L'augment de l'abstenció i el gir a la dreta marquen el balanç de les eleccions europees a la Seu d'Urgell

L'alta abstenció i el gir cap a la dreta han marcat les valoracions de les formacions polítiques amb representants a la Seu d'Urgell que han concorregut a les eleccions europees d'aquest diumenge passat. A nivell local, el PSC ha guanyat a la Seu i a Catalunya, mentre que Junts ho ha fet a la majoria de municipis de l'Alt Urgell, el Pirineu i la demarcació de Lleida, però a nivell espanyol i europeu el predomini ha estat del Partit Popular o de grups d'extrema dreta, especialment a França i Itàlia, dos dels tres principals estats de la Unió.

En nom del PSC, l'alcalde de la Seu, Joan Barrera, s'ha mostrat "en primer lloc, content dels resultats a la Seu, amb una victòria prou clara", perquè "feia vint anys que això no passava". Per això, ha agraït "el suport de la ciutadania, després que a les recents eleccions catalanes també es va guanyar, per primera vegada a la història a la ciutat". Tot i això, Barrera ha lamentat "l'augment de l'abstenció a tot arreu, també a casa nostra", per la qual cosa creu que la valoració d'aquestes eleccions és "agredolça" i obliga tots els partits tradicionals "a fer autocrítica per saber què passa i a on volem anar". Entre els candidats de la llista del PSC-PSOE que han obtingut escó hi ha els barcelonins Javi López i Lourdes Ballarín, que ja havien estat eurodiputats aquesta passada legislatura i que ara anaven, respectivament, en els números 3 i 16.

Per part de Junts+ Lliures per Europa, la valoració l'ha fet Roger Gravet, que era l'únic candidat urgellenc en aquestes eleccions europees, com a número 29 de la llista encapçalada per Toni Comín. Gravet fa "balanç positiu per una part i negatiu per l'altra", perquè "pel costat positiu, Junts ha estat la primera força a la demarcació de Lleida i al Pirineu", essent també la llista més votada a la gran majoria de municipis de l'Alt Urgell. Tanmateix, el jove economista urgellenc es mostra "trist per la poca participació que hi ha hagut" i també, "sobretot, per l'absència dels votants independentistes". Per això, considera que "és una qüestió que les forces independentistes hem de treballar i intentar revertir" de cara a solucionar els motius pels quals molts potencials electors han optat per quedar-se a casa. Gravet conclou que ara toca "donar tota la força a Toni Comín", l'únic candidat que ha obtingut escó per Junts, “perquè ho pugui fer el millor possible aquests cinc anys al Parlament Europeu".

I en representació d'ERC-Ara Repúbliques, el portaveu de la formació a l'Ajuntament de la Seu, Francesc Viaplana, apunta que "no han estat uns resultats dolents, però tampoc els desitjats", si es té en compte que en d'altres cites electorals no locals havien estat la força més votada i ara han quedat en tercera posició. Viaplana valora positivament el fet que, amb la coalició amb EH Bildu, BNG i Més (entre d'altres), mantenen els tres escons que tenien i que ocuparan la catalana Diana Riba, el basc Pernando Barrena i la gallega Ana Miranda. En tot cas, Viaplana creu que "el més destacat ha estat l'augment de la ultradreta a nivell europeu i també a l'Estat espanyol, no només amb Vox sinó també amb d'altres formacions que han aconseguit entrar". Pel també exalcalde de la Seu, aquest "és un fenomen que ens ha de posar en alerta" perquè opina que "no és gens bo per a la nostra societat i per les polítiques que se'n poden desprendre". I en la línia dels altres partits, Viaplana també ha lamentat "la baixa participació, que no ha arribat al 40%" en molts municipis, com és el cas de la Seu.

A nivell més general, a l'Estat espanyol la formació més votada ha estat el PP, que amb un 34,2% dels vots ha obtingut 22 diputats (+9) encapçalats per la catalana Dolors Montserrat. Els segueixen el PSOE (20 escons, -1), Vox (6 escons, +2), i Ara Repúbliques, Sumar i Se Acabó la Fiesta, amb 3 representants cadascun. Podemos s'ha quedat en 2 diputats (-4), i Junts, en 1 (-2), mentre que la coalició CEUS, encapçalada pel PNB, ha mantingut l'escó que tenia.

D'aquests 61 eurodiputats, només 8 electes seran catalans (el 13%). Una xifra força per sota del que correspondria, si es té en compte que Catalunya representa el 17% de l'actual població de l'Estat espanyol i que països de la UE com Bulgària, Dinamarca, Finlàndia, Eslovàquia o Irlanda, amb menys habitants que Catalunya, tenen entre 14 i 17 representants.

El nou Europarlament

I pel que fa a la nova composició del Parlament Europeu (format per 720 diputats), el Partit Popular Europeu serà el grup majoritari amb 186 escons (+10), tot i que molt lluny de la majoria absoluta. El segueixen el grup Socialdemòcrata i Progressista (135 escons, -4), la coalició liberal Renew Europe (79 escons, -23), el grup Conservadors i Reformistes (73 escons, + 4), la també ultradretana Identitat i Democràcia (58 escons, +9), els Verds (53 escons, -18), els No Adscrits (45 escons, -17) i l'Esquerra/The Left (36 escons, -1). Els 55 diputats restants corresponen a electes sense afiliació a cap d'aquests corrents.