L'Ajuntament de la Seu d'Urgell signa el conveni amb la Generalitat per construir habitatge públic a l'Horta del Valira

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha signat aquest divendres el conveni amb la Generalitat de Catalunya per construir habitatge públic de lloguer a l'Horta del Valira. L'alcalde urgellenc, Joan Barrera, ha estat present a l'acte en què s'ha ratificat els primers acords del 'Pla 50.000', en una sessió encapçalada pel president del Govern català, Salvador Illa. En aquesta primera fase hi prenen part 58 municipis, que han ofert un total de 97 solars que en conjunt han de permetre la construcció de 1.529 habitatges arreu de Catalunya, mitjançant la recerca de promotors que els podran gestionar al llarg de 75 anys.

En el cas de la Seu, tal com ja s'havia anunciat, el novembre de 2025 l'Ajuntament va acordar per unanimitat la cessió de dues parcel·les situades a davant mateix dels dos blocs de promoció pública ja existents a l'Horta del Valira. La zona està delimitada pels carrers d'Eugeni Obiols, Francesc Portella, Mare Janer i Guillem dePlandolit. Més recentment, aquest juliol passat, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya va adjudicar a l'empresa Landetic SL la construcció dels dos blocs previstos, on es contempla que s'hi podrà oferir fins a 111 pisos protegits en règim de lloguer. 

Aquesta promoció s’emmarca en un concurs pioner a escala de país, basat en una fórmula de dret de superfície o concessió per un període de 75 anys. Mitjançant aquest model, es combina la iniciativa pública -l’Ajuntament i la Generalitat aporten el sòl i fixen les condicions- amb la capacitat operativa del sector privat, en aquest cas de Landetic, que s’encarregarà de la construcció i la gestió dels immobles sota criteris estrictes de "qualitat, preu i servei públic". Del total de 111 habitatges, un 30% estaran reservats específicament per a joves.

Ampliar el parc públic d'habitatge

Salvador Illa ha manifestat que amb l'acte de signatura d'aquest divendres, al Palau de la Generalitat, han volgut "enviar un missatge a la ciutadania de Catalunya que les administracions públiques del país, ajuntaments i Generalitat, posem com a prioritat seguir treballant per garantir l’accés a l’habitatge i per garantir l’habitatge com un dret”. Abans de finalitzar l’any, el Govern publicarà la llista a la plataforma de contractació, pels solars que es liciten de forma individualitzada, i també té prevista la publicació del segon concurs de solars agrupats de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Els convenis de col·laboració signats ara amb els ajuntaments suposen el tancament de la convocatòria de solars del 2025, de tal manera que, tan bon punt surtin a concurs, tots els solars de la convocatòria de 2025 que reunien les condicions i que s'han encomanat a la Generalitat ja tindran iniciats els processos de selecció dels promotors. Aquest és el cas de la Seu.

El Pla 50.000 té per objectiu "ampliar el parc públic d’habitatge" mitjançant "solars en les condicions adequades per començar a construir-hi ràpidament". Els ajuntaments poden optar per adjudicar ells mateixos els solars o bé encomanar-los a la Generalitat perquè faci el concurs per trobar-ne el promotor. A la primera convocatòria de la reserva es van presentar 670 solars, entre ells els dos esmentats de la Seu. D’aquests, en 340 casos els ajuntaments van encomanar a la Generalitat la tasca de seleccionar promotors. A la segona, de 299 presentats, ho han fet 145.

El cap de l’executiu ha explicat que aquesta actuació forma part d’"una política d’habitatge més àmplia" que cerca també “intensificar la construcció, reduir terminis i poder ser més àgils en la transformació dels solars”, així com aplicar mesures de regulació del mercat. Segons Illa, “aquesta és la política d'habitatge que no dona solucions immediates ni màgiques, però que comença a solucionar les coses i comença a marcar un horitzó de treball continuat que ens permetrà revertir una situació no desitjada”. El president de la Generalitat ha reiterat la crida als alcaldes i alcaldesses "perquè continuïn implicats en el desplegament dels projectes, més enllà de la cessió dels solars", ja sigui “buscant promotors i constructors” o donant suport a "iniciatives cooperatives que contribueixin a accelerar l’execució de les promocions".

Finalment, Illa ha apel·lat directament a les empreses constructores "perquè aprofitin les oportunitats que generaran els nous desenvolupaments residencials", i al sector financer perquè "contribueixi a facilitar els recursos necessaris", en considerar que els bancs i la resta de serveis financers "tenen un deure amb la societat, que és donar finançament per a construir habitatges, fent els números ben fets”.

Més poblacions del Pirineu

A banda de la Seu d'Urgell, entre aquests primers 58 municipis inclosos en aquest pla també hi ha d'altres poblacions de comarques de muntanya, com Puigcerdà, la Vall de Boí, Berga i Molló. Com a criteri general, els solars de més de 20 habitatges es podran agrupar amb d’altres en un mateix concurs. D’aquesta manera, l’agrupació permet tirar endavant també aquells solars que, per si sols, tindrien més dificultats per sortir adjudicats.