Andorra aprova la nova Llei de la Llengua Pròpia i Oficial, que vincula la residència al coneixement del català

El Consell General d'Andorra ha aprovat aquest dijous, amb una molt àmplia majoria, la nova Llei de la Llengua Oficial, que incorpora l'obligació d'acreditar un mínim coneixement del català per poder viure o treballar al Principat. La mesura ha tirat endavant amb el vistiplau de 25 dels 28 consellers de la cambra andorrana: els que conformen els grups del govern (Demòcrates i Ciutadans Compromesos) i el gruix principal de l'oposició (Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata), a més d'un conseller no adscrit. Només els tres representants del grup Andorra Endavant hi han votat en contra.

Tal com ja s'havia avançat, entre d'altres mesures, la nova llei estableix que els posseïdors del permís de residència a Andorra hauran d'acreditar un nivell bàsic (A1) de català en la primera renovació de l'autorització (una mesura que ja s'aplica des d'enguany) i que a partir de la segona renovació hauran de disposar del nivell A2, una exigència que s'aplicarà a partir de l'abril de 2026. Els qui puguin demostrar que ja tenen aquest nivell, ja sigui amb un certificat previ o bé perquè tenen el català com a llengua materna, el podran tramitar més fàcilment. En cas contrari, es pot obtenir fent un curs de català de 30 hores. Aquest apartat també contempla que a partir del 2029 la necessitat de demostrar el coneixement de la llengua ja s'aplicarà a tots els residents sense excepció; i, per tant, també a perfils professionals com poden ser esportistes d'elit o youtubers.

Aquesta aplicació es farà, doncs, de manera gradual, però amb l'objectiu explícit que tothom qui viu a Andorra es pugui expressar mínimament en català i, en conseqüència, no tingui cap excusa per no adreçar-se en aquesta llengua als clients o companys de feina, si així li ho demanen. En aquest sentit, la reglamentació també contempla multes, que poden anar dels 6.000 euros fins als 60.000 (en els casos més greus), per a empreses en què es demostri de manera reiterada que es neguen a atendre en català, ja sigui des de la direcció mateix o per part d'algun empleat.

En nom del Govern, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, va defensar la necessitat d'aquesta llei per garantir el futur de la llengua pròpia d'Andorra i, en aquest sentit, considera que la tramitació ja ha tingut un primer efecte positiu: els inscrits en els diferents cursos d'aprenentatge s'han incrementat fins als 1.800. Una xifra que triplica la de l'any anterior i que demostra la necessitat que hi havia de garantir que tothom qui viu a Andorra adopti com a pròpia la llengua del país, atès que fins ara molts dels nous residents l'han considerat prescindible.

Bonell va lamentar l'actitud d'Andorra Endavant, que s'ha negat a incorporar-se al que la ministra defensa que és un tema de país, perquè "la llengua no s'ha de veure com una barrera, sinó com a una oportunitat de compartir qui som i teixir una societat més unida i més integradora". A més a més, la titular de Cultura reivindica que el català segueix sent "una eina de cohesió i integració per a la gent que vivim a Andorra" i per a tothom qui realment es vulgui considerar andorrà. I hi afegeix que per tant cal garantir-ne "la viabilitat en tots els àmbits socials", com també que sigui "vehicular amb les administracions i serveis públics". Mònica Bonell també va reivindicar que "el Consell General és un espai ple de símbols de la nostra identitat, com són la bandera o el retrat dels coprínceps, on ens expressem en la nostra llengua, el català, que és també un símbol d’identitat i de sobirania".

La llei, tal com reflecteix la votació, tira endavant amb un ampli consens i després d'haver-se dut a terme un gran nombre de reunions, comissions i esmenes. De fet, algunes de les propostes més explícites de defensa del català les ha presentat el primer grup de l'oposició, Concòrdia. El seu portaveu, Cerni Escalé, remarca que la seva entrada en vigor es farà de manera "esglaonada" fins al 2029, per facilitar l'acreditació a tots els diversos perfils de nous residents. En tot cas, Escalé valora especialment el fet que aquest marc normatiu "farà impossible viure al nostre país si no es té un coneixement de la llengua", i reivindica que "el català és la forma més viva i continuada de la tradició al nostre país". 

Pel PS, Susanna Vela creu que fins i tot s'hauria hagut d'anar més enllà pel que fa als professionals liberals, per als quals el seu grup proposava que se'ls exigeixi un nivell B2, tenint en compte que l'A2 només garanteix un coneixement mínim. I tot i que el Govern ha dit que la norma pot ser retroactiva, Vela hi veu una "manca de voluntat política". I pel que fa a Andorra Endavant, la consellera Noemí Amador ha intentat justificar el seu controvertit rebuig tot dient que creuen que l'obligació de conèixer la llengua del país -inherent a tots els estats europeus- pot "generar resistència i aversió a la llengua" i àdhuc "posar en perill l'economia i la cohesió social" o l'arribada de residents "d'alt poder adquisitiu". Amador fins i tot ha dit que són els andorrans els qui s'han "d'adaptar a les diferents llengües per tal de comunicar-nos amb els visitants", tot i matisar que estan d'acord a potenciar la llengua pròpia del Principat.