Kilian Jornet estableix un nou rècord de travessa dels 82 quatremils dels Alps

Kilian Jornet ja té una nova fita al seu inesgotable palmarès: aquest cap de setmana passat ha completat la travessa dels 82 'quatremils' dels Alps en només 19 dies. D'aquesta manera, ha establert un rècord difícil de superar a l'hora d'enllaçar de manera consecutiva totes les muntanyes de la serralada alpina que superen els 4.000 metres d'altitud, sense fer servir cap mitjà motoritzat.

L'esportista cerdà establert a Noruega va començar el nou repte, anomenat 'Alpine Connections', des del Piz Bernina (4.049 metres), a Suïssa, i l'ha completat aquest diumenge passat a la Barre des Écrins (4.102 m), un dels cims més coneguts dels Alps francesos. Entremig ha passat per d'altres cims ben icònics -i exigents- com ara el Monte Rosa (4.634), el Cerví (4.478) o el sostre d'Europa occidental, el Mont Blanc (4.808). Es dóna la circumstància que en aquests dos darrers cims, ara fa pocs anys, ja hi havia batut el rècord d'ascens i descens, dins el seu anterior repte 'Summits of my life'.

Ell mateix ha resumit les xifres més impactants del balanç final d''Alpine Connections'; algunes d'elles, de vertigen. En aquests 19 dies (amb 267 hores i 45 minuts d'activitat), ha recorregut 1.207 quilòmetres (més de 60 per dia de mitjana), al llarg dels quals ha combinat els trams a peu amb desplaçaments en bicicleta, fent alpinisme o bé escalant (no ha fet servir cap mitjà de motor per anar de muntanya a muntanya). En tot cas, el 83% del recorregut l'ha fet a peu i només un 13% en bicicleta. D'altra banda, ha superat un desnivell positiu total de 75.344 metres; és a dir, l'equivalent a pujar el Teide 20 vegades des d'arran de mar. I al llarg d'aquestes tres setmanes ha dormit una mitjana de tot just 5 hores i 17 minuts al dia. Les etapes han anat des de les 3h45min, la més curta, fins a 34 hores la més llarga, tot i que la mitjana ha estat de 17 hores diàries.

Rebaixa en 41 dies l'anterior referència

Jornet s'afegeix així, i assolint el primer lloc, a una nòmina molt reduïda d'alpinistes que han certificat la travessa de tots els quatremils dels Alps, tot i que ha aconseguit rebaixar, i amb molt d'escreix, les referències que hi havia fins ara. Així, per exemple, Franz Nicolini i Diego Giovannini ho van aconseguir fer en 60 dies, l'any 2008, mentre que Üli Steck va finalitzar-la en 62 dies al 2015. L'atleta català tan sols ha necessitat una tercera part d'aquest temps.

Després d'assolir l'objectiu final, Kilian Jornet ha declarat que allò que el motivava a fer-ho era "la majestuositat de la muntanya, l'enfrontament a allò desconegut, l'homenatge a l'alpinisme i els seus mentors, la investigació fisiològica i la cerca dels límits físics i mentals, tot això compartit amb amics i comunitat". L'atleta format a Lles de Cerdanya conclou que "és una de les coses més complicades" que ha fet, "tant per la part física i tècnica com la part mental", perquè ha hagut d'estar "20 dies en estat de concentració total", cosa que "requereix molta energia". Però conclou que "ha estat increïble" pel que ha viscut en forma de "sortides i postes de sol" i de "tots els amics" que l'han acompanyat a la muntanya, i que necessitarà "un temps" per valorar la magnitud del que ha assolit.

Well, it feels strange to not be out in the mountains for 20+ hours today 🫠

It was quite a journey the past 19 days… pic.twitter.com/vmnllRJnU6

— kilian jornet (@kilianj) September 1, 2024

Vessant científic

I és que, de fet, el repte no ha estat gens improvisat i l'ha preparat al llarg de sis mesos, amb un equip que s'ha encarregat de facilitar-li la logística, l'alimentació i els materials necessaris, a banda de la divulgació a internet i xarxes socials.

A més a més, Kilian Jornet -que el mes vinent farà 37 anys- s'ha marcat l'objectiu que aquesta experiència també sigui útil a nivell de recerca. D'una banda, perquè ha seguit un rigorós control i mesurament de diferents paràmetres físics, que han de permetre entendre millor les reaccions del cos en situacions extremes com aquesta. I de l'altra, perquè ha servit per elaborar un mapa interactiu, amb l'ajut d'experts, sobre l'evolució actual d'aquestes muntanyes i sobre fenòmens com la regressió de les glaceres dels Alps. S'hi ha tingut en compte paràmetres com l'extensió de les neus perpètues, les reserves de fauna, les reserves forestals i la distribució potencial del permafrost. 

Els primers resultats publicats ja es poden consultar al portal web de la Fundació Kilian Jornet. I és que, a banda del repte esportiu, amb aquesta fita també ha volgut reivindicar novament la seva defensa de la protecció del medi natural de muntanya en l'actual context de canvi climàtic.