Mariano Rajoy haurà de declarar a Andorra per l''Operació Catalunya' després que s'ha desestimat els seus recursos

L'Audiència de Madrid ha rebutjat els recursos presentats per l'expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro contra la investigació que els ha obert la justícia d'Andorra per la seva presumpta responsabilitat al capdavant de la denominada 'Operació Catalunya'. La Batllia vol esclarir si els llavors màxims responsables de l'Estat espanyol haurien coaccionat dirigents polítics i financers del Principat per obtenir, tot vulnerant el secret bancari andorrà, suposada informació de comptes bancaris de líders polítics catalans.

Els recursos desestimats per l'Audiència de Madrid eren contra la decisió d'una magistrada de no admetre a tràmit els recursos que havien presentat tots tres, contra el fet que s'acceptés la petició d'auxili internacional formulada per la justícia andorrana. El tribunal dona la raó als recurrents en el sentit que s'haurien d'haver acceptat i estudiat els recursos que la magistrada instructora va rebutjar, però conclou que ara és massa tard per fer res perquè ja s'ha col·laborat amb la justícia d'Andorra i s'ha donat compliment al que havia sol·licitat.

Les interlocutòries, a les quals ha tingut accés l'ACN, conclouen que "resulta així que el recurs de queixa formulat contra la decisió del jutjat d'instrucció de no admetre recurs de reforma contra la citada providència ha quedat en la pràctica sense contingut, ja que ja s'ha complimentat l'auxili judicial requerit". D'aquesta manera, l'Audiència de Madrid desestima els recursos perquè "no seria ja possible revocar la resolució inicialment recorreguda en la qual s'acorda practicar una diligència ja efectuada i esgotada". Per tant, el tribunal veu que l'admissió a tràmit del recurs contra la mateixa "ja no té interès".

Violació de la sobirania nacional d'Andorra

Segons s'exposa a la comissió rogatòria, que el mitjà 'El Món' va publicar extractada aquest mes de juny passat, els fets que es denuncien a les querelles estarien relacionats amb els delictes d'extorsions, coaccions i xantatge que el 2014 haurien perpetrat, en territori estranger, agents de la policia espanyola contra responsables de BPA per conèixer, sempre per vies il·legals, una informació bancària secreta sobre Jordi Pujol, Artur Mas, Oriol Junqueras i les seves famílies. Els fets es van produir en el marc d'una visita de Rajoy i Montoro al Principat la tardor de 2014, que va començar amb una recepció al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell per part de l'arquebisbe copríncep, Joan-Enric Vives.

Els agents haurien amenaçat els responsables de l'entitat d'un país veí, com és Andorra, de provocar-ne la intervenció si no trencaven el secret bancari i els donaven dades d'aquests polítics catalans. En el cas de Mas i Junqueras, tanmateix, aquesta operació policial irregular només va servir per evidenciar que no tenien cap compte a Andorra. En aquest context, a més a més, es dóna la circumstància que, malgrat cedir a aquest xantatge, finalment els amos de BPA van veure com igualment se'ls intervenia i confiscava el banc, arran d'un requeriment de l'FBI, en un cas que encara està pendent de judici.