Les estacions d'esquí d'FGC deixen de produir neu en el marc de les noves restriccions d'aigua a les conques internes
Alhora, Ferrocarrils ha subratllat que la no utilització dels canons no la comencen ara, amb el nou decret, perquè ja fa setmanes que no fan innivació artificial, gràcies al fet que aquest començament d'any ha nevat prou per tenir les seves estacions en bones condicions amb la neu natural. En aquest sentit, a data d'avui totes elles tenen uns gruixos màxims de neu més que suficients: 185 centímetres a Boí Taüll, 150 a Espot, 130 a Port Ainé, 90 a La Molina i 80 tant a Vall de Núria com a Vallter. Des d'FGC hi han afegit que, de cara al final de temporada, només tornaran a produir neu en "casos puntuals i excepcionals", com poden ser els Campionats del Món de Para Snowboard que s'han de celebrar del 8 al 17 de març a La Molina.
La producció de neu no es fa amb aigua de la xarxa general
La companyia ha volgut subratllar que amb tot plegat han decidit fer un "acte de responsabilitat" amb el Govern, malgrat que no estaven obligats a fer-lo. I han aprofitat per remarcar que, en tot cas, els seus cicles d'aigua són "tancats": per afegir neu a les pistes de les seves sis estacions no fan servir aigua de la xarxa general, sinó aigua reciclada que recullen en el desgel durant la primavera i l'estiu i que guarden en llacs a les mateixes estacions. Per això, han volgut deixar clar que "encara que es deixi de produir neu, les restriccions d'aigua continuarien sense cap modificació", perquè aquesta innivació no està connectada amb la xarxa general i per tant no en depèn.
Al seu torn, des del Departament de Territori també han coincidit amb FGC a confirmar que no hi ha la previsió de tornar a produir neu artificial pel que resta de temporada, amb excepcions molt puntuals. Entre d'altres motius, perquè hi ha prou neu natural per garantir l'obertura de les pistes.
Els ajuts a estacions, destinats principalment a millores en digitalització
Pel que fa a les crítiques que la plataforma Stop JJOO ha fet recentment a les subvencions concedides a les tres estacions d'esquí privades del Pirineu (Port del Comte, Masella i Baqueira Beret), consultats per l'ACN, des de Territori també han volgut subratllar que aquests ajuts s'han concedit els anys 2020 i 2021 i que formaven part de les compensacions per les restriccions de la pandèmia de la COVID, després que el mateix Govern català va imposar durant aquell temps severes restriccions de mobilitat per municipis o comarques, que impedien l'accés a les estacions i que els van causar grans pèrdues econòmiques.
Al respecte, Territori també ha desmentit que aquests ajuts fossin exclusivament per neu artificial, com sosté la plataforma anti-Jocs, perquè només un 32% d'aquests diners s'han destinat a aquesta finalitat, concretament a substituir canons antics per d'altres de més eficients i amb menys consum. La majoria de la partida, detallen, s'ha destinat a la implantació de sistemes digitals de control d’accés als remuntadors i de venda de forfets. Finalment, el departament dirigit actualment per Juli Fernández ha confirmat que preveuen mantenir per l'any vinent aquestes subvencions i que seguiran tenint el mateix format, amb un màxim del 35% per modernitzar la producció de neu; i la resta, per a d'altres millores de les estacions.
D'altra banda, la conselleria ha matisat que a les estacions privades el nou decret de sequera "els afecta en allò que marqui el Govern". D'aquests tres complexos, només un, Port del Comte, forma part de les conques internes catalanes. A data d'avui, l'estació del Solsonès disposa de fins a 80 centímetres de neu i té oberts 33 km de pistes. En unes condicions semblants està Masella, tot i que la seva àrea esquiable oberta és més gran i arriba als 65 km oberts. Finalment, Baqueira Beret suma un gruix màxim de 175 cm, gràcies a les diverses nevades que ha rebut un any més i que li permeten obrir 152 dels seus 170 km esquiables.
En el cas de Masella, al final de la temporada la seva neu va a parar al riu Segre; i a Baqueira, es reparteix entre els rius Garona i Noguera Pallaresa. Per tant, ni l'estació cerdana ni l'aranesa no tenen cap relació amb la disponibilitat d'aigua a les àrees urbanes de Barcelona i de Girona, com tampoc la resta de complexos catalans vinculats a la conca de l'Ebre.