Salvador Illa es mostra obert a reactivar una candidatura de Catalunya i l'Aragó als Jocs Olímpics d'Hivern

Actualització

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat aquest cap de setmana que està "completament d'acord" amb la proposta que ha llançat la ministra d'Educació, Formació Professional i Esports del Govern espanyol, Pilar Alegría, de "recuperar" el projecte de candidatura dels Pirineus als Jocs Olímpics d'Hivern, amb la condició que es faci conjuntament entre Catalunya i l'Aragó. 

Illa ha expressat el seu ple suport a aquesta idea en el marc de la seva intervenció al 18è Congrés del PSOE aragonès. En aquesta trobada, segons ha informat l'ACN, Pilar Alegría s'ha compromès a reactivar la candidatura si esdevé presidenta de l'Aragó, tenint en compte que vol aspirar a aquest càrrec a les pròximes eleccions autonòmiques previstes per al 2027. En aquest sentit, Alegría s'ha mostrat convençuda que la candidatura tindria el suport del Govern espanyol i del Comitè Olímpic Espanyol (COE).

De la seva part, a la seva intervenció Salvador Illa ha situat aquest suport a la proposta en el marc de la seva voluntat "que des d'Espanya no se li tingui por a que Catalunya faci propostes", perquè des del PSC volen "que li vagi bé a tot Espanya, i Catalunya vol ser-hi present, tenint-hi les seves propostes sobre com ha d'organitzar-se una Espanya plural i diversa, també en matèria de finançament". El president català s'ha compromès a "escoltar", però també demana "ser escoltat" i "que no es tingui por" de les propostes plantejades des de Catalunya.

Projecte descartat anteriorment per manca d'acord polític

Es dóna la circumstància que ara fa prop de tres anys la candidatura dels Pirineus va quedar descartada precisament per la manca d'entesa entre els governs català i aragonès i, especialment, per les traves imposades pel llavors president de l'Aragó, el socialista Javier Lambán, que va rebutjar totes les propostes de repartiment de proves presentades per l'equip tècnic de la candidatura i pel COE, que paradoxalment era qui havia demanat a la Generalitat de Catalunya incorporar l'Aragó al projecte inicial de Barcelona-Pirineus. 

Davant aquesta impossibilitat d'arribar-hi a un acord, el juny de 2022 el COE va certificar la renúncia a presentar davant el COI la candidatura pels Jocs del 2030 i, alhora, va rebutjar un cop més la petició de la Generalitat de centrar la candidatura en el Pirineu català, per no haver de dependre de l'Aragó. Davant les crítiques rebudes d'arreu de l'Estat pel fracàs de les negociacions, el llavors president de l'Aragó fins i tot va arribar a encarar-se amb el secretari d'Estat d'Esports, José Manuel Franco, i amb l'exjugador de bàsquet Pau Gasol, als quals va acusar de ser "aliats de l'independentisme" després que tots dos havien criticat públicament que torpedinés les negociacions per motivacions polítiques. Lambán va deixar la presidència de l'Aragó al 2023, quan va perdre les eleccions autonòmiques, i aquest gener passat s'ha retirat de la política activa després que el darrer any i mig ha exercit com a senador. 

Paral·lelament, el desembre de 2023 la Generalitat -governada llavors per ERC- va confirmar que renunciava definitivament a impulsar una nova candidatura als Jocs d'Hivern, tot adduint precisament aquesta dificultat de consens polític i institucional, tal com va expressar la vicepresidenta Laura Vilagrà. En aquell moment la decisió ja va ser criticada pel PSC, que lamentava que s'havia pres sense consultar-la prèviament a la resta de grups del Parlament. També es va decidir sense que s'hagués dut a terme la consulta promesa perquè la ciutadania de l'Alt Pirineu i Aran es pronunciés sobre si volia, o no volia, aspirar a acollir els Jocs.

Sobre aquest pronunciament de la població local, i a falta d'una consulta concreta, al cap de pocs mesos de la renúncia la Generalitat va convocar eleccions al Parlament anticipades. I en aquesta contesa, Junts i PSC, les dues formacions que s'havien mostrat més d'acord amb la candidatura als Jocs d'Hivern, van ser les dues més votades a l'Alt Pirineu i Aran, amb un 31,7% i un 21,6% de suport respectivament i guanyant vots respecte dels anteriors comicis (+3,4 punts per a Junts i +5,1 pel PSC). ERC -partit en el qual el projecte havia generat divisió d'opinions- va baixar al tercer lloc, amb un 16,8% i una pèrdua de 6,8 punts, mentre que la CUP -la formació més contrària als Jocs- va davallar al cinquè lloc de preferència amb un 5,8% (-3,1), quedant així per darrere el PP, que va pujar fins al 8%. Comuns Sumar, que com la CUP també s'havia mostrat totalment en contra de l'esdeveniment, només va rebre un 2,8% de suport a les comarques pirinenques, quedant força per sota d'Aliança Catalana (5%) i de Vox (4,6%).

