístics s'hi inclogui no només la població empadronada, sinó també la població flotant i vacacional. Aquest enfocament creuen que seria "més inclusiu" i garantiria que les polítiques reflecteixin "millor" les necessitats de la població afectada.

Rebuig massiu dels municipis turístics del litoral

Fora del Pirineu, quasi tots els ajuntaments que s'han adherit al manifest són del litoral i, de fet, representen bona part de les poblacions turístiques de la costa. A més de Salou com a impulsor, hi figuren: l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Begur, Cadaqués, Calafell, Calonge i Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Deltebre, el Port de la Selva, l'Escala, Llançà, Palafrugell, Pals, Prades, Roses, Santa Susanna, Torroella de Mongrí-l'Estartit, Tossa de Mar i Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant.