Un dels dos ramaders d'Alins medita tancar l'explotació pels atacs de l'os bru

Un dels dos ramaders que queden al poble d'Alins, al Pallars Sobirà, es planteja deixar de fer de pagès per culpa dels danys que causa l'os bru al seu ramat. Així ho ha denunciat Nacho Castellarnau, que actualment té un centenar de vaques que pasturen a la muntanya del poble.

Aquesta setmana mateix, Castellarnau havia detectat "moviments estranys dels animals" gràcies als collars GPS que porten i per això va anar a comprovar què passava. En arribar a la muntanya, ja va detectar ràpidament que li faltaven animals al ramat. I tot seguit va constatar que hi havia un vedell mort i que presumiblement havia estat devorat per l'os, un segon que finalment s'ha hagut de sacrificar a causa de les ferides perpetrades pel plantígrad i un tercer que s'ha hagut d'emportat cap a casa per curar-lo.

Aquest no és ni molt menys el primer cop que hi ha atacs greus de l'os contra el bestiar a la zona. Per això, Castellarnau ha explicat a l'ACN que "no està tranquil" tenint els animals a la muntanya perquè tenen por a més atacs de l'os. Per això, pregunta a l'administració què ha de fer i com ha d'actuar amb el ramat que pastura a la muntanya -com s'ha fet sempre al Pirineu- tenint en compte que les mesures preventives proposades no impedeixen que els atacs persisteixin.

El ramader afectat adverteix que retirar tots els animals de la muntanya i tancar-los a la granja, tal com pretenen les administracions superiors, "econòmicament és inassumible", i que si deixa els animals a la muntanya "viu amb por". Per tot plegat, el veí d'Alins lamenta que fets com els d'aquesta setmana li "canviaran la vida" i la manera de treballar, perquè no està disposat "a aguantar que l'os vagi sacrificant animals".

Després de l'atac el ramader ha rebut suport dels Agents Rurals. Tot i agrair aquest servei, adverteix que no vol haver de passar per un altre episodi semblant, en què hagi d'estar "més de tres dies buscant per la muntanya" els animals desapareguts per culpa de les incursions de l'os bru a les seves finques.

Els Agents Rurals han emprat drons del Servei Fauna i Flora del Departament d'Acció Climàtica, amb els quals primer van detectar un vedell ferit. En anar a sacrificar-lo, però, es va detectar el segon vedell que ja estava mort i consumit. Els tècnics van fer les dues necròpsies sobre el terreny, en presència del ramader i del seu veterinari. Ara falta determinar oficialment si l'animal mort va patir un atac directe o bé va fugir perquè l'os l'havia espantat i va morir posteriorment. En funció dels resultats de les necròpsies la Generalitat determina l'abast de les indemnitzacions.

Protestes per l'excés d'ossos bruns

Aquest nou incident arriba després que aquesta primavera passada els ramaders del Pallars Sobirà van organitzar sengles manifestacions, a Sort i davant la seu del Parc Natural de l'Alt Pirineu, per denunciar l'actual sobrepoblació d'ossos bruns al Pirineu i exigir que se'n redueixi el nombre d'exemplars, com també perquè es garanteixi la seguretat del bestiar en la tradicional activitat de ramaderia extensiva. En aquest sentit, algunes organitzacions agràries han reclamat que es facin tancaments perimetrals dels ossos, per garantir que no es puguin atansar als ramats.

En aquest sentit, el rebuig a l'excés de fauna salvatge al Pirineu ha estat també una de les queixes principals que s'ha expressat a les tractorades i talls de carretera que es van organitzar aquest hivern passat arreu del territori per mostrar el malestar actual de la pagesia envers l'administració.

Ramats tancats per la fauna salvatge també al Pallars Jussà

A poca distància, al Pallars Jussà, aquest dimarts mateix una cinquantena de ramaders i diversos veïns s'han manifestat a Hortoneda per denunciar els atacs de cànids contra ramats d'ovelles i cabres a la serra de Boumort. Una situació que, segons han alertat, ha provocat que una explotació familiar de la zona no pugui portar el bestiar a pasturar a la muntanya per primer cop en més de cent anys, alhora que veuen inviable deixar-lo tot l'any a la granja.

Els afectats han acusat directament la Generalitat de perseguir les activitats ancestrals i l'estil de vida propi dels pobles rurals del Pirineu, tot prioritzant-hi la fauna salvatge. Els agents rurals analitzen ara si aquests atacs han estat causats per gossos assilvestrats o bé si a ells s'hi ha afegit la presència d'un llop.