Stop JJOO reitera el seu rebuig al projecte

L'anunci de Salvador Illa de donar ple suport a una hipotètica nova candidatura ha generat la reacció immediata de la la plataforma Stop JJOO, que creu que "el projecte ja va ser rebutjat per la població pirinenca", malgrat que finalment la consulta per decidir-ho no s'ha arribat a celebrar mai i que els partits contraris als Jocs han perdut força votants al Pirineu. El grup ha amenaçat de reactivar les seves mobilitzacions i a fer que siguin "massives".

El col·lectiu contrari als Jocs ha reiterat la seva opinió que l'esdeveniment "pretén imposar un model econòmic especulatiu als Pirineus" i que "les comarques de muntanya viuen una crisi amb preus desorbitats de l'habitatge, impulsats per l’especulació immobiliària i una pressió turística desorbitada", que creuen que "expulsen del Pirineu joves i famílies treballadores". Consultat per TV3, aquest dilluns mateix el portaveu d'Stop JJOO i exregidor de la CUP a l'Ajuntament de la Seu, Bernat Lavaquiol, ha titllat de "despropòsit" el pronunciament fet per Salvador Illa perquè creu que "amb l'anterior projecte de candidatura, sota el govern de Pere Aragonès i també abans amb Junts, es va perdre tres o quatre anys al Pirineu abocats a fer només màrqueting i propaganda d'uns Jocs" que, assegura, "sabien que no es farien". El també cap de llista cupaire a les darreres eleccions al Parlament ha advocat per un "canvi de 180 graus en les polítiques públiques" per, afirma, "diversificar l'economia i garantir feina estable als ciutadans dels Pirineus", perquè des del seu punt de vista els Jocs d'Hivern "només beneficiaran els interessos d'uns pocs".

Collboni advoca per posar el focus en els reptes actuals

Sobre aquesta possibilitat també s'hi ha referit aquest dilluns l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. En relació amb el paper que hi hauria de tenir la capital catalana, i preguntat pels mitjans barcelonins, Collboni ha matisat que "ja es veurà" si aquesta nova proposta és possible i viable, i que de moment el que volen des de l'Ajuntament és centrar-se en "les inversions que ja estan en marxa" a la ciutat, com ara la potenciació de fires i congressos.

I és que les declaracions les ha fet en el marc de la presentació dels projectes guanyadors per reformar el recinte central de Fira de Barcelona, de cara a commemorar així el centenari de l'Exposició Universal de 1929. Acompanyat del ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, i de la consellera d'Economia de la Generalitat, Alícia Romero, Collboni ha conclòs que "això ja està passant (en referència a la Fira) i la resta ja es veurà".

Les edicions de 2030 i 2034, ja concedides

En tot cas i passi el que passi, després que la proposta pirinenca quedés descartada, el cert és que aquest estiu passat el Comitè Olímpic Internacional ha concedit els Jocs d'Hivern del 2030 a la candidatura presentada pels Alps francesos. Simultàniament, el COI també ha adjudicat l'edició del 2034, que se celebrarà a Salt Lake City, als Estats Units.

Tots dos territoris han decidit repetir com a seu olímpica, pel balanç positiu de les seves anteriors experiències. A Savoia i el Delfinat ja havien acollit els Jocs de 1928 (Chamonix), 1968 (Grenoble) i 1992 (Albertville), i ara el nou projecte francès també inclourà per primer cop els Alps Marítims, la part més al sud de la serralada alpina. De fet, una de les subseus serà Niça, a la Costa Blava, que acollirà proves d'esports de gel. Les altres tres viles olímpiques seran a la ciutat de Briançon -també al sud dels Alps- i als departaments de Savoia i de l'Alta Savoia, ja més al nord. Les proves d'esports de neu es repartiran entre les estacions de Méribel i Courchevel, a les 3 Valls (que ja van acollir els Jocs de 1992), i de La Clusaz, Le Grand Bornand, Serre Chevalier i Montgenèvre.

Pel que fa a Salt Lake City, la capital de l'estat de Utah ja havia organitzat els Jocs del 2002 i tornarà a rebre'ls d'aquí a nou anys, tres dècades després de la primera experiència. Per tant, si els Pirineus també volen aspirar-hi, ara la data més pròxima per organitzar els Jocs ja seria l'any 2038.