Pirineu Viu creu que la situació de l'habitatge "no ha millorat" un any després de la manifestació a la Seu

La plataforma Pirineu Viu creu que l'accés a l'habitatge "no ha millorat" a l'Alt Pirineu un any després de la manifestació que van organitzar a la Seu d'Urgell el 6 de desembre de 2024, en què unes 1.500 persones -una part d'elles arribades de la resta de Catalunya i d'Andorra- van reclamar una baixada dels preus dels lloguers i "condicions dignes". A la protesta s'hi havien adherit una quarantena d'entitats de diferents punts del país. 

L'actual portaveu de Pirineu Viu, Arnau Corberó, opina que les normatives que intenten frenar la pujada preus afecten principalment les zones urbanes i a les capitals de comarca i que "deixen la resta del territori desprotegit". En aquest sentit, Corberó és partidari de "declarar tot el Pirineu com a zona tensionada" per, afirma, "poder aplicar mesures de regulació en el lloguer". L'activista i arquitecte afirma que la mobilització d'ara fa un any va sorgir com "un moment d'implosió" que atribueix a una situació de "malestar de fons que ja venia d'anys enrere".

Des del col·lectiu admeten que els darrers mesos "han passat coses", però creuen que els problemes continuen sent pràcticament els mateixos, perquè "els preus segueixen pujant i l'oferta d'habitatge segueix sent principalment de temporada i turística". També opinen que el règim sancionador per a usos indeguts del lloguer turístic "no està servint de res" i fins i tot exigeixen "extingir l'ús turístic dels habitatges". També advoquen per "dotar de recursos el territori per tal de desenvolupar polítiques d'habitatge públic" i perquè "el mercat privat tingui competència".

Pel que fa al Pla 50.000 que promou la Generalitat, Arnau Corberó ha dit a l'ACN que des del seu punt de vista "no està ben enfocat", perquè hi ha molts pisos buits que es podrien rehabilitar -amb ajuts- i perquè es plantegen "grans promocions de protecció oficial", quan "al Pirineu hi ha molts municipis que no tenen solars d'unes dimensions que puguin ser interessants" pels constructors. Corberó conclou que "part de les persones i famílies funcionaris, mestres, bombers, que tenen uns sous diguem-ne dignes, no compleixen requisits d'HPO i igualment no estan podent accedir a un habitatge digne i estable".

Augment dels costos de construcció i de la població fixa

Sobre aquesta situació, però, des de la delegació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya posen el focus en un tema sovint poc comentat en aquests debats, tot i que és a l'arrel del problema: els costos de construcció i la demografia. El delegat del CAC a l'Alt Pirineu, Joan Marquet, recorda que des de ja fa més de quinze anys -arran de la crisi immobiliària del 2008- "no hi ha hagut dinàmica constructiva a tot l'Alt Pirineu, fora dels pols turístics".

Marquet recorda que els preus de construcció són "un fre important" de cara a que hi hagi més promocions de pisos i que aquests siguin a preus assumibles per a la majoria de la població local. I és que, segons adverteix, aquests costos s'han anat "assimilant als d'Andorra o la Cerdanya, on hi ha més dinàmica immobiliària". El representant del Col·legi d'Arquitectes creu que per això cal apostar per la rehabilitació com a alternativa. Tot i això, matisa que rehabilitat també és car actualment i que, per tot plegat, al final es tracta d'"un problema econòmic", de desajustament entre els preus de construcció i la disponibilitat financera dels potencials compradors.

A més a més, Marquet assenyala que en aquest context d'estancament constructiu aquests darrers anys ha coincidit amb que, paral·lelament, la població fixa augmentat a tot el Pirineu, en alguns casos amb creixements percentuals de dos dígits.

Per exemple, a la Cerdanya el nombre de primers residents ha crescut un 7% només des del 2020 i un 41% en vint-i-cinc anys, passant dels 14.055 habitants permanents que tenia al començament de segle (2000) als aproximadament 20.000 actuals (amb dades de l'any passat). En el mateix període de quasi 25 anys, hi ha hagut augments del 35% a la Val d'Aran, del 19% al Pallars Sobirà i el Solsonès, de prop del 10% a l'Alta Ribagorça, del 8% a l'Alt Urgell, del 7,5% al Pallars Jussà i del 6,6% al Berguedà. 

I el mateix ha passat a Andorra, on les darreres actualitzacions ja situen la població fixa en prop de 90.000 habitants, mentre que l'any 2000 eren tot just 65.000 i ara fa només deu anys, al 2015, n'hi havia 71.700. En aquest context, Joan Marquet també recorda que aquests darrers deu anys tant la Seu d'Urgell com d'altres municipis de l'Alt Urgell han esdevingut una alternativa per a moltes d'aquests nous habitants que no veuen assumible un pis a Andorra. En aquest sentit, actualment a la Seu hi ha un 15% més d'habitants fixos que al començament de segle. El delegat indica que "mentre no s'ha construït habitatge, el creixement de la població ha continuat els darrers vint anys, sumat a la migració que està rebent la Seu i per extensió la comarca, des de fora", i "sobretot" a la influència del creixement demogràfic d'Andorra, basat  especialment els darrers anys en la immigració extracomunitària.

El Col·legi d'Arquitectes ja va exposar aquests condicionants a la constitució de la nova Taula de l'Habitatge de l'Alt Urgell, aquest mes passat, en què van sentenciar que "el motiu de la manca de construcció, actualment, és que els preus de construcció són molt elevats", tant per a obra nova com per a rehabilitació, i també incidien en què a la comarca la problemàtica està molt "focalitzada en les poblacions grans; és a dir, els caps de municipi", i especialment a les que conformen "l'eix del Segre, que és el que està més ben comunicat". En aquest punt, des del Consell Comarcal van recordar que cal tenir en compte que dins l'Alt Urgell hi ha realitats molt diferents. L'ens recorda que mentre que a la Seu i el seu voltant ha augmentat notablement la població -cosa que incideix en el preu- hi ha pobles on en canvi s'ha reduït. I fins i tot hi ha nuclis que no poden o, directament, no volen créixer, ja sigui per les limitacions urbanístiques que tenen o per les seves dificultats per garantir un servei bàsic com l'aigua, tal com va quedar palès durant la darrera sequera.