La CUP de la Seu advoca per garantir drets, serveis i feines dignes a la població immigrant

La CUP de la Seu d'Urgell considera que la solució a l'augment de població immigrant a la Seu d'Urgell, originada en part per persones que tenen feina a Andorra però no hi poden viure, passa per garantir més drets, serveis i feines dignes a aquest col·lectiu. El grup municipal ha publicat un comunicat en què critica que es posi en focus en aquesta població d'origen estranger perquè creuen que s'hauria de posar en "les polítiques capitalistes" que, afirmen, "exploten la mà d'obra i perpetuen la desigualtat global", que veuen "heretada del colonialisme".

La formació política s'ha mostrat crítica específicament amb el Govern d'Andorra, perquè considera que té un "tall clarament neoliberal i conservador" i "desenvolupa polítiques migratòries estrictes pensades des d'una lògica purament productivista, orientades essencialment a l’aprofitament de mà d’obra temporal", i perquè "des de fa anys, s’hi contracta persones procedents d’altres països i se’ls concedeixen permisos de residència i treball temporals, sense cap pretensió de garantir els seus drets ni oferir cap mena d’estabilitat". Un model que opinen que "no sols facilita la incorporació laboral precària, sinó que evita deliberadament la inversió en serveis públics essencials".

La CUP constata que "els darrers dies, la situació ha pres protagonisme mediàtic", sobretot per l'expulsió des d'Andorra d'uns 200 immigrants de nacionalitat colombiana que s'havia comprovat que estaven en situació il·legal o amb reagrupaments familiars no autoritzats, i pel fet que molts d'ells han optat ara per anar a viure a la Seu. Segons afirmen, actualment al Principat "només poden sol·licitar el reagrupament aquelles persones que disposen d’un permís de residència i treball estable i que acrediten tenir elevats recursos econòmics per fer-se càrrec dels seus familiars". El grup anticapitalista rebutja aquestes mesures perquè creuen que "implica sempre formes d’explotació, però a Andorra es manifesta amb una duresa i exclusió especialment notables", i perquè, afirmen, "s'externalitza de manera cínica els costos socials a les administracions públiques catalanes". 

En el mateix comunicat, la CUP assegura que no veuen un problema en "la presència de persones provinents d’altres països" perquè, segons afirmen, "les migracions són un fet recurrent al llarg de la història", sinó que volen posar el focus en el que qualifiquen de "sistema capitalista que segrega, exclou i precaritza vides" i que veuen com "un problema estructural", amb vinculacions també amb "l'accés a l’habitatge o la precarietat laboral". I hi afegeixen que "aquests fenòmens no es poden analitzar de manera separada". I pel que fa a les possibles solucions, en primer lloc creuen que l'Ajuntament de la Seu hauria d'"adoptar una reacció clara i contundent envers les autoritats andorranes" i "denunciar públicament la situació al Principat i, si cal, eleva la qüestió a nivell institucional". Alhora, opinen que hi ha una "criminalització de les persones migrades" i insisteixen en que se centri el debat en "les polítiques capitalistes" i en el que concepte de "racisme institucional".

Facilitar l'empadronament, la regularització i la feina

En la mateixa línia, des del grup format pels regidors Miquel Albero i Núria Valls advoquen per "garantir i agilitzar el dret a l’empadronament", per "obtenir un retrat fidel de la realitat demogràfica i poder dimensionar adequadament els serveis públics". També reclamen "aplicar amb urgència mesures específiques en matèria d’habitatge", centrant-se "especialment en els col·lectius amb més dificultats", impulsant "pisos assequibles" i amb una "regulació i limitació dels pisos turístics" i dels "abusos per part d’immobiliàries".

En tercer lloc, exigeixen "que s’eliminin totes aquelles traves administratives que obstaculitzen el procés de regularització" de les persones migrades, en referència a "les taxes extraordinàries imposades per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per a l’emissió dels informes". En aquest punt, i tot i que admeten que la Llei d’Estrangeria espanyola no pot ser modificada des dels governs locals, opinen que l'Ajuntament de la Seu hauria d"impulsar iniciatives per garantir ocupacions laborals dignes a les persones migrades, facilitant la regularització administrativa a través de la feina". En aquest sentit, la CUP proposen "que una part de la plantilla pública sigui formada per persones migrades" i que es creï "una agència municipal de cures que dignifiqui i formalitzi el treball, especialment de les dones estrangeres cuidadores de la gent gran". Per acabar, el document planteja "que es reforci el servei local de ciutadania i migracions de l'Alt Urgell", amb "activitats de conscienciació ciutadana i promoció de l’antiracisme", i que s'ofereixi "un suport integral als centres educatius, amb recursos específics per a les llars d’infants, escoles i instituts. El grup municipal ha avançat que aquestes propostes les plantejarà en forma de moció al pròxim ple municipal.

Preocupació de l'Ajuntament pel risc de ser una "ciutat dormitori"

Aquesta setmana passada l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha expressat públicament la preocupació pel risc que la ciutat i el seu entorn esdevinguin una "ciutat dormitori" davant l'augment de persones, sobretot de nacionalitat estrangera, que treballen a Andorra però opten per instal·lar-se a viure a la Seu, ja sigui per motius econòmics o bé per motius legals. L'alcalde, Joan Barrera, ha advertit que la capital urgellenca "no pot absorbir tots els treballadors que no tenen la capacitat adquisitiva suficient i opten per creuar la frontera", perquè aquest increment constant de nouvinguts "repercuteix negativament en els serveis" i, per això, la Seu "no pot, ni vol, assumir aquest impacte social, tenint en compte l'esforç que ja es fa en aquest àmbit".

Barrera ha detallat que ara treballen per evitar que la situació empitjori encara més i per això mantenen un contacte directe amb les institucions d'Andorra. També n'han parlat amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i igualment aquesta qüestió s'ha tractat a la reunió que Illa ha mantingut recentment amb el cap de Govern andorrà, Xavier Espot. El batlle urgellenc incideix en el fet que aquesta legislatura ja s'està fent molta feina en el tema de l'habitatge, per impulsar pisos per a joves de la ciutat o bé per a emergència social i lloguer assequible, però avisa que aquest nou increment demogràfic pot tornar a afegir pressió sobre el preu dels pisos. Per això, l'equip de govern ja ha avançat que a l'hora de concedir els nous habitatges públics de lloguer assequible s'hi tindrà en compte, entre d'altres requisits, els anys que fa que s'està empadronat a la Seu.

A nivell més general, Barrera recorda que "som una ciutat dimensionada per a uns 13.000 habitants" i adverteix que "una arribada constant de persones comporta problemes de gestió i també implicacions a nivell educatiu, amb més matrícula viva que mai, però també en els serveis bàsics, els ajuts socials i, especialment, el preu de l'habitatge", insisteix. La darrera actualització del padró municipal, al començament de juny, ha servit per constatar que actualment la Seu ja té 13.320 habitants censats, uns 240 més que al començament de l'any -quan es va superar el llindar dels tretze mil- i amb un increment motivat especialment per l'augment de població d'origen estranger, entre la qual destaca la presència d'originaris de Colòmbia amb 615 residents (44 més que al començament de l'any), el Perú amb 270 (+67 en sis mesos) i l'Argentina amb 176 (+21). Entre aquestes tres nacionalitats ara ja sumen 1.061 residents, un augment de més del 50% respecte dels 692 que hi havia ara fa un any i mig. Aquesta actualització també ha indicat que la població de nacionalitat estrangera a la Seu ha superat per primer cop el percentatge del 20%; és a dir, un de cada cinc veïns.