El 2022 ha estat més sec de l'habitual arreu del Pirineu català, tret de l'extrem nord
L'anomalia més forta ha estat als límits de l'Alt Urgell amb el Pallars Sobirà i la Cerdanya, on hi ha plogut entre un 50% i un 70% de l'habitual. A la resta, inclosa la Seu, la sequera ha estat menys marcada i s'han quedat entre el 80% i el 90%
Juntament amb la calor molt per sobre de l'habitual, l'altre element que marca el balanç meteorològic del 2022 ha estat sens dubte la sequera. Pel que fa al Pirineu, l'informe publicat aquest dimarts pel MeteoCat confirma que a quasi tot arreu ha plogut menys del previst; i en alguns indrets, molt menys.
A les dues franges que delimiten l'Alt Urgell amb el Pallars Sobirà i amb la Cerdanya és on l'anomalia de precipitació pirinenca ha estat més accentuada: només hi ha plogut entre un 50% i un 70% del normal. Això inclou alguns nuclis dels municipis de Montferrer i Castellbò, les Valls de Valira, Soriguera, Sort, Rialp, el Pont de Bar, Montellà i Martinet i Lles de Cerdanya. També han patit aquesta situació el nucli urbà de Puigcerdà i el vessant sud del Cadí (Alt Berguedà).
A la resta del Pirineu i del Prepirineu, en quasi tots els casos, hi ha plogut entre un 80% i un 90% de l'habitual, amb la qual cosa la sequera hi ha estat menys accentuada. Això inclou quasi tot l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès.
I les millors dades de pluja s'han produït a tot l'entorn d'Aigüestortes (al límit entre l'Aran, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça), on la precipitació ha estat la d'un any normal (100%). De fet, al sud de l'Aran fins i tot hi ha plogut més del previst (entre 110% i 130%). Fora del Pirineu, l'únic lloc on això també ha passat és al Massís dels Ports, a les Terres de l'Ebre, on puntualment hi ha arribat a ploure un 150% del previst.
Uns 550 l/m2 a les principals poblacions del Pirineu i uns 700 a la resta
En xifres totals, a tota la ribera del Segre (és a dir, a les principals poblacions de l'Alt Urgell i la Cerdanya, com la Seu d'Urgell, Puigcerdà, Bellver i Oliana), la precipitació acumulada de tot el 2022 s'ha quedat en uns 550 litres per m2 (a la Seu, concretament, ha estat de 569 mm, un 84% del que és habitual). El mateix ha passat a l'entorn de les dues capitals pallareses, Tremp i Sort.
A la resta de poblacions de l'Alt Pirineu i del Prepirineu, en general, hi ha plogut uns 700 l/m2. Això inclou bona part de l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Mentrestant, en cotes altes d'aquestes comarques i a quasi tota l'Alta Ribagorça, la xifra s'ha elevat fins als 850 l/m2.
Finalment, tal com és habitual, on ha plogut -o nevat- més és a l'Aran i al nord de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Cerdanya i el Ripollès, a més de les cotes més altes del Cadí. En tots aquests indrets s'ha superat els 1.000 l/m2, tot i que al sud de l'Aran fins i tot han arribat als 1.500.
Forta sequera a quasi tot el litoral i prelitoral, tret de Tarragona i els Ports
Pel que fa a la resta de Catalunya, a bona part del litoral i prelitoral (on es concentra la immensa majoria de la població catalana) la sequera ha estat encara més forta que a l'interior del país, atès que només hi ha plogut entre un 30% i 50% del que és habitual en aquelles zones.
A més de tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona i tot el sud de la Catalunya Central i de la plana de Lleida (part del Bages, l'Anoia, el Moianès, Osona, l'Urgell i les Garrigues), aquesta llarga franja va de punta a punta del litoral català i inclou l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès, la Garrotxa, la Selva, el Penedès, el Baix Camp, l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Delta de l'Ebre. Puntualment, en alguns municipis com Portbou (Alt Empordà) i en alguns barris de Barcelona fins i tot s'han quedat per sota del 30%.
Només se salven d'aquest balanç negatiu l'àrea urbana de Tarragona, l'interior de les Terres de l'Ebre i de Lleida i el nord de la Catalunya Central, on la diferència d'un any normal només ha estat del 80%. De fet, a la ciutat de Tarragona i a diversos pobles del Massís dels Ports fins i tot han arribat a la mitjana habitual (100%). El mateix ha passat, puntualment, en alguns pobles del Baix Berguedà. Tornant a l'Ebre, a les cotes més altes del Ports és l'únic indret del país on han superat la mitjana amb escreix, arribant fins al 150%.
