Localitzen a l'Aran Nere, l'os bru més vell del Pirineu

Nere, l'ós bru més vell conegut al Pirineu i que actualment té 28 anys, ha tornat a ser vist a la Val d’Aran aquest darrer any, segons ha fet públic ara el Grup de Seguiment Transfronterer de l'os bru. Agents de l’àrea de Medi Ambient del Conselh Generau ho han pogut constatar mitjançant la seva captació en paranys fotogràfics.

Nascut l'hivern de 1997 i d'ascendència eslovena, el plantígrad és considerat pels impulsors de l'alliberament d'óssos com "una figura fonamental pel desenvolupament de la població" d'aquesta espècia "als dos costats de la serralada pirinenca". La Generalitat li atribueix el naixement de vuit cries des de l'any 2004, entre les quals tres de l'any passat amb l’ossa Bambou i dos més que van néixer al 2020. També afirmen que "ha estat un factor important en la diversificació genètica de la població, ja que, durant diversos anys l’os Pyros ha dominat la reproducció de l'espècie".

A partir de l'any 2022, Nere ha deixat constància de la seva existència amb relativa freqüència en els diferents llocs de la serralada, el qual ha confirmat "la seva presència activa i la seva importància" en l'expansió de l’espècie a la zona, hi afegeixen.

Rebuig a l'augment exponencial de plantígrads dins el Pirineu

La publicació d'aquesta localització arriba després que aquesta setmana passada l'equip de seguiment ha reconegut que la presència d'óssos identificats al Pirineu ja és de pràcticament un centenar d'exemplars. És a dir, s'ha duplicat la xifra en només sis anys: al 2019 només n'hi havia censats 50. A més a més, prop de la meitat, 47, estan instal·lats a Catalunya, sobretot al Pallars Sobirà i la Val d'Aran, tot i que aquest darrer any també han fet incursions a l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i el Principat d'Andorra.

Un augment exponencial que ha fet incrementar el rebuig de la població local i especialment dels ramaders, que fa temps que denuncien que veuen "del tot impossible" la "coexistència" d'aquest animal protegit amb la ramaderia extensiva, que les administracions sí que defensen. Per això, l'any passat ja van exigir el tancament perimetral dels óssos, perquè actualment es dóna la paradoxa que són els pagesos els qui es veuen obligats a tancar i protegir el seu bestiar per tal que els plantígrads puguin campar lliurement, sovint provocant atacs mortals en finques privades contra animals com eugues, ovelles o cabres.

La mort de Cachou, pendent de judici

D’altra banda, el diari Segre ha informat aquest dimecres que cinc anys després continua pendent la celebració del judici sobre les causes de la mort de l’os Cachou, que va ser localitzat sense vida pels Agents Rurals ara fa tot just cinc anys en una zona boscosa del municipi aranès de Les. Durant la instrucció del cas, el jutge va atribuir la seva mort a un enverinament amb un líquid anticongelant dels vehicles. Per aquests fets es va investigar un exconseller del Conselh Generau d'Aran i un tècnic de Medi Ambient de l'administració aranesa. La Fiscalia demana per al primer una pena de dos anys i quatre mesos de presó; i per al segon, dos anys i tres mesos.