El Parc de l'Alt Pirineu participa en un projecte sobre "adaptació de la ramaderia extensiva al canvi climàtic"

El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha presentat aquest divendres el projecte REPICA, que vol "ajudar a repensar la gestió de les pastures de muntanya i de la ramaderia extensiva a l'Alt Pirineu en el context del canvi climàtic". El projecte està liderat des del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinat conjuntament amb l'Observatori de Recerca del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Compta amb un pressupost de 354.376 euros, s'executarà durant el període 2024-2026 i vol promoure, afirmen, "un model de ramaderia extensiva de consens, exportable a altres zones de muntanya amb condicions similars a les de l'Alt Pirineu".

Segons afirmen des del parc, "a l'alta muntanya, els canvis socioeconòmics de les darreres dècades han comportat l'abandonament de l'activitat ramadera tradicional en indrets de més difícil accés mentre que en d'altres han suposat una intensificació de la pressió ramadera que pot comprometre l'estat de conservació dels ecosistemes". Aquesta situació, juntament amb els impactes derivats del canvi climàtic, consideren que "ha creat la necessitat d'actualitzar el model de gestió de ramaderia extensiva a l'alta muntanya" per "fer-la més sostenible a llarg termini i vetllar alhora pel manteniment de la biodiversitat i el paisatge, per millorar la productivitat de les pastures i per incrementar la capacitat d'embornal de carboni del sòl".

El pla s'ha acollit a una convocatòria del Fons Climàtic de Catalunya a través de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, que finança projectes de recerca per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Anàlisi de l'ús del foc controlat en la situació de canvi climàtic

El projecte preveu, assenyalen, "analitzar els impactes del clima i l'ús del foc en les societats ramaderes, des de la prehistòria fins a l'actualitat, per tal d'elaborar un model d'evolució de l'activitat ramadera segons el context climàtic i socioeconòmic de cada moment del passat". REPICA també vol "recopilar coneixement tradicional sobre l'ús del foc per a la recuperació de pastures i d'altres pràctiques ancestrals", que puguin "ajudar a donar més eines de com gestionar els espais oberts de muntanya".

El model que s'ha presentat ara aplega, per un costat, un equip d'investigadors de diferents disciplines (arqueologia, geografia, antropologia, biologia, geologia i salut ambiental) amb una llarga trajectòria en la recerca en entorns ramaders d'alta muntanya. I de l'altre, gestors d'espais naturals protegits (Parc Natural de l'Alt Pirineu, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Xarxa Natura 2000 regió alpina), tècnics de les oficines comarcals del Departament d'Acció Climàtica i dinamitzadors del sector ramader local. Aquest "enfocament interdisciplinari", afirmen els tècnics, "ofereix mirades i metodologies complementàries orientades a un objectiu comú: arribar a un consens sobre el model òptim de gestió ramadera i d'ús del foca llarg termini, que vetlli alhora per a la preservació i l'estat de conservació dels ecosistemes i la salut".

Queixes del ramaders i propietaris per les traves a les cremes controlades

La presentació d'aquest pla coincideix precisament amb el fet que aquesta setmana mateix ramaders del Pallars Sobirà han denunciat públicament les traves que els imposa la Generalitat per a la realització de cremes controlades per part dels mateixos pagesos i dels propietaris de terrenys, tal com s'ha fet arreu dels Pirineus des de temps immemorials. Des del municipi de Sort, el col·lectiu ha lamentat que des de fa quatre anys l'administració bloqueja la concessió de permisos per seguir fent aquesta pràctica i que, paral·lelament, en aquest temps ni els Agents Rurals ni d'altres òrgans públics no l'han dut a terme tal com s'havien compromès a fer en lloc seu.

Els afectats alerten que aquesta situació provoca que els arbustos creixin molt ràpidament i que cada any que passa sense fer cremes a l'hivern s'incrementa més el risc d'un gran incendi forestal. A més a més, això fa que es redueixi l'espai de pastures per al bestiar. Per tot plegat, han reclamat una solució urgent, com també que si el Govern no es veu capaç d'executar-ho, torni a facilitar els permisos als propietaris i ramaders per fer-ho ells mateixos, com s'ha fet sempre.