#9J | Prop de 9.000 votants de la Seu d'Urgell poden participar a les eleccions europees d'aquest diumenge

Un total de 8.985 habitants de la Seu d'Urgell poden exercir el seu dret de vot aquest diumenge, 9 de juny, a les eleccions al Parlament Europeu, segons el cens de què disposa l'Ajuntament urgellenc i que ha facilitat l'Oficina del Cens Electoral a Lleida. Tal com és habitual, els col·legis electorals romandran oberts des del matí (9.00 h) i fins al vespre (20.00 h).

La xifra és lleugerament superior a la de les recents eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el 12 de maig passat, quan hi havia 8.938 persones inscrites. En aquest sentit, de la xifra total per aquest 9-M, 65 votants corresponen al cens d'electors estrangers residents a l'Estat espanyol que viuen a la Seu i tenen dret a votar pels convenis de reciprocitat existents amb els seus respectius països d'origen. En aquests darrers comicis catalans, d'altra banda, el cens total de l'Alt Urgell era de 15.311 persones; i l'Alt Pirineu i Aran, de 55.109. Unes dades comarcals i regionals que es preveu que també siguin força semblants per a aquesta cita continental.

Tal com ha estat habitual els darrers anys a les eleccions que se celebren a la Seu, el municipi comptarà amb vuit col·legis electorals, tot i que en aquest cas el nombre de meses serà de 12, una menys que en anteriors ocasions. La secció 1 correspon a la mesa única del Centre Cívic El Passeig (615 votants, incloent 7 residents estrangers). A la Sala de Sant Domènec, la secció 2 també tindrà aquesta vegada una única mesa, que és la que té més votants inscrits (1.139), mentre que a la secció 3 del mateix espai hi haurà les meses 3A (715 votants) i la 3B (708).

A la Sala La Cuina del Centre Cultural Les Monges hi ha les meses 4A (944) i 4B (925). També n'hi ha dues a La Salle: la 5A (621) i la 5B (692), i a l'Arxiu Comarcal, amb les meses 7A (776) i 7B (840). Finalment, la mesa 6A està ubicada al Centre Cívic l'Escorxador (712) i la 6B correspon a Castellciutat i s'ubica al Local Social del poble (298 votants). En tots els casos, es tracta de xifres molt semblants a les de les eleccions al Parlament d'ara fa un mes.

Més de 5,7 milions de votants a Catalunya

Pel que fa al conjunt de Catalunya, en aquestes eleccions tenen dret a vot un total de 5.713.157 persones, repartides entre 2.934 col·legis electorals i 8.872 meses. La gran majoria corresponen a la demarcació de Barcelona, on hi ha més de 4 milions de votants, repartits en 1.605 col·legis i 6.472 meses. La segueixen Tarragona (631 col·legis i 1.048 meses) i Girona (386 col·legis i 868 meses, que inclouen la gran majoria d'electors de la Cerdanya).

Pel que fa a la demarcació de Lleida, per a aquests comicis hi ha censades 321.586 persones, repartides en 312 col·legis i 484 meses. Del total d'aquests votants, uns 265.000 corresponen a la plana de Lleida; i uns 11.000, a la comarca del Solsonès, mentre que de l'Alt Pirineu i Aran n'hi ha uns 45.000, si es descompta els votants de la Cerdanya que estan inscrits a la demarcació de Girona.

En aquests comicis a l'Estat espanyol hi ha una circumscripció única, per la qual cosa els votants es trobaran amb una notable varietat d'opcions polítiques, 34 en total, tot i que hi ha algunes formacions que hi concorren bàsicament amb candidats d'una zona geogràfica concreta, com és el cas de Catalunya. Cada llista consta de 61 candidats (el nombre d'escons que corresponen a Espanya), a banda dels suplents. Aquesta nova xifra representa 5 diputats més que als anteriors comicis, al 2019, perquè s'ha fet un nou repartiment dels escons entre els estats membres a causa del 'Brexit', la sortida de Gran Bretanya de la UE.

Repartiment dels escons per estats

En total, en aquestes eleccions poden votar uns 350 milions d'habitants de la Unió Europea, que escullen 720 eurodiputats. Els estats amb més representació són Alemanya (96 escons), França (81) i Itàlia (76), que concentren més d'un terç de l'eurocambra (35% dels escons). Ja per sota d'Espanya (61) hi apareixen Polònia (53) Romania (33), Països Baixos (31), Bèlgica (22) i Grècia, la República Txeca, Suècia, Portugal i Hongria, amb 21 cadascun, mentre que Àustria en té 20.

A Bulgària, amb una població que ja és per sota de la de Catalunya (no arriben als 6,5 milions d'habitants), li corresponen 17 escons, metre que Dinamarca, Finlàndia i Eslovàquia en tenen 15 en cada cas; i Irlanda, 14. Completen el repartiment Croàcia (12 escons), Lituània (11), Eslovènia (9), Letònia (9), Estònia (7) i Xipre, Luxemburg i Malta, amb 6 cadascun.