L'IEI inaugura una exposició sobre Palau Ferré que esmenta el convent de la Sagrada Família de la Seu d'Urgell

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha inaugurat a Lleida l’exposició ‘Palau Ferré. Vincles essencials’, que es podrà veure fins al 3 d’abril i que posa al descobert la relació que el pintor cubista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) va tenir amb la demarcació de Lleida i de manera particular amb la Seu d'Urgell, on una escultura seva presideix la façana del Convent de la Sagrada Família (La Punxa).

A l'acte inaugural, el director de l’IEI, Joan Josep Ardanuy, ha explicat que aquesta “és una bona oportunitat per redescobrir un pintor singular de l’art català del segle XX" i de conèixer "els projectes singulars, connexions culturals i amistats personals que va conrear durant la segona meitat del segle XX" tant a la Seu i a Solsona com en poblacions de la plana de Lleida, com ara Cervera, Vallbona de les Monges, Artesa de Segre, Belianes i Maials".

A l'obertura de l'exposició també hi han participat el director dels Serveis Culturals de la Generalitat a Lleida, Albert Turull, i el comissari de l’Any Palau Ferré, Francesc Marco-Palau, que ha agraït a l’IEI i a la Diputació de Lleida el seu suport a la commemoració del centenari del pintor. Marco-Palau, que és historiador i també besnebot de l'artista homenatjat, ha destacat que “els visitants de la mostra podran endinsar-se en l’art i els valors de Palau Ferré a partir de pintures, escultures i ceràmiques molt especials provinents de col·leccions particulars i que no s’havien exposat mai abans”, fruit de la creativitat d’un autor que va ser conegut popularment com “el pintor que cremava els seus quadres”.

L’exposició

L’exposició fa esment, entre d'altres elements, a que l'any 1959 Palau Ferré va crear una escultura ceràmica per a la façana del noviciat de la Sagrada Família de la Seu d’Urgell. Una obra de tres metres i mig d’alçada que va tenir una història convulsa: no es va poder instal·lar definitivament a la façana del passeig Joan Brudieu fins al 1995, gairebé quatre dècades després, perquè inicialment, en plena dictadura franquista, la van considerar "massa moderna" per a l’època. Avui, una primera versió del cap de la Verge es pot veure a l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Justament el novembre passat un estudi acadèmic sobre aquesta obra singular de l’artista es va presentar a la VI Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell que va tenir lloc a la sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell, organitzada per l’IECAU i l’Arxiu Comarcal. Properament, a més, es farà una conferència a Barcelona sobre aquesta escultura. L'acte tindrà lloc a la seu central de Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

La mostra de l'IEI també repassa d'altres vincles de Palau Ferré amb la demarcació, tenint en compte que era nascut a prop de la plana de Lleida. S'hi explica, per exemple, l’amistat que el pintor va tenir amb el poeta Jaume Ferran (Cervera, 1928 – Smyrna, 2016). Artista i literat es van conèixer el 1957 a Madrid i estableixen una bona amistat. Aviat, Palau Ferré farà el pas a París, on connectarà amb els corrents internacionals de l’art, i Jaume Ferran s’instal·larà als Estats Units, on serà professor de literatura de la Universitat de Syracuse. Als estius, quan la família Ferran venia a passar les vacances acadèmiques a Catalunya, es retrobaven a Cervera, Montblanc o Cambrils, on els Ferran hi tenen un apartament per a gaudir de la Costa Daurada. Al llarg de les seves vides, ambdós van compartir projectes culturals: Palau Ferré va retratar l’esposa del poeta -Carmen Rodríguez de Velasco- i el literat va dedicar pròlegs, articles i poemes al seu amic cubista.

Després de la seva reeixida etapa a París, els anys 60 i 70 van ser dècades de grans projectes i d’una intensa creació artística, en la qual hi destaquen els seus paisatges primaverals i les figures femenines d’ulls ametllats. L’escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923) recorda com visitava amb els seus alumnes l’estudi del pintor. Palau Ferré també està vinculat amb l’arquitecte Daniel Gelabert (Belianes, 1929-2005), amb qui s’havien conegut als anys de formació a Barcelona; amb l’activista Francesca Solé (Artesa de Segre, 1914-2007), filla de l’alcalde republicà d’Artesa, amb qui havien coincidit a la capital francesa; i amb el que va ser director general de La Vanguardia. Esteban Sillué (Tremp, 1933), arrelat a Maials, al Segrià.

Valors socials

Palau Ferré va ser un artista molt vinculat als valors socials. És així com, entre altres projectes, el 1975 va donar un quadre a favor de les persones amb diversitat funcional de Lleida; el 1982, una pintura per a finançar la restauració del monestir de Santa Maria de Vallbona; i també, avui, a travès de mossèn Joan Llort (Guimerà, 1932-Santa Coloma de Queralt, 2017), impulsor del cooperativisme tèxtil a les Garrigues, l’esglèsia de l’Espluga Calba compta amb diverses creacions de l’artista.

La commemoració del centenari

L’Any Palau Ferré és una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya en el marc de la qual s’han organitzat un total de 20 exposicions temàtiques diferents en museus i espais culturals i 100 actes territorials arreu del país en col·laboració amb ajuntaments, biblioteques, entitats i ONG: d’Amnistia Internacional al Museu d’Art de Girona i de l’Institut français de Barcelona al Museu d’Història de Catalunya. A més, recentment, la dibuixant Pilarín Bayés ha il·lustrat el conte Petita Història de Palau Ferré (Editorial Mediterrània, 2021) i també s’ha reeditat l’assaig biogràfic El pintor que cremava els seus quadres (Editorial Base, 2020), i aquestes setmanes s’està rodant un documental televisiu al voltant de la vida de l’artista que s’estrenarà al llarg del 2022.

Maties Palau Ferré, pintor, escultor i ceramista. Format a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, Palau Ferré va ser un artista molt influït pel cubisme picassià, per la Barcelona dels Salons d’Octubre i pels anys viscuts a París, a la dècada dels cinquanta i la dels seixanta. També va exposar als Estats Units. Vinculat als valors de la pau, la llibertat i la solidaritat va col·laborar amb diverses ONG i va donar suport a projectes socials i culturals. Conegut com “el pintor que cremava els seus quadres”, és un dels artistes més singulars de l’art català del segle XX. El centenari del naixement de l’artista és una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya.