Un llibre recorda la revista que els infants de Fígols van editar entre 1935 i 1936

El pati de l'Església de Fígols acollirà aquesta diada de Sant Jordi -dissabte 23- la presentació del llibre Narieda. La veu dels nens i nenes amb lletra d'impremta. L'obra, editada per Salòria, recorda la revista 'Narieda', que els infants del poble van elaborar entre els anys 1935 i 1936.

Des de l'associació Lo Caliu Figolà i l'Ajuntament de Fígols i Alinyà, que n'han impulsat l'edició, expliquen que "l'octubre de 1935 els nens i nenes de l'Escola de Fígols van emprendre una gran aventura literària, tot editant els els quadrenets Narieda, en els que ens relaten el seu dia a dia, il·lusions i vivències". Un llegat que ara es presenta com "un llibre únic, un document històric i un reconeixement a tots els alumnes i mestres que ho van fer possible".

Els quaderns els va trobar Mar Garcia l'any passat, durant la restauració de la casa familiar Cal Borges -que ja havia començat anys enrere amb el seu company- i en unes maletes que ningú no havia tocat durant dècades. Quan finalment van obrir una de les maletes i hi van trobar aquestes publicacions, de seguida va copsar que mostrar-ho als veïns podria ser molt emocionant, perquè hi apareix el testimoni d'infants d'uns deu anys que avui són els pares o avis de molts dels habitants actuals.

Tot seguit, d'altres veïns i veïnes del poble es van implicar en el propòsit de divulgar la troballa, que segons el Consell Comarcal de l'Alt Urgell "dignifica i posa en valor aquests documents i els posa a l'abast de tothom" i, a més a més, ajuda a fer-se una idea "de com ha canviat el Pirineu en tot aquest temps".

Testimoni de la vida quotidiana a la comarca

Pel que fa al contingut, en els escrits d'aquests quaderns els infants hi reflectien la seva visió, molt directa i espontània, de la vida quotidiana d'aquella època tant al poble de Fígols com a la comarca. Hi apareixen referències, per exemple, a la celebració de Carnestoltes, els desplaçaments al mercat d'Organyà per vendre-hi aliments i ajudar així la família, la sega dels prats, el bestiar, la recollida d'olives o de llenya, els animals salvatges, la família, els espantaocells o bé les visites als parents.

Els textos anaven acompanyats d'il·lustracions fetes pels alumnes. També s'hi feia referència als agraïments cap a les persones o col·lectius que ajudaven a finançar l'edició d'aquesta publicació, que s'imprimia a l'escola mateix.

Cada quadern constava de 14 pàgines, escrites tant en català com en castellà, en una època -la de l'escola de la Generalitat republicana- en què per primer cop en dècades es va poder començar a recuperar la presència de la llengua catalana a l'àmbit educatiu. Una recuperació que va quedar novament escapçada les dècades següents pel cop militar i el posterior règim dictatorial de Franco, que va tornar a imposar la prohibició del català i dels mètodes educatius renovadors.

Documents de valor "excepcional"

El director de l'Arxiu Comarcal, Julio Quílez, assegura que "aquests dos quaderns són excepcionals" i qualifica la troballa feta l'any passat com un "tresor". Quílez remarca que aquests documents són "un testimoni molt important del mètode Freinet de renovació pedagògica, que va tenir molta importància durant la II República". El sistema havia estat desenvolupat a l'escola rural francesa pel pedagog i sindicalista occità Célestin Freinet (1896-1966). A Catalunya es va implantar sobretot a la demarcació de Barcelona, però també a la de Lleida, en poblacions com Fígols. A més a més, el primer exemplar recuperat era inèdit, mentre que del segon només en consta una altra còpia localitzada a Olèrdola (Alt Penedès). Són també dels pocs testimonis que es guarden de la implantació del mètode Freinet a l'Alt Urgell i al Pirineu català.

La publicació del llibre ha comptat amb la col·laboració de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell i la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, des d'on ara fa un any ja es possibilitar la reedició de dos quaderns publicats l'any 1936, pocs mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil. També hi han col·laborat l'IDAPA, el Consell Comarcal de l'Alt Urgell, la Diputació de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i el Departament de Cultura de la Generalitat, a més diverses famílies residents o vinculades al poble i prop d'una trentena d'empreses, la majoria de la comarca però també algunes d'Andorra i de l'interior de Catalunya.