Els ramaders del Pallars rebutgen la presència del llop i les propostes d'indemnitzacions
El sector adverteix que la compensació econòmica no és la solució a "l'angoixa" que els genera i apunten que és "un perill" no només pel bestiar sinó per a les persones i pel turisme. El Congrés aprova una esmena per autoritzar-ne la caça al nord de l'Estat
El manifest neix arran de l'atac d'un llop a una explotació ramadera del Castell de Mur ara fa un mes, a mitjan febrer, que es va saldar amb quatre ovelles mortes. La ramadera i representant d’APROVI, Maite Puy, ha advertit que haver de canviar la forma de treballar per la presència del llop a la zona pot ser "catastròfic" per al sector i que no pensen acceptar-ho.
Risc de despoblament i abandonament de terres
Puy ha subratllat que "el llop és un perill per a un sector tocat de mort" i és "incompatible amb la ramaderia". També alerta que a d'altres zones de l'estat els atacs del llop han estat el causant principal de molts episodis de despoblament, que han donat lloc al que ara es coneix com "l'Espanya buidada", i temen que això també pot passar a molts municipis del Pirineu si es tolera la presència del llop, que té una gran capacitat de reproducció. La representant del sector també ha explicat a l'ACN que faran arribar el manifest a entitats de tot Catalunya, no només de l'àmbit ramader, perquè s’hi adhereixin.
Arran de l'atac al Castell de Mur, els Agents Rurals van instal·lar mitja dotzena de càmeres de parany fotogràfic a la zona per intentar captar el llop. Una mesura que des del primer moment els ramaders ja van valorar com a insuficient, alhora que reclamen, com a solució elemental per protegir el bestiar, que no se'ls impedeixi foragitar els llops de les seves finques i granges. Segons dades del 2024, ara a Catalunya ja hi ha entre nou i onze llops, sis dels quals estan identificats genèticament.
Aprovada la retirada del llop del llistat de "protecció especial"
La reclamació de la pagesia del Pallars, que també han fet d'altres comarques del Pirineu, arriba precisament el mateix dia que el Congrés ha aprovat una proposta perquè es permeti recuperar la caça de llops a tots els territoris de l'Estat espanyol situats al nord del riu Duero, cosa que inclou tot Catalunya. La mesura s'ha acordat mitjançant una esmena presentada pel PP a la nova Llei contra les pèrdues i el malbaratament alimentari.
La petició ha rebut 181 vots favorables. A més del PP, hi han votat favorablement Vox, Junts i el PNB. Hi ha hagut 14 abstencions, entre elles la d'ERC, i els grups del Govern -PSOE i Podem- han votat en contra. La mesura aprovada consisteix a retirar el llop del "Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial" en aquella zona geogràfica, en considerar que en tota aquesta àrea no és una espècie en perill d'extinció.
Aquest canvi legal segueix la línia marcada darrerament per la Unió Europea, que advoca perquè el llop deixi de ser considerat com una espècie "estrictament protegida" i que passi a tenir només la condició de "protegida", cosa que en permet la caça si se'l considera un perill. De fet, d'altres estats europeus ja han suavitzat prèviament la normativa i n'han reactivat la caça, amb l'objectiu d'evitar-ne la proliferació excessiva i el seu conseqüent perjudici en activitats humanes, sobretot del sector primari. La diputada del PP Milagros Marcos, que ha defensat la proposició, ha afirmat que "el Govern espanyol no aconseguirà silenciar el món rural". Marcos ha reclamat atendre la petició que fan des de fa temps els agricultors i ramaders del nord de la península, també els de Catalunya, perquè hi hagi una “gestió responsable” del llop, perquè el veuen com "una amenaça per a les seves collites i el seu bestiar".
