Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Un 28% de catalans, disposats a anar a viure a un municipi més petit si se'ls oferís teletreballar

Un 28% de catalans, disposats a anar a viure a un municipi més petit si se'ls oferís teletreballar

Segons la darrera enquesta del CEO, aquest percentatge arriba al 34% entre els més joves, però baixa fins a només un 22% entre els majors de 50 anys. Les propostes per obligar a arrendar pisos o terrenys en desús en zones amb poca població tenen un suport minoritari
Tuixent (Foto: ACN)
21/03/2022 10:45

El 28,1% d'habitants de Catalunya aniria a viure a un municipi més petit si li oferissin fer teletreball de manera permanent, segons la darrera enquesta Òmnibus que ha fet el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO) i que ha inclòs aquesta qüestió, arran de l'augment de l'interès per aquesta possibilitat des de l'inici de la pandèmia de la COVID-19. Tot i això, el mateix estudi apunta que el 69,2% dels enquestats no canviaria el seu lloc de residència actual.

El sondeig es va fer entre el 17 de novembre i el 17 de desembre del 2021, sobre un univers de 1.200 persones. Pel que fa a grups d'edat, els joves són els que estan més disposats a anar a viure a un municipi petit mitjançant el teletreball: a la franja de 18 a 24 anys, ho farien un 34,6% (un de cada tres); i a la de 25 a 34 anys, un 30,7%. En canvi, entre els treballadors de 50 a 65 anys només farien aquest canvi el 22,7%, mentre que el 74,6% no es plantegen en cap cas anar a viure a un municipi més petit.

Un 5% de la població ja ha anat a un municipi més petit arran de la pandèmia

Més enllà d'aquestes intencions, l'enquesta també apunta que un 5,2% de la població ja ha fet aquest pas i, arran de la pandèmia i de les majors possibilitats de fer treball a distància, ja s'han traslladat a un municipi amb menys habitants.

A l'altre extrem, pel que fa als qui necessiten desplaçar-se cada dia des de casa seva per anar a treballar, més de la meitat dels enquestats (52,7%) lamenta que les característiques de la seva feina no li permeten acordar amb l'empresa canvis en els horaris d'entrada i sortida, cosa que els permetria evitar les hores punta en els desplaçaments en àrees urbanes.

Pel que fa a possibles mesures contra el despoblament que s'han plantejat recentment, només un 36,8% dels enquestats creuen que s'hauria d'obligar a posar en lloguer els habitatges buits o en desús en zones rurals, per facilitar l'establiment de gent que vol anar-hi a viure. I un percentatge encara menor (26,2%) defensa que s'obligués a arrendar terrenys agrícoles i de pastura en desús a gent que esta disposada a treballar-los i viure-hi. Una proporció semblant, també minoritària (26,1%), és la que defensa aplicar exempcions fiscals en territoris que pateixen despoblament, com és el cas del Pirineu, per incentivar-hi les activitats econòmiques.

L'Alt Pirineu i Aran ha guanyat població l'any 2021

Segons l'actualització del padró dels municipis a 1 de gener de 2022, al llarg de l'any 2021 la Seu d'Urgell va augmentar la població en 46 persones, fins a arribar als 12.252 habitants, i al conjunt de l'Alt Urgell l'increment va ser de 222 (+1,10%), cosa que situava la xifra total en 20.453, amb augments a quasi tots els municipis, dels quals destaquen Montferrer i Castellbò (+47) i Oliana (+14).

Aquesta tendència ascendent també es va notar a la resta de l'Alt Pirineu i Aran: la població de la regió, segons aquesta darrera actualització, és ara de 73.677 habitants (+1.425 respecte del 2020). La Cerdanya és la comarca on el canvi va ser més marcat (+3,81%) i ara ja té 19.230 residents fixos (+1.425 respecte d'un any enrere), amb els augments més forts a Bellver (+130) i a Bolvir (+114). De fet, Bolvir és el municipi de tot Catalunya on el nombre d'habitants va augmentar més en percentatge l'any passat (+30,4%). En molts casos, aquestes noves incorporacions són per part de persones o famílies que ja tenien segona residència a la comarca i que arran de la pandèmia l'han convertit en la primera residència gràcies al teletreball.

Al 2021 també ha crescut el cens de l'Aran (que ja arriba als 10.265 habitants), el Pallars Sobirà (que en té 7.099) i l'Alta Ribagorça (que està en 3.972). L'única comarca de l'Alt Pirineu on va baixar la població és el Pallars Jussà, que en va perdre 57, tot i que segueix sent la tercera més poblada (12.994).

Pel que fa a d'altres comarques de muntanya, el Berguedà va recuperar la xifra de 40.000 -a la qual havia arribat ara fa una dècada- i el Solsonès té exactament 13.600 residents, 87 més que un any enrere.

Mostrar formulari de contacte