L'Alt Pirineu i Aran és la zona de Catalunya amb més pobles abandonats del país amb un total de 84
El Pallars Jussà és la comarca més afectada amb 32 nuclis deshabitats i 76 amb menys de 30 habitants. A l'Alt Urgell hi ha 108 pobles amb menys de 30 residents o on no hi viu ningú
Un estudi recent de l'Institut Ramon Montaner i del projecte Pobles Abandonats ha analitzat prop de 1.500 nuclis de població a tot el territori de parla catalana per comprendre les dinàmiques del despoblament contemporani, especialment als segles XIX i XX. L’anàlisi aporta dades rellevants sobre la situació actual de les zones rurals de muntanya, essent l'Alt Pirineu i Aran la més afectada amb 84 pobles abandonat i 268 amb menys de 30 habitants.
La comarca del Pallars Jussà, amb 32 nuclis deshabitats i 76 amb menys de 30 habitants, és la que suma més nuclis sense vida. A l'Alt Urgell hi ha 108 pobles amb menys de 30 residents o on no hi viu ningú. Aquests resultats es posaran a debat des d'aquest dijous i fins dissabte en el marc del Congrés Internacional (Des)abandonament, que tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans.
El tècnic de l'Institut Ramon Llull, Carles Barrull, explica a l'ACN que aquest fenomen afecta de manera especial les àrees més allunyades de les ciutats i les zones de muntanya com el Pirineu, on qüestions com l’orografia han endarrerit tradicionalment la connectivitat.
Tanmateix, Barrull afirma que el despoblament no és una qüestió únicament pirinenca. "Per això que el congrés parteix de la constatació que és un fenomen cada vegada més present en molts territoris d'Europa, vinculat als processos històrics de construcció política, industrialització i concentració del poder", concreta.
Projecte Pobles Abandonats
El projecte Pobles Abandonats ofereix una base de dades i un mapa amb informació sobre prop de 1.500 nuclis i més de 23.000 recursos documentals. La recerca revela que l’abandonament no és un fenomen homogeni. Del total dels nuclis incorporats a l’inventari, un 68 per cent es mantenen vius, amb menys de 30 habitants; un 20 per cent estan abandonats, i un 12 per cent es troben en procés de recuperació o tenen usos estacionals.
Durant set anys, investigadors de diferents disciplines han recorregut el territori i han consultat arxius, fons documentals i han realitzat entrevistes per reconstruir la història dels nuclis abandonats o en processos de despoblament dels territoris de parla catalana (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra i la Franja de Ponent). L’estudi dels pobles abandonats permet anticipar escenaris i orientar polítiques públiques.
I és que les causes de l'abandonament d'un poble responen a factors acumulats al llarg de la història, segons manifesta Barrull. L'èxode rural i la industrialització; polítiques hidràuliques i forestals; manca de comunicacions i l’accés a serveis bàsics com la llum o l’aigua corrent; i fenòmens naturals com esllavissades són els principals factors que apunta el tècnic de l'Institut Ramon Llull com a conseqüències per al tancament d'un nucli.
Pobles abandonats que ja no es podran repoblar
Tendrui Vell és un dels pobles abandonats del Pallars Jussà. Es tracta d’un petit nucli de poc més de quinze cases situades en un turó elevat i d’accés difícil que originàriament havia tingut una muralla. L’origen del poble en època mitjana va ser el castell, del qual tan sols en queda un mur enrunat. Al costat es troba l’església romànica de Sant Esteve, també en runes.
El despoblament va començar als anys seixanta, a causa de les condicions dures de vida. El poble no tenia aigua i s’havia d’anar a buscar al barranc. Finalment, una esllavissada a mitjans dels seixanta va fer que algunes cases s’esfondressin i que, definitivament, el poble es deshabités. Actualment, el nucli vell de Tendrui està completament enrunat i deshabitat.
El Pallars Sobirà té deu pobles abandonats i un d'aquests és Sant Sebastia de Buseu. Va ser un nucli de muntanya situat a gran alçada i abandonat als anys 60 del segle XX, sentenciat per la dura climatologia i l’aïllament derivat de la seva remota situació. La despoblació es va produir a causa de la conjunció d’una sèrie de factors: l’aïllament i les dificultats d’accés (manca de carretera) i l’elevada altitud que complicava la vida en els mesos més durs de l’hivern. En l’actualitat totes les construccions del poble estan enrunades i cap dels antics residents ha intentat rehabilitar la casa dels seus avantpassats ni tampoc cap nou rural.
Pobles on viuen menys de trenta persones
Mencui, al Pallars Sobirà, és un dels pobles que lluita per sobreviure. Té prop d'una dotzena de veïns i fa encara no un any que gaudeix d'un dels serveis bàsics per poder accedir a qualsevol nucli habitat: la carretera asfaltada. La meitat de les cases estan enrunades i l'altra meitat en mal estat. El 1997 va arribar a estar sense població permanent, però a partir de l'any 2000 es va produir una revifalla demogràfica, sumant actualment onze habitants.
Un altre poble que ha passat d'estar deshabitat durant anys i sense carretera a tenir totes dues coses és Àrreu, al Pallars Sobirà. Es troba a 1.200 metres d'altitud i fins fa uns sis anys s'hi accedia caminant per un sender en poc més de 20 minuts a peu. Però haver de pujar al coll tot el necessari per viure-hi va fer que la gent, de manera progressiva, anés abandonant-lo i s'instal·lés a altres nuclis de la vall. Així fins als anys vuitanta, quan va quedar definitivament deshabitat per les dures condicions de vida.
L’any 1803, una allau de neu va destruir totes les cases i va provocar la mort de disset persones, del total de vuitanta-vuit habitants que tenia. A conseqüència d’aquest fet, el nucli es va reconstruir uns metres més avall. Tot i que es va intentar, el nou nucli d’Àrreu no es va refer del tràgic succés, i va iniciar un llarg procés de despoblament. Així doncs, si bé l’any 1910 tenia quaranta-cinc habitants, l’any 1981 va marxar la darrera família d'Àrreu. La manca de carretera i unes condicions climatològiques dures van fer que el nucli es despoblés.
L'any 2018 es va obrir una pista forestal que permet l’accés al nucli. Es tracta d’una reivindicació veïnal que permetria que el poble es pogués recuperar. Actualment hi viu tot l'any un fuster.
