Joan Reñé dimiteix com a president de la Diputació de Lleida

Joan Reñé dimiteix com a president de la Diputació de Lleida. El fins ara dirigent de l'ens provincial té previst confirmar-ho en roda de premsa aquest divendres, però prèviament ja ho ha comunicat en una entrevista a Catalunya Ràdio, després que el diari Segre ja ho hagi publicat en portada de bon matí.

Reñé defensa la seva innocència en la investigació oberta per presumpte cobrament de comissions quan era president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, però ha decidit renunciar al càrrec, afirma, per no perjudicar la Diputació i per poder afrontar millor els possibles càrrecs que li pugui imputar el jutge, que la setmana passada va ordenar escorcolls en diversos ens públics i empreses de la capital del Segrià i de la comarca. El polític del PDeCAT s'ha mostrat convençut de poder demostrar que al llarg del seu mandat no hi ha hagut cap enriquiment personal i sosté que tots els contractes i obres de la Diputació són aprovats i signats per tècnics i funcionaris públics.

Segons les mateixes informacions, les declaracions davant el jutge per aquest cas han de començar al final d'aquest mes. El passat 2 d'octubre, quan els Mossos d'Esquadra van detenir 25 persones en el marc d'aquesta investigació, Reñé va refusar declarar davant la policia i va dir que tota la informació que hagués d'aportar la donaria directament davant el jutge.

Els partits de l'oposició a la Diputació, encapçalats per ERC, havien demanat els dies anteriors la dimissió de Reñé i fins i tot havien anunciat la intenció de presentar una moció de censura. Tot i això, posteriorment van reconèixer que aquest instrument era difícil que prosperés sense l'aval del PDeCAT, que té majoria a la corporació amb 12 diputats, entre els quals hi ha l'alturgellenc Antoni Navinés. Esquerra hi té 6 representants; el PSC, 3, i la CUP, UA, PP i C's, un cadascun.

ERC veu la decisió "lògica i desitjable"

En nom del grup d'ERC, la diputada Núria Marin ha qualificat de "lògica i desitjable pel bé la institució" la decisió de dimitir presa per Reñé, tot i expressar també el respecte del grup a la presumpció d'innocència. Marin, que ha reconegut que Joan Reñé no ha comunitat oficialment als republicans la seva renúncia, ha manifestat que aquesta "era el primer pas que demanàvem" per la bona imatge de la Diputació de Lleida, motiu pel qual ERC havia amenaçat Reñé amb una moció de censura si no dimitia. "Si tu estàs al capdavant d'una institució, tu representes aquella institució", ha recalcat Marin.

Des d'ERC, però, volen esperar a conèixer si Joan Reñé, a més de deixar la presidència de la diputació lleidatana, conserva o no l'acta com a diputat. En cas contrari, els republicans no descarten emprendre algun tipus de mesura ja que considerarien "un element distorsionador" la presència de Reñé a la corporació. "Caldrà veure quin paper vol tenir com a diputat i quina és la posició que pren el PDeCAT al respecte perquè és qui té les regnes de l'assumpte", ha dit Marin. En funció d'això, el grup d'ERC prendrà un posicionament en un o en un altre sentit, i també pel que fa a la governabilitat de la institució. La diputada republicana ha descartat, ara per ara, la possibilitat que ERC es plantegi fer-se amb el control de la Diputació de Lleida.

Altrament, els republicans esperen saber amb certesa del secretari els tràmits i procediments que s'hauran d'emprendre a partir de la dimissió de Joan Reñé, per tal d'escollir la persona que el rellevarà al capdavant de la diputació lleidatana. ERC preferiria que el Ple en què ha de prendre possessió el nou diputat de la CUP, Josep Cabré, que substituirà Joel Jové, se celebri abans de la sessió en què s'haurà d'investir un nou president de la corporació.

PSC i UA consideren la mesura "encertada"

En aquest sentit, el PSC i Unitat d’Aran han valorat com a “encertada” la decisió de Reñé de dimitir, tot i que els portaveus del grups, Enric Colom i Paco Boya, han puntualitzat que mantenen el criteri de respecte a la presumpció d’innocència i que en cap moment s'han volgut avançar a les decisions judicials. Amb tot, han assegurat que "la situació a la institució havia esdevingut insostenible, entre altres coses per la picabaralla en el propi equip de govern”.

PSC i Unitat d’Aran assenyalen que la qüestió primordial ha estat sempre "garantir el funcionament normal de la institució i la transparència fins al final del mandat”. Així mateix, Colom i Boya especifiquen que han procurat, en tot aquest conflicte, "mantenir una posició acordada per tots els membres de la junta de portaveus de la Diputació de respecte a les decisions judicials i de no utilitzar la institució per a picabaralles partidistes aprofitant la conjuntura del procés electoral que s’atansa”. I han afegit: “no cal oblidar que actualment l’aritmètica complexa de la composició del ple fa molt difícil conformar alternatives a l’equip de govern actual”.

El PSC i Unitat d’Aran manifesten que han ofert diàleg a totes les forces polítiques representades a la institució "per garantir l’estabilitat, el normal funcionament i sobretot la garantia de suport als petits municipis, pels quals molts serveis de primera necessitat depenen de la Diputació”.