Cava es manté entre els municipis menys poblats de Catalunya i Puigcerdà supera per primer cop els 10.000 habitants

El municipi alturgellenc de Cava es manté com el menys poblat de l'Alt Pirineu i Aran i és igualment entre els cinc menys poblats de tot Catalunya, segons una actualització de dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en base a les dades més recents dels padrons municipals facilitats pels ajuntaments consultats.

Amb tot just 40 habitants censats, Cava ocupa el quart lloc de municipis catalans menys poblats, una posició que comparteix amb Forès (Conca de Barberà). El terme del Baridà ja figurava entre els més petits en cens ara fa dues dècades, al 2004, tot i que en aquell moment tenia 60 empadronats, una vintena més que ara.

Segons aquesta nova llista, actualment el terme municipal del país amb menys població fixa és una altra població de muntanya: Sant Jaume de Frontanyà, amb només 27 habitants. Aquest municipi del Berguedà ja havia ocupat el primer lloc per la cua entre l'any 2000 i el 2017, quan va passar-ho a ser una altra població del Berguedà: Gisclareny. Darrerament, però, aquest terme situat a prop del Pedraforca s'ha recuperat lleugerament i ara ocupa el segon lloc per la cua (30 habitants), seguit en sentit invers per la Febró (Baix Camp), que en té 36.

I ja per sota de Cava i de Forès, en sisè lloc dels indrets menys poblats hi apareixen encara dos municipis més del Berguedà: Fígols, que té censats 42 habitants, i la Quar, amb 44. Més avall (sempre en sentit invers), entre els 15 ajuntaments amb menys població censada n'hi ha tres més del Pirineu: en 10è lloc, Bausen (60); i compartint l'11è lloc, un altre poble aranès, Arres, i el municipi pallarès d'Esterri de Cardós, amb 63 habitants cadascun. També a prop de l'Alt Urgell, Tiurana és en 14è lloc (67).

En espera que es confirmin els nous censos, i amb dades de l'any passat, entre els municipis de l'Alt Urgell que figuren entre els menys poblats de Catalunya -amb menys de 100 habitants- també hi ha Arsèguel (que al 2023 comptabilitzava 77 veïns) i Cabó (99).

Puigcerdà, entre els municipis catalans amb creixement més constant

A l'altre extrem d'aquests casos, pel que fa a l'Alt Pirineu, hi ha Puigcerdà, que és notícia en aquest recull actualitzat perquè per primer cop a la història ha superat la xifra de deu mil habitants. Segons aquest darrer recompte, la capital cerdana té 10.041 residents fixos, mentre que al 2023 en tenia 9.775. Un augment del 2,7% en un sol any.

La dada confirma el creixement constant i sostingut que ha experimentat Puigcerdà els darrers anys, si es té en compte que des de l'any 2018 la seva població ha augmentat un 10%. El seu augment demogràfic encara és més fort si s'agafa com a referència tot el darrer quart de segle, en què l'increment ha estat de més del 40%. I és que l'any 2000 la vila encara no arribava als 7.000 habitants, mentre que al cap de gairebé una dècada, al 2009, ja superava per primer cop els 9.000, fruit especialment d'una gran arribada de població d'origen extracomunitari durant aquells anys i, en menor mesura, de la resta de l'Estat espanyol o d'altres estats de la Unió Europea. En aquest sentit, actualment a la Cerdanya hi ha 675 residents de nacionalitat colombiana (el 21% de la població estrangera de la comarca), 303 de Bolívia, 233 del Marroc, 211 de Romania i 161 de Portugal. Aquestes cinc nacionalitats soles sumen més de 1.500 persones, concentren la meitat dels residents estrangers -que ara en conjunt són més de 3.000, el doble que ara fa vint anys- i bona part d'ells viuen a la capital comarcal.

Tot plegat reafirma Puigcerdà com la segona població més important de l'Alt Pirineu i fa que s'atansi a la Seu d'Urgell, que a 1 de gener de 2024 tenia gairebé 13.000 habitants censats. I si es mira encara més enrere, el principal municipi cerdà ha multiplicat per quatre la població en vuitanta anys, atès que fins a la dècada de 1940 mai no havia tingut més de 2.500 veïns fixos. Entremig d'aquest període, al 1981 -tres anys abans de la inauguració del túnel del Cadí- en tenia 5.800.

Puigcerdà figura entre els deu municipis catalans de més de 10.000 habitants que més han crescut en percentatge en l'any analitzat, tot i que la majoria d'aquests són al litoral. L'augment demogràfic percentual més fort l'ha patit Mont-roig del Camp (+3,7%), cosa que ha fet elevar el seu cens fins a més de 14.000 habitants. El segueixen Calafell (+3,6%), Cunit (+3,3%), la Ràpita (+3,1%), Castelló d'Empúries (+3%), Vila-seca (+2,6%) i Lloret de Mar i la Bisbal d'Empordà, amb un 2,4% en tots dos casos. Just per sota hi apareix la ciutat de Girona, que amb un 2,3% és la capital de demarcació que creix més en percentatge i ja arriba als 106.500 habitants.

Montferrer i Castellbò destaca entre els petits municipis que creixen

Pel que fa a la franja de municipis d'entre 1.000 i 10.000 habitants, l'informe destaca que Montferrer i Castellbò és un dels més havia crescut en un sol any (+6,4%), fins a situar el seu cens al començament de 2024 en 1.163 habitants. L'extens terme es consolidava així com el tercer més poblat de l'Alt Urgell, només per darrera de la Seu i Oliana, i pel que fa al percentatge de creixement en municipis semblants només era superat per la població osonenca de Seva (+7,5%), que ara té prop de 3.775 habitants.

A nivell més general, el nou cens global de l'INE indica que, de fet, gairebé dos de cada tres municipis catalans -620 d'un total de 947- han augmentat la seva població en el darrer any estudiat, cosa que es tradueix en el fet que ara fa poc menys d'un any, el gener de 2024, Catalunya va superar per primer cop la xifra de 8 milions d'habitants, uns 100.000 més que el gener de 2023 i 1,3 milions més que ara fa vint anys.

Encara més densitat per a l'àrea de Barcelona

De la xifra total, gairebé un de cada cinc catalans (1.686.000) viuen a la ciutat de Barcelona, que malgrat la marxa de molts dels seus veïns cap a la perifèria ha seguit augmentant la població (l'any 2003 tenia uns 100.000 habitants menys que ara), cosa que la situa entre les ciutats més denses del món (16.300 hab/km2). A més a més, actualment un 25% de veïns de Barcelona ja són nascuts a l'estranger, un percentatge a què no s'havia arribat mai fins ara.

Paral·lelament, els altres quatre municipis més poblats també són de l'àrea de Barcelona: l'Hospitalet de Llobregat (que en vint anys ha passat de 249.000 a 282.000), Terrassa (que ha augmentat de 187.000 a 227.000), Badalona (que en té 226.000) i Sabadell, que ha passat de 192.000 a 221.000. En sisè lloc hi apareix Lleida, que en aquests vint anys ha passat de 118.000 a gairebé 145.000 veïns i d'aquesta manera ha superat Tarragona, que en té 141.000. En vuitè lloc hi ha Mataró (130.000